Els fàrmacs contaminen la fauna dels estuaris europeus

Una anàlisi de diverses espècies de peixos, mol·luscos i algues que viuen en estuaris de cinc rius europeus ha detectat en tots ells productes farmacèutics i disruptors

endocrins -substàncies capaces d'alterar l'equilibri hormonal-, incloent-hi medicaments psiquiàtrics, productes antibacterians, antiinflamatoris i retardants de flama, segons mostra un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), a Girona. Els resultats de l'anàlisi, presentats a Barcelona en el 25è Congrés Europeu de la Societat de Toxicologia Ambiental (SETAC), no superen els nivells de perill segons la legislació comunitària -en alguns productes no hi ha ni normativa al respecte-, però «són un toc d'atenció d'un problema emergent que és necessari vigilar», adverteix la coautora Diana Álvarez, especialista de l'ICRA. A més a més, afegeix, es tracta de productes «pseudopersistents» -difícils d'eliminar- que poden entrar en la cadena tròfica.

Els investigadors van obtenir les seves mostres del fiord de Fureholmen (Noruega), els estuaris de l'Escalda (Països Baixos) i el Tajo (Portugal) i els deltes de l'Ebre (Espanya) i el Po (Itàlia), cinc àrees de risc perquè hi conflueixen l'aigua del mar amb els sediments aportats dels rius i diversos efluents d'aigües residuals. Són a més a més zones molt productives per al marisc i en algunes d'aquestes hi ha una important indústria de l'aqüicultura, «la qual cosa pot suposar una aportació afegida de fàrmacs antiparasitaris i antibiòtics», subratlla Álvarez.

Al delta de l'Ebre s'hi van detectar molts fàrmacs, però en línies generals va ser l'estuari que va obtenir els millors resultats.

MEDICAMENTS A L'ORINA / Els productes localitzats són en gran part restes de fàrmacs que el cos humà no metabolitza completament. A través de l'orina i el vàter, les restes flueixen per les conduccions d'aigües residuals i arriben a les depuradores, però com que es tracta de molècules molt petites no són filtrades i acaben als rius i finalment al mar. També segueixen el mateix camí alguns contaminants que procedeixen de les indústries.

Notícies relacionades

Trobats morts els dos joves desapareguts a Camarasa

Rodalies demana nervis d’acer per ser gestor d’incidències

El compost més habitual va ser la venlafaxina, un fàrmac d'ús psiquiàtric: es va trobar a totes les mostres, però especialment en els musclos silvestres de la desembocadura del Po, amb una concentració de 35 nanograms per gram de pes. També es va detectar a totes les mostres l'antibiòtic azitromicina i, en menor quantitat, analgèsics com el diclofenac, el diürètic hidroclorotiazida i el betabloquejant metropolol, entre altres. Pel que fa a disruptors endocrins, el més ubic va ser el retardant de flama TBEP, amb un màxim de 90 nanograms per gram a les llises dels estuaris del Tajo i l'Escalda, però també es va detectar l'antibacterià triclosan, el conservant etilparabens i l'estimulant cafeïna.

Segons la legislació europea, el nivell d'alerta comença a partir de 100 o 200 nanograms, depenent del producte, cosa que no passa a les mostres analitzades. De totes maneres, Damià Barceló, director de l'ICRA, adverteix del perill de «l'acumulació de diversos fàrmacs». Per exemple, encara que sigui en petita quantitat, a l'anàlisi de les microalgues es va observar que hi havia 35 productes diferents. Álvarez també comenta que hi ha molts compostos que ni tan sols estan regulats: «No sabem a partir de quina quantitat poden ser dolents». «Vam escollir aquestes zones sensibles i aquestes espècies com a punt de partida -conclou la investigadora-. El següent pas serà analitzar peixos destinats al consum».