Bárbara Espinosa: «Les obres afecten la qualitat del son tot i que es facin de dia»

L’impacte dels sorolls depèn de diversos factors. Entre aquests, destaquen sobretot la durada, la intensitat, la impredictibilitat i la vulnerabilitat individual que té cada persona. Aquelles que han patit trastorns previs de la salut mental,per exemple, patiran un impacte molt més gran i poden experimentar cefalees tensionals, inestabilitat, irritabilitat, agressivitat i una intensa sensació d’indefensió. Els estudis que s’han fet sobre els efectes psicològics del soroll parlen d’una sensació d’indefensió apresa, que es caracteritza per la manifestació d’irritabilitat, una baixa tolerància al malestar i una disminució de la concentració. Tot això deriva en un bucle que té conseqüències psicològiques nefastes.

¿Com afecta a l’estat d’ànim i al nivell d’estrès?

El seu efecte sobre l’estat d’ànim dependrà molt de l’avaluació que es faci sobre la situació. Això fa referència a com es percep. Hi ha estudis sobre models d’estrès ambiental que afirmen que, si les persones perceben el soroll en general com a innecessari i perjudicial, o l’associen a emocions negatives, i a més aquest soroll l’experimenten com a impredictible i intermitent, augmenta la irritabilitat i la frustració. Això s’extrapola a les molèsties que puguin ocasionar les reformes que facin els veïns i a les obres que es puguin fer al carrer o a casa nostra. Cal tenir en compte que aquestes situacions generen moltíssim cortisol, cosa que provoca estrès i, al seu torn, un baix estat d’ànim.

A més de les persones amb trastorns previs de la salut mental, ¿quins són els perfils més vulnerables?

Més enllà dels pacients amb antecedents d’ansietat, depressió o algun tipus de patologia prèvia, els sorolls afecten significativament les persones grans, especialment les que tenen demència, deteriorament cognitiu o risc de desenvolupar-lo, ja que poden generar molta confusió. El soroll actua com un distractor, i les persones grans tendeixen a l’aïllament, cosa que es relaciona directament amb l’aïllament social. També impacta de manera considerable en les persones amb discapacitat o amb patologies prèvies com l’epilèpsia. A la llista s’hi sumen els nens i les nenes. De fet, poden presentar dificultats d’atenció, concentració, memòria, rendiment i en el desenvolupament del llenguatge.

Quan coincideixen diverses reformes alhora en una comunitat, ¿la situació pot derivar en problemes més seriosos com ansietat crònica o depressió?

Sí. Estar sotmesos de manera contínua a un agent estressor pot arribar a predisposar al desenvolupament d’un problema més greu i, si encara no l’hem desenvolupat, pot actuar com un desencadenant.

¿Quines conseqüències poden tenir aquests sorolls en les persones que teletreballen o estudien a casa?

En aquests casos, el soroll afecta principalment la concentració. Es converteix en un distractor constant que genera fatiga tensional, cosa que repercuteix directament en la qualitat de la feina i en el rendiment acadèmic.

¿Es poden arribar a deteriorar les relacions amb els veïns de manera permanent?

Per descomptat. Això passa, sobretot, quan no hi ha hagut una comunicació prèvia i es percep que no s’ha informat sobre l’obra que s’està duent a terme. També hi influeix la sensació de falta d’empatia o la creença que hi ha una intenció de molestar. Els conflictes s’agreugen quan, malgrat haver presentat queixes o haver intentat arribar a un acord, no s’aconsegueix cap solució. Tot això crea un caldo de cultiu perquè sorgeixin nombrosos conflictes. La persona que es queixa es pot sentir estigmatitzada, frustrada i indefensa, cosa que, al seu torn, pot provocar hostilitat a l’altra part implicada. Aquesta dinàmica afecta directament la convivència veïnal i pot donar lloc a més discussions, i fins i tot a disputes legals.

Tot i que els treballs es facin de dia, ¿és possible que el soroll constant de les reformes alteri la qualitat del son?

Les investigacions parlen d’un efecte acumulatiu. Tot i que el soroll es produeixi durant el dia, genera una fatiga tensional que es va acumulant. Quan el soroll és persistent, es perd la sensació de control i apareixen el cansament, la fatiga, la hipervigilància, l’estat d’alerta constant i les cefalees. Això farà que quan arribi l’hora d’anar a dormir resulti molt més difícil agafar el son, donant lloc a insomni de conciliació i insomni de manteniment, és a dir, dificultat tant per quedar-se adormit com per mantenir el son. Com a conseqüència, el descans es torna més fragmentat i les fases del son poden quedar incompletes, cosa que repercuteix directament en l’estat d’ànim.

Notícies relacionades

¿Per què hi ha tants incendis a Espanya aquest estiu? Cinc claus per entendre què està provocant i alimentant les flames

El 85% dels joves de menys de 30 anys no es poden emancipar: la pitjor dada des del 2006

Com a psicòloga, ¿quines estratègies recomana per gestionar l’estrès per aquestes causes?

Des del meu punt de vista, les estratègies s’han de dividir en diverses àrees. D’una banda, hi ha les estratègies assertivocomunitàries, que apel·len a les tècniques d’assertivitat i comunicació entre els veïns per intentar arribar a acords i millorar la convivència. De l’altra, les estratègies internes de cada persona. I és que en aquells moments és fonamental treballar la gestió emocional, fomentar l’autocura i aplicar tècniques de relaxació, que poden incloure passar temps fora de casa i fer exercici físic. A més, és important comptar amb elements d’aïllament acústic i dispositius de cancel·lació de soroll per minimitzar l’impacte sonor.