Francisco Gan Pampols: "El dia de la dana, l’alerta, l’anticipació i la prevenció van ser deficients
El pla de reconstrucció ja està presentat i s’ha aprovat. ¿Missió complerta?
No. Hi havia tres compromisos inicials: un era el pla de recuperació, l’altre era un pla d’anticipació i l’altre consistia a deixar arrencades unes iniciatives per conselleries prioritzades per trimestres.
¿Li han donat cap garantia que el que correspon a la Generalitat valenciana es complirà?
No entendria que no es complís. Un pla és una assignació de mitjans a unes determinades missions que necessita flexibilitat i capacitat d’adaptació. Deia Moltke el Vell que no hi ha cap pla que aguanti els 10 primers minuts d’una batalla. Ara bé, si no hi ha un pla, ni tan sols es pot anar al lavabo.
¿Què passaria amb el pla si, per exemple, Mazón dimiteix o si s’acaba la legislatura i entra a governar l’esquerra?
No ho sé. Que dimitís l’actual president em sembla que no significaria res; això és una acció de govern, no unipersonal. En el cas que hi hagués un Consell amb una composició ideològica diferent seria de ximples menysprear una feina feta sense analitzar quina part s’alinea amb propòsits que són comuns. He pretès que aquest pla, perquè estigués ben fet, estigués desproveït d’ideologia i el podria assumir, exceptuant algun postulat, la Lliga Comunista Revolucionària. Que calgui garantir la supervivència de les persones, crear estructures més resilients o que es prevegi tenir en compte el canvi climàtic no té ideologia.
Per a alguns a les Corts, això últim sí que és ideologia.
El canvi climàtic no és qüestionable. Pot ser qüestionable si el provoca l’home o si és cíclic, però tenim dades científiques que assenyalen que l’impacte de l’ésser humà sobre l’entorn pel que fa a l’emissió de gasos amb efecte hivernacle que provoquen escalfament global, la contaminació de les aigües o l’excés de plàstics té un impacte directe sobre la natura. Jo he vist, i ja tinc 67 anys, retrocedir les glaceres del Pirineu.
Al marge de la Lliga Comunista Revolucionària, qui no sembla gaire d’acord amb el pla és el Govern d’Espanya, que se suposa que ha d’aportar la meitat dels fons. ¿No s’hauria d’haver dissenyat de manera conjunta?
Hauria sigut una idea fantàstica, que vaig mirar d’aconseguir a través de la creació d’una comissió mixta, que és un mecanisme de coordinació de caràcter tècnic fonamentalment que respon a l’activitat que duen a terme les administracions. També és veritat que es podria haver fet únicament un pla, de la mateixa manera que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que ha elaborat el seu pla de reconstrucció hidràulica per a la zona, podria haver fet això amb els ajuntaments, amb la Diputació i amb la Generalitat.
Parlant del Govern, ¿ha seguit aquests dies les notícies relacionades amb José María Ángel?
Estic molt preocupat i entristit. Espero que tingui una recuperació tan ràpida com pugui ser.
¿Ha pogut parlar amb la nova comissionada, Zulima Pérez?
Li vaig donar l’enhorabona. Li vaig dir que cada vegada vèiem amb més nitidesa que la coordinació era imprescindible. Hi ha una perversió conceptual que convé aclarir com més aviat millor: el Govern i la Generalitat no són coses diferents; pertanyen a partits polítics diferents i estan en nivells diferents, però no són coses diferents. Són eines al servei dels ciutadans i tenen com a obligació establir una coordinació efectiva. No pot ser "el Govern ha fet» i "la Generalitat ha fet», sinó els nostres governants fan o no fan.
¿Considera que hi pot haver un canvi de velocitat?
És una persona que té experiència política, que ara ve d’un entorn molt pròxim a la recuperació, de manera que entra en calent. I després és doctora en Dret i la seva tesi versa sobre la coordinació interadministrativa. O sigui que millor impossible. Ara s’ha de passar de les muses al teatre.
De complicitat amb l’anterior comissionat no n’hi faltava pas. ¿Com li sembla que pot canviar aquesta deriva tan tòxica, aquest soroll ambiental?
Les persones són importants, però en això no ho són tot. La realitat cada vegada és més urgent. Ara mateix tenim la certesa que el que s’ha fet en cap cas pot respondre a una afecció nova de tanta intensitat. S’ha recuperat el que s’havia destruït, però no tot. Les obres estan en curs a les lleres. Si ara tornés a passar, el mal seria igual o més gros, perquè hi ha lleres que encara no s’han recuperat, sobretot a les capçaleres, els assuts que hi havia, les zones de laminació. Tot això està destruït, fa que la pressió social creixi progressivament i al final a la gent no se li pot explicar que si el Govern, la Generalitat, la Diputació o l’Ajuntament... Aquí hi entren tots.
O sigui que serà la tardor la que greixarà aquesta comissió mixta.
M’agradaria que estigués a punt abans de la tardor, que fos abans no s’acabés l’estiu.
El seu altre gran projecte és el pla d’anticipació contra catàstrofes. ¿Això vol dir que hi haurà més danes com les del 29-O?
No tinc una bola de vidre, però sí que crec en la ciència, i penso que hi ha una relació entre causa i efecte amb la temperatura del mar i la intensitat de les precipitacions. La nostra obligació és preveure quan pot tornar a passar.
¿El 29 d’octubre es podria haver evitat, com a mínim la part més catastròfica?
Hi ha un principi en Dret que fa servir el Consell d’Estat quan fa una anàlisi que és força complexa però que és molt clar. Aquest principi diu que la causa de la causa és la causa del mal causat.
Sí que és complex, sí.
Però es desgrana molt bé. ¿Què va causar el principi d’aquesta destrossa? Una quantitat d’aigua incontrolada fruit d’una precipitació. Ara bé, si s’hagués disposat d’infraestructures hidràuliques estructurals i de solucions basades en la natura es podria haver minimitzat amb tota seguretat. ¿Hi són aquestes infraestructures? No. Per tant, la causa de la causa és el que va acabar causant el mal.
Segons l’opinió de la jutge, sembla que la causa està en la falta d’avisos a la població. ¿Què en pensa, la gestió d’aquell dia?
Que és millorable, en tot cas. No s’ha de lluitar contra el tema. Hi va haver unes precipitacions i hi va haver un sistema d’alerta molt deficient, un sistema de comandament i control molt deficient i un sistema d’informació també molt deficient. Tant l’anticipació com la prevenció i l’alerta primerenca van ser molt deficients. Tothom té clar que hi ha una responsabilitat clara de caràcter administratiu i que l’haurà de dirimir la justícia, que per això la tenim.
¿Pensa que Mazón va estar bé aquella jornada?
No entro mai a valorar això perquè no hi vaig ser. De totes maneres, sí que vull deixar clara una cosa. Hi ha un error conceptual. Un responsable polític ho és en l’àmbit polític. Un responsable tècnic ho és en l’àmbit tècnic. És a dir, el president Mazón no és el responsable de la gestió de l’emergència en cap cas. El responsable tècnic d’una emergència és l’especialista en emergències. Dir que ell és responsable de les morts és una cosa que no em sembla assumible.
Notícies relacionades¿Entén que les víctimes demanin la dimissió de Mazón?
Jo entenc el dol i el dolor perfectament. I també entenc la ràbia. Però d’aquí a personalitzar, no. M’agradaria que passés el temps i que es refredés una mica.
