¿Per què hi ha tants incendis a Espanya aquest estiu? Cinc claus per entendre què està provocant i alimentant les flames

Són diversos els estudis que assenyalen que més del 90% dels incendis a Espanya són provocats per l’ésser humà i el 10% restant es relacionen amb fenòmens naturals, com per exemple la caiguda de llamps. Les investigacions sobre el terreny revelen que un percentatge elevat d’aquests focs sorgeixen arran de males pràctiques agrícoles, com la crema incontrolada de rostolls o l’ús de maquinària a prop de la muntanya en dies d’alt risc, així com d’errors humans i distraccions quotidianes, entre les quals destaquen des de burilles mal apagades fins a fogueres improvisades sense les mesures de seguretat necessàries. També hi ha un percentatge que es vincula directament a l’activitat de piròmans que inicien intencionadament aquests focs. Segons alguns estudis, els piròmans estarien darrere del 8% dels incendis a Espanya.

Més enllà de la causa exacta dels incendis que assolen Espanya, els experts coincideixen a assenyalar que la virulència de les flames s’explica sobretot per factors climàtics i meteorològics. La combinació d’una primavera especialment humida, que va fer brollar gran quantitat de vegetació als espais naturals espanyols, seguida d’un estiu marcat per l’escassetat de pluges i les altes temperatures ha derivat en un augment del combustible potencialment inflamable als boscos. I tot això, a la pràctica, suposa un «còctel molotov» que «només necessita una espurna per derivar en un gran incendi», afirma Cristina Santín Nuño, científica titular del CSIC i cap del Departament de Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut Mixt de Recerca en Biodiversitat (Universitat d’Oviedo-CSIC).

Un altre dels factors que està contribuint al clima d’incendis a Espanya és la calor extrema. I és que des del principi de la temporada s’estan registrant valors molt per sobre de la mitjana i diversos episodis d’onada de calor. Segons explica Cristina Montiel Molina, catedràtica d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), les altes temperatures provoquen un fenomen conegut com a sequera tèrmica o ‘flash drought’, que, a la pràctica, actua concentrant la calor tant a la vegetació com al sòl, traient-los així tota la humitat i fent que siguin potencialment més inflamables. Tot això, unit a la irrupció de fortes ratxes de vent i de tempestes seques, «completa un escenari meteorològic en el qual hi ha més risc que es desencadenin grans incendis simultanis», comenta l’especialista.         

Notícies relacionades

El 85% dels joves de menys de 30 anys no es poden emancipar: la pitjor dada des del 2006

Bárbara Espinosa: «Les obres afecten la qualitat del son tot i que es facin de dia»

Són molts els experts que coincideixen a assenyalar que l’evolució dels incendis depèn molt de la configuració dels boscos i de les zones rurals. En les últimes dècades, a Espanya s’ha observat una transformació del mosaic agrícola i forestal tradicional a paisatges més continus i, per tant, més inflamables. Això no només ha incrementat la càrrega de combustible, sinó que, a més, ha reduït les barreres naturals que abans dificultaven la propagació del foc. «El paisatge agroforestal actual és fruit de polítiques dels últims 50 o 60 anys i no es pot revertir d’un dia per l’altre», destaca Adrián Regos Sanz, investigador postdoctoral Ramón y Cajal en la Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC) i cap del grup de recerca d’Ecologia del Paisatge, que argumenta que «en el context climàtic actual només queda planificar la prevenció per optimitzar els recursos disponibles».

Un altre factor clau per entendre els incendis d’aquest estiu és la transformació del medi rural provocada per dècades de despoblació i abandonament de les labors tradicionals com el pasturatge, la recollida de llenya o l’aprofitament agrícola de certes zones que, al seu torn, contribuïen a mantenir aquestes àrees més netes, sanes i fragmentades. Segons explica Víctor Fernández-García, investigador a la Universitat de Lausana (Suïssa) especialitzat en ecologisme i pirogeografia, «la despoblació i l’abandonament dels aprofitaments i pràctiques tradicionals de la muntanya han donat lloc a paisatges més propensos a grans incendis forestals», ja que avui hi ha masses vegetals contínues i amb més càrrega de combustible, cosa que facilita la propagació ràpida i de gran intensitat del foc.