Jordi Sampietro: "Sèrbia és una escola increïble d'esportistes"

Créixer amb la referència d'un pare que s'aixecava a les sis del matí per anar a entrenar a Montjuïc, per lliure, llançament de martell -tot i que era una afició, va arribar a ser subcampió d'Espanya-, va marcar la infància de Jordi Sampietro (Barcelona, 1967). Gairebé tant com posar-se ell cada tarda al sortir del col·le la gorra de làtex per llançar-se a la piscina del CN Barceloneta durant cinc anys de la seva infantesa. INEF i Psicologia li van donar teòrica per practicar el que és avui: un pont entre el que considera el millor bàsquet europeu i els apassionats d'aquest esport.

-¿Com va passar de la piscina a la pista?

-Va ser una mica l'atzar. Els meus primers contactes amb l'esport van ser la natació i després el futbol. Però una mica més tard em van oferir ser preparador físic d'un equip de bàsquet. Jo era molt jove, i l'entrenador era experimentat i amb titulació superior, la màxima que concedeix la Federació Espanyola de Bàsquet. Des d'aleshores, vaig quedar enamorat del bàsquet.

-I de Sèrbia...

-Bé, en els meus anys d'entrenador -avui ja és titulat superior-, volia millorar i professionalitzar-me, i vaig decidir sortir fora. Jo sempre he admirat el bàsquet balcànic i el 2004 em van oferir ser part de l'staff tècnic del Lavovi  063 i després de l'Estrella Roja.

-I ja s'hi va quedar.

-Sí. Després de la meva etapa com a entrenador, vaig treballar com a scout per a diverses empreses catalanes que busquen jugadors a Sèrbia, i fa quatre anys vaig fundar BBB (www.belgradobasketball.com) per oferir això i més.

-¿Només presta serveis a professionals del bàsquet?

-No, també organitzo estades per a aficionats que vulguin venir a veure partits de l'Eurolliga, l'Eurocup i la Lliga Adriàtica. I aprofitem per mostrar els llocs més emblemàtics de Belgrad.

-Cicerone, basketman..., el futbol també és un ganxo turístic per a Barcelona. I, a Belgrad, el tennista Djokovic ja té el seu propi restaurant, el Novak.  

-Catalunya té la mateixa quantitat de població que Sèrbia, uns set milions. A Sèrbia són molt bons en tennis, handbol, waterpolo i voleibol. En futbol, no com a equip, però hi ha grans futbolistes serbis en equips europeus. Això de Sèrbia té molt mèrit. Aquí tothom o hi havia jugat o té un parent a Primera Divisió d'algun esport. Aquest país és una escola increïble d'esportistes.

-¿Què explica tant esperit esportiu?

-Crec que l'esport és una sortida per a la gent. La genètica també hi ajuda, els serbis, homes i dones, són forts i grossos. Però la metodologia d'entrenament és molt bona.

-¿Què la fa millor que d'altres?

-Per exemple, moltes repeticions d'un gest tècnic per intentar obtenir la perfecció del moviment és una de les característiques de l'entrenament, una de les raons per les quals els jugadors balcànics són tècnicament molt millors que els de la resta d'Europa; la seva tècnica individual determina la seva diferència en el joc. Això ho treballem molt en els campus de bàsquet que organitzo a Barcelona i a Belgrad, amb entrenadors de l'Estrella Roja i en anglès -el pròxim, del 22 al 27 de juny al CEM Espanya Industrial de BCN-. Les vacances són clau per als jugadors joves, i no tan joves; una oportunitat per poder treballar dur i millorar.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

-Vengui'ns la ciutat de Belgrad.

-Uf! S'hi viu molt bé. És tranquil·la i segura i té molts parcs per fer esport a l'aire lliure, s'hi menja molt bé i la seva vida nocturna és molt interessant. Quan l'Estrella Roja i el Partizan juguen com a locals, en un estadi del Pionir ple de gom a gom, sents el que és respirar entusiasme, amor per un equip i l'esport. Impressiona.