Gent corrent

Guim Valls Teruel: "Si algú vol invertir al Vietnam, que em truqui"

'Ambaixador' d'Orbea. Després de pedalar tres anys pel món, la seva aventura vital continua ara a Hanoi.

«Si algú vol invertir al Vietnam, que em truqui»_MEDIA_1

«Si algú vol invertir al Vietnam, que em truqui»_MEDIA_1 / EL PERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Són les deu del matí a Barcelona (les quatre de la tarda a Hanoi) i el Guim avisa que està en un taxi i arribarà tard a l'entrevista per videotrucada. Des que va sortir de Barcelona, fa una dècada, aquest jove del barri de Gràcia no para: Sri Lanka, Anglaterra, la Xina, tres anys fent la volta al món en una bici elèctrica... Des del 2012 viu a la capital del Vietnam amb la seva dona, la periodista Thuy Anh Nguyen, i dos fills petits, però tot i així no s'està quiet.

-¿Ha agafat un taxi? Jo creia que vostè mai deixava la bici...

-Hanoi és gran i venia carregat des de l'altra punta. S'ha d'anar en bici sempre que es pugui, però a vegades és necessari agafar una moto o un cotxe i no hi ha problema.

-¿Sempre va tan accelerat?

-A mi em va la marxa; si no faig coses, m'avorreixo. A Hanoi tinc una botiga taller de bicis i el restaurant La Bicicleta. Ara faig de mecànic de nou del matí a set de la tarda i de set a onze de la nit serveixo taules. A més sóc comercial de Score-tech, la marca de samarretes que vesteixen la majoria d'equips de bàsquet i futbol de Catalunya. Treballo un mínim d'11 hores al dia els set dies de la setmana.

-Entre la bicicleta i el Vietnam m'imaginava la seva vida més... no ho sé, ¿idíl·lica?

-Escolti'm, ¡que jo sóc molt feliç! És una qüestió de caràcter i de supervivència, com el viatge de tres anys pel món. Quan el vaig acabar tenia 37 anys i ni un duro. Vaig tornar a començar de zero i havia de posar-me les piles. Ara tinc dos negocis i 20 treballadors.

-¿Quina mena de bicicletes ven?

-Orbea.

-¡¿Orbea?! ¿De les de tota la vida?

-Sí. Venc bicis basques made in Spain i japoneses de segona mà, de passeig, de muntanya, de carreres… Fa 20 anys a Hanoi tothom anava en bici, però ara volen un cotxe i la bici es fa servir amb finalitats recreatives. Es compren unes màquines impressionants, de 5.000 a 10.000 euros. La bici s'ha convertit en una qüestió d'estatus.

-¿I d'elèctriques en ven? Vostè va fer 22.000 quilòmetres pel món amb una.

-No, i això que tinc clar que això és el futur, però necessitaria un inversor i no el trobo. Com aquest tinc un munt de projectes. Si algú té ganes d'invertir al Vietnam, que em truqui [dades de contacte a www.thbc.vn].

-¿Alguna vegada ha pensat a tornar?

-A Barcelona se m'acabaria la força. Estic acostumat a anar a cent per hora i viure en un país amb una llengua i una cultura tan diferents et fa estar sempre alerta. Aquí cada dia és una aventura.

-¿No sent nostàlgia?

-¡No tinc temps! Però sí, a vegades penso que m'agradaria estar passejant amb els meus fills tranquil·lament per la Ciutadella sota un cel blau elèctric...

-¿Què li passa al cel de Hanoi?

-Que sempre és de color gris plomís. Abans tenia una imatge idíl·lica de la ciutat, però és un caos i no t'ho posen fàcil per treballar. I, el que és pitjor: ¡per veure el Barça un diumenge he de llevar-me a les tres de la matinada! [riu] El millor és la gent, que és molt agraïda. Si m'agafa un atac de nostàlgia em connecto a Skype, em menjo una terrina de peus de porc amb bolets o uns calçots del xef de La Bicicleta, Jordi Llagostera, o em poso a xerrar amb la gent que passa pel restaurant.

Notícies relacionades

-Deu conèixer autèntics personatges.

-Hi ha gent amb històries increïbles. Un dia va venir un noi que havia arribat a Hanoi caminant des de París. ¡Quatre anys caminant! I fa poc vaig estar amb una catalana que té un blog sobre el Vietnam i que és una superexperta, Roser Giner. ¡Vam descobrir que havíem treballat junts fa 15 anys quan jo organitzava congressos!