La lliçó dels pioners

Entre tots sumen més d'un segle d'experiència. I potser per això, perquè n'han viscut moltes i de molts colors, cap dels quatre vol pontificar, ni s'atreveix a dir com un mestre ha de fer la seva feina. «És que per a això no existeix una única fórmula, ni una sola doctrina», argumenta Maria Teresa Codina. «Precisament, una de les virtuts del bon professor --prossegueix-- és la de saber adaptar-se a les condicions de cada alumne, de cada grup, de cada centre». Codina i els també professors Maria Antònia Canals, Jordi Cots i Pere Darder són -juntament amb Anna Maria Roig, que no ha pogut venir a la cita pel seu delicat estat de salut— els fundadors encara vius de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, convocats per EL PERIÓDICO amb motiu del 50è aniversari de l'entitat.

«Veníem d'una guerra civil que ens havia fet córrer per escapar de les bombes, i del desengany que va seguir aquella guerra. I vam anar passant, a poc a poc, del desconeixement a una presa de consciència», relata Canals. «Crec que en el moment de fundar Rosa Sensat tots érem una mica conscients que, més enllà de crear un grup de mestres per millorar les escoles, també estàvem començant a treballar en la constitució d'un grup d'influència, d'un moviment que podia tenir un cert impacte en la societat», afegeix Darder.

Quan el 1965 van decidir, conjuntament amb la pedagoga Marta Mata, la ja citada Anna Maria Roig i l'avui desaparegut Enric Lluch, posar en marxa el projecte Rosa Sensat, cadascun havia seguit fins llavors una trajectòria diferent. Cots era advocat, Canals havia estudiat Ciències Exactes, Darder era filòsof de formació i Codina, llicenciada en Filologia Clàssica. «Jo havia estudiat Dret i havia exercit com a advocat durant 12 anys, suposo que perquè era el que la meva família esperava que fes», recorda Jordi Cots. «Un dia vaig començar a donar classes de Dret Civil i Mercantil a noies que estudiaven secretariat i vaig descobrir que això era el que m'agradava», explica. Al cap de pocs anys, va ser el primer director de l'escola Thau de la capital catalana.

Maria Teresa Codina havia col·laborat amb Marta Mata abans de crear l'associació. «Ens vam conèixer a la facultat de Pedagogia, i vam formar part de la seva primera promoció», relata. Codina recorda que en aquells anys «les escoles eren sistemes jerarquitzats, on els mestres amb prou feines parlaven amb els seus companys sobre la feina o sobre els alumnes, i on tota la comunicació amb les famílies era a través del director».

Aquestes primeres experiències laborals van ser les que le van fer veure que les coses no havien de seguir d'aquella manera. «Vaig arribar a la conclusió que l'educació havia de ser una cosa que servís per a la vida i que l'escola, igual que la vida, no havia de ser una cosa selectiva, sinó que havia d'obrir les seves portes a la diversitat... I, sobretot, que havíem de treballar en equip», resumeix.

Pere Darder també va arribar a aquestes conclusions quan es va sentir defraudat pel sistema escolar de l'època. «Com a alumne, l'escola no havia sigut per a mi una experiència positiva -recorda-, però quan vaig arribar a la facultat de Filosofia vaig tenir la sort de coincidir amb professors com Jaume Bofill, un gran renovador pedagògic». Darder reivindica la formació permanent del mestre: «La pedagogia, com els alumnes, com la societat mateix, està sempre canviant, renovant-se. I els professors han d'estar constantment al corrent de les innovacions».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Qui coneixia bé la tradició pedagògica catalana és Maria Antònia Canals. «Una de les meves tietes havia viatjat a Roma i havia treballat amb la pedagoga Maria Montessori a la seva escola», aclareix. El 1965, quan l'associació Rosa Sensat va iniciar les seves activitats, Canals estava fent classes al barri del Verdum de Barcelona. «Després d'una etapa a l'escola Talitha, vaig pensar que havia de dedicar-me també a les àrees més desafavorides i per això me'n vaig anar a treballar a aquella zona perifèrica», explica.

«Vam tenir la sort d'entroncar amb la tradició que havien iniciat Artur Martorell, Alexandre Galí i Rosa Sensat, i vam viure un moment en què pasaven moltes coses», reflexiona Canals. «Va ser una etapa en què van coincidir molts factors, pedagògics i també polítics, conclou Cots.