Can Puig, el pioner

«No es tracta de millorar la qualitat del que ja tenim. Es tracta de transformar-ho, directament», sentencia Ferran Miquel, el professor que el 1986 va posar en marxa el projecte pioner de Can Puig, un petit institut públic a Sant Pere de Ribes (Garraf), que, sense voler-ho, s'ha convertit en referent per a moltes de les escoles que ara aposten pel model disruptiu. «L'actual sistema educatiu és eficaç, no ho nego, però el tema de fons és si aquest sistema és realment el que convé. Potser reivindicant més dotacions i més pressupostos per millorar les escoles, el que estem fent és contribuir a fer més eficaç la ineficàcia», reflexiona.

Per aquest motiu, quan l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes va contactar amb Ferran Miquel, psicopedagog i consultor internacional sobre educació, per posar en marxa un nou institut al poble, el docent va tenir clar que el seu model seria diferent. Inspirat en l'experiència del col·legi Súnion de Barcelona, va implantar metodologies com el treball per projectes, els crèdits de síntesi i el treball en equip, tant dels alumnes com dels professors. Aconseguir un bon clima relacional al centre va ser una de les seves obsessions i desfortunadament va ser una de les coses que no va aconseguir, per les reticències d'alguns professors.

«El primer que em va plantejar el consistori, quan em vaig fer càrrec del projecte de Can Puig, va ser el problema de desarrelament que tenia en aquells moments el municipi, on els joves que se n'anaven a estudiar a Sitges o a Vilanova ja no tornaven a Sant Pere», explica Miquel. Una de les solucions que va aplicar va ser la d'estrènyer llaços entre l'institut i el poble. «Participàvem en activitats de les festes locals, organitzàvem actes al centre oberts a l'assistència dels veïns i durant una setmana a l'any, els nostres alumnes duien a terme treballs socials al municipi, ja fos reparant mobiliari urbà, ja fos col·laborant amb alguna entitat», relata aquest actiu professor, que ara ja està jubilat.

L'experiència, que es va començar a apagar l'any 1992, quan Ferran Miquel va deixar el centre, va topar amb un escull important: l'Administració i un canvi normatiu, el de la LOGSE, que va dificultar l'aplicació d'aquests mètodes pioners. «No va ser pas per raons econòmiques, perquè no és un model car. El problema, en aquell moment i també ara, és d'actitud, s'ha de creure que es tracta d'un projecte que va més enllà de l'escola, que té un impacte en la societat», insisteix Miquel.

Altres centres

Abans que els jesuïtes popularitzessin el model aquest curs actual, altres instituts, públics com el de Can Puig, han estat investigant i portant a la pràctica un seguit de metodologies que a primària són bastant més conegudes. Set d'ells (un de Barcelona, un de Sant Sadurní d'Anoia, dos de Terrassa, un de Sils, un altre de Castellbisbal, i el Montgròs, també a Sant Pere de Ribes) han creat una xarxa de centres innovadors que col·labora amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB.

Notícies relacionades

L'escola que ve

Manual per aprendre sense voler

«Moltes de les escoles i els instituts que apliquen aquestes metodologies són centres de nova creació, que van néixer durant el tripartit», explica el sociòleg de la UB, Xavier Martínez-Celorrio, «Això ha permès als directors i a les seves plantilles començar des de zero, amb un projecte pedagògic nou». diu.

«Vam tenir innovadors i en aquests moments encara tenim innovadors en la xarxa pública però no líders polítics amb visió de futur que confiïn en la creativitat disruptiva que neix des de baix. ¿A què esperen?», lamenta aquest investigador.