Rabat va refusar que espeleòlegs espanyols ajudessin en el rescat

L'actuació de les autoritats marroquines en l'operació de rescat dels espeleòlegs espanyols està sent cada vegada més qüestionada. A les denúncies dels familiars dels dos morts, que ahir van tornar a criticar la tardança a organitzar

el salvament, es van sumar les d'un grup de 15 espeleòlegs espanyols

especialitzats en rescat -inclosa una traumatòloga--, que davant la demora van decidir mobilitzar-se pel seu compte i es van plantar al Marroc com a turistes amb l'esperança que les autoritats de Rabat acceptes-

sin la seva ajuda, una cosa que no va passar.

El grup d'espeleòlegs va arribar al Marroc amb un remolc amb una tona de material específic per a les tasques de salvament dels seus tres companys atrapats a la gorja d'Ouarzazate. Segons va explicar el secretari de la Federació Andalusa d'Espeleologia, José Enrique Sánchez, que va organitzar l'operatiu, es van quedar en segona línia esperant que les autoritats del regne alauita autoritzessin l'expedició oficial organitzada pel Govern amb geos i guàrdies civils, que van estar esperant més de 12 hores en un avió per sortir. En diverses ocasions va semblar que la cosa marxava, però divendres cap a les cinc de la tarda va arribar la comunicació oficial amb el permís denegat.

Va ser llavors quan els espeleòlegs es van posar en marxa: ferri i torns conduint durant tota la nit per arribar com més aviat millor a les muntanyes de l'Atles. Una vegada allà, i en companyia del cònsol espanyol a Casablanca i de personal de l'ambaixada espanyola, a qui agraeixen l'esforç perquè «s'hi van deixar la pell fent les gestions», van oferir a la Gendarmeria marroquina tres opcions, segons Sánchez: despenjar-se ells mateixos pel barranc, que almenys la metge espanyola acompanyés els agents marroquins, o bé que aquests disposessin del material transportat per l'expedició. «No tenien material adequat per a rescats, es veia en les cordes i en com es movien», retreu Sánchez. Cap de les opcions va ser acceptada.

Els gendarmes, assegura, van fer el rescat «perquè Juan Bolívar

-l'únic supervivent- va poder sortir pel seu propi peu», i va ser llavors quan van donar llum verda a la col·laboració espanyola per extreure els cadàvers dels altres dos companys.

HIPOTÈRMIA / Davant d'aquest panorama, els companys dels dos morts van redoblar ahir les seves crítiques. «Gustavo Virués ha mort a la muntanya, però a José Antonio Martínez

-sembla que va morir d'hipotèrmia- l'han matat entre el Govern espanyol i el marroquí», va denunciar a Canal Sur José Morilla, company de les víctimes. «S'han passat sis dies i mig a dalt d'una pedra envoltats de neu des que vam donar la veu d'alerta dimecres», va afegir.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Fins a l'últim moment, quan les autoritats marroquines van reconèixer finalment la impossibilitat d'afrontar una operació d'aquesta envergadura, no van poder entrar al país magribí els equips especialitzats de la Guàrdia Civil i els GEO, que diumenge només van poder desplegar l'estratègia per rescatar els dos cossos sense vida. Per fer-ho, van instal·lar a la paret de la muntanya, d'uns 250 metres d'altura, un sistema de cordes i politges amb la intenció d'hissar les lliteres amb els ca-

dàvers fins a la part superior del congost. Avui està previst que els cossos dels espeleòlegs siguin traslladats en un helicòpter de la Gendarmeria marroquina a la ciutat d'Ouarzazate.