De Hegel a Austen: vuit rostres de l¿època

James Watt ENGINYER. 1736-1819

Regentava un taller de fabricació i reparació d’instruments matemàtics a la Universitat de Glasgow, quan li va arribar una màquina de vapor que aleshores funcionava d’una manera molt ineficaç. Les millores que va portar a terme sobre la maquinària les va patentar el 1769 i, amb elles, la primera revolució industrial va entrar al carril d’acceleració. També va crear la unitat de cavall de potència i el watt va ser batejat així en honor seu.

Jean-Baptiste Lamarck NATURALISTA. 1744-1829

Naturalista francès, va encunyar el terme ‘biologia’ i va formular la primera teoria de l’evolució que va esquerdar la creença totèmica que les espècies es mante­nien immutables des que Déu les va crear. Segons Lamarck, l’entorn originava unes necessitats que acabaven canviant els hàbits i modificant les espècies. Dècades més tard, Darwin hi va imprimir el seu cèlebre gir de guió.

GEORG WILHELM ­FRIEDRICH HEGEL FILÒSOF 1770-1831

El pensador alemany va ser una espècie de ‘pont suspès’ entre la ­il·lustració, amb uns valors que van nodrir la Revolució francesa, i el món contemporani. Marx sempre va dir sentir-se en deute in­tel·lectual amb la seva dialèctica (ja ho sabeu: tesi-antítesi-síntesi). I la seva filosofia de l’esperit va desbrossar el camí de l’existencialisme. De Kierkegaard a Sartre. I de Heidegger a Nietzsche. «Déu ha mort», va dir a manera d’anunci.

JANE AUSTEN ESCRIPTORA. 1775-1817

Quan va començar a escriure, la ‘Vindicació dels drets de la dona’ de Mary Wollstonecraft ja havia arribat fins a l’últim acre del camp anglès, on ella vivia. Potser foguejada per les noves idees, les seves heroïnes sempre van aspirar a alguna cosa més que a dominar el cant i el brodat i a negociar un bon matrimoni. De fina ironia, va fer una revolució en si mateixa: va alliberar els seus personatges femenins de la fatalitat a la qual la literatura els sol condemnar.

Sojourner Truth ABOLICIONISTA. 1797-1883

El 1815, als EUA la batalla era una altra si eres dona, negra i, a més, esclava. Aquell any, Truth va tenir un idil·li amb un esclau i, al descobrir-los, aquest va rebre una pallissa mortal. Onze any més tard, es va escapar de la plantació amb la seva filla i va recórrer als tribunals per recuperar el seu fill. Va ser el primer cop que una dona guanyava un judici a un home blanc. El 1851 va pronunciar el discurs ‘¿No sóc jo una dona?’ a la Convenció dels Drets de la Dona d’Ohio.

Thomas Malthus ECONOMISTA. 1776-1834

Alumne avantatjat d’Adam Smith, pare omnipotent del liberalisme, Thomas Malthus va iniciar aquella afició dels economistes per errar en les seves prediccions. És seva la teoria que la població sempre està limitada pels mitjans de subsistència: no va tenir en compte ni la tec­no­logia ni que d’aliments sí que n’hi ha per a tothom, però estan mal repartits.

Thomas Jefferson POLÍTIC. 1743-1826

Horticultor, arquitecte, arqueòleg, músic, inventor, redactor de la Declaració de la Independència dels EUA i dues vegades president, Jefferson va defensar el republicanisme, la llibertat religiosa i la separació entre l’Església i l’Estat. I, mentrestant, encara va deixar material per als llibres de cites. «Els sistemes bancaris són més perillosos que els exèrcits», va dir, i «Déu ens guardi de passar 20 anys sense una rebel·lió».

Notícies relacionades

Napoleó, una canonada a la Història

La batalla es lliura a casa

LUDWIG VAN BEETHOVEN  MÚSIC. 1770-1827

Obsessionat amb l’exemple de Mozart, el seu pare el va entrenar perquè fos un nen prodigi: als 7 anys va fer el primer concert, als 11 va firmar la seva primera obra i als 17 es va traslladar a Viena, on la sordesa i la convulsions que vivia Europa van convertir la seva música, en un inici fresca i lleugera, en èpica i turbulenta. Va arribar a dedicar-li la ‘Tercera simfonia’ a Napoleó, però quan es va proclamar emperador, va esborrar amb ímpetu el nom del document.