Un Sant Jordi amb canvis

Des que els lectors van començar a espaiar les seves visites a les llibreries fa sis anys, Sant Jordi ha sigut sempre un petit respir, un oasi, per a qui viu del llibre, sense haver deixat de ser mai una festa ciutadana per a qui simplement disfruta de la lectura o del millor dia de la primavera per sortir al carrer. Aquest any es respira una certa aroma de canvi. Els llibreters esperen que les vendes pugin, o en tot cas deixin de baixar. Els supervendes de les últimes setmanes ho són amb xifres dignes, gairebé, dels bons temps. El sector va plantejar ahir al Govern una bateria de mesures perquè aquesta incipient recuperació no es quedi en una flor de primavera. I la gent, com cada any, sortirà al carrer.

Per començar, la festa. Avui no plourà, sembla; no és cap de setmana, així que hi haurà escapades al carrer i no a la platja; l'ambient està preparat, cada vegada amb més actes que ja vaticinen el Sant Jordi des de dies abans (firmes més enllà de Barcelona, festivals literaris, la revetlla literària que van celebrar ahir gairebé totes les biblioteques); i les llibreries posaran davant els seus lectors centenars d'escriptors. Aquest any amb una presència inhabitual d'autors internacionals de primera fila, molts dels quals participen per primera vegada en Sant Jordi (Ken Follett, James Ellroy, John Banville, Jo Nesbo, Philip Kerr, Petros Màrkaris, Paul Preston) en un cara a cara amb supervendes locals com Francisco Ibáñez, María Dueñas, Albert Espinosa o Dolores Redondo (l'únic desertor rellevant és Arturo-Pérez).

ELS FAVORITS / I parlant dels supervendes. Les xifres de les últimes setmanes destaquen tres d'ells: Ibáñez, amb el seu Mortadel·lo, María Dueñas i Pérez-Reverte, com els principals candidats a triomfar avui, després d'haver aconseguit en les respectives setmanes de llançament dels seus llibres vendes d'entre 15.000 i 30.000 llibres, cosa que no es veia des de l'inici de les vaques magres. Previsiblement els trepitjaran els talons Albert Espinosa, Xavier Bosch, Milena Busquets, David Trueba... sense descartar alguna sorpresa.

En els últims anys la venda del llibre en català havia crescut fins a arribar a equiparar-se o superar la del llibre en castellà el 23 d'abril. Aquest any tot apunta que no passarà el mateix: fins i tot els números u en català estan en xifres tirant a anorèxiques. Seria excessiu fer d'això un termòmetre de l'estat de la llengua: l'oferta editorial de cada any és la que dicta per on bufa el vent.

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Aquesta tarda es produirà l'episodi anual en què la venda de llibres sembla convertir-se per una vegada en una competició esportiva. Bé, una advertència: les llistes de més venuts del dia 23 són molt provisionals, una mera estimació. Les dades reals de vendes començaran a comptabilitzar-se demà i només seran més o menys definitives el 27 d'abril. I un segon avís: els interessos dels lectors són afortunadament molt amplis, i els llibres de rànquing són, segons l'any, entre el 8% i el 12% de les vendes totals.

Però com que els vents de canvi són de moment només un indici, i poca cosa davant el baix nivell de lectura i les descàrregues il·legals que no semblen tenir fre, editors i llibreters van presentar ahir al Govern la seva proposta de pla integral de foment del llibre i de la lectura. Algunes de les mesures: dotar amb 25 milions d'euros a l'any les biblioteques escolars, equiparar l'IVA del llibre digital i l'imprès en el 4% i estudiar l'IVA zero, crear una deducció fiscal per a la compra de llibres de text, endurir la lluita antipirateria aplicant de forma àgil sancions i «bloquejos i càstigs a la publicitat» i incorporant-la al Codi Penal, crèdits per modernitzar les llibreries... Una llista que demostra que un bon Sant Jordi dóna ànims però no n'hi ha prou amb tantos monstres fumejants com ronden al llibre.