5.000 euros per amor paternal

-Papa, ajuda'm, per favor.Així comença la conversa de diversos minuts, angoixants i interminables, que un veí de Saragossa va mantenir el mes de febrer passat a través del seu telèfon mòbil. El que es va fer passar per ostatge parlava entre crits i sanglots. I el seu pare va creure realment que es tractava del seu fill que havia sigut segrestat. L'home va gravar el segrest virtual.

-¿On ets?

-No ho sé. Volen diners.

-¿Em sent, senyor? ¿Ha sentit el seu fill que té problemes?Sense adonar-se'n, l'home va revelant dades vitals. On és. El nom del seu banc. Una informació que permet al delinqüent, des de Xile, ubicar l'entitat bancària, buscar sucursals pròximes i les oficines de Western Union més pròximes per conduir la víctima, fent-li creure que també l'estan vigilant.

-¿Tu qui ets?

-La persona que té el seu fill retingut i que vol diners. ¿On és vostè en aquest moment?

-Jo, a Saragossa.

-¿I quin banc l'empara?

El presumpte segrestador no perd la calma. Es dirigeix a la víctima de vostè i amb una inquietant fredor li planteja: «Li semblen raonables 5.000 euros per l'amor que sent pel seu fill. Crec sincerament que la xifra és baixa».

L'interlocutor emmudeix. Durant uns moments sembla com si la víctima estigués calibrant si el que li passa és veritat o no. Si es tracta d'una broma macabra. Però davant el dubte, l'home demana parlar amb el seu fill. El delinqüent li diu que no. Que faci una transferència bancària per internet i que així deixarà marxar el seu fill sa i estalvi. L'home llavors explica que ell no sap operar amb internet, que només té una cartilla del banc i que a aquelles hores, les cinc de la tarda, les sucursals estan tancades.

-¿De quants diners disposa?El presumpte segrestador intenta novament convèncer l'home que ha de reunir més diners, uns 2.000 euros. La víctima li explica que treballa en un fàbrica i que no pot demanar diners.

-¿Ara mateix? Només de 50 euros.

-¿I quant pot treure del caixer?

-Doncs no més de 300 euros.

-Anirà ara mateix a un caixer i treurà 300 euros. Després vagi a un locutori amb un Western Union.. ¿Em sent?I es talla la comunicació.

A Badalona, la trucada la va rebre la treballadora d'una gelateria. La dona va creure que havien segrestat el seu fill, però va tenir la picardia d'escriure un missatge per a la seva companya de feina. «Han segrestat el meu fill. No puc penjar. Avisa els Mossos». La companya va alertar la policia, que va derivar la trucada a la unitat de segrestos. Aquesta, mentre comprovava que el nen estava bé, va localitzar el Western Union més pròxim, en una oficina de Correus. Els Mossos hi van telefonar

Notícies relacionades

No han segrestat el vostre fill

Una indústria mexicana

i van avisar que entraria una dona, molt nerviosa, que sense deixar de parlar pel mòbil voldria fer un enviament de 300 euros a Xile. I així va ser. Després de passar pel caixer, la dona va entrar a Correus disposada a pagar.

«Ho sento, senyora, però el sistema d'enviaments de diners està espatllat en aquest moment», li va dir el treballador de Correus, tal com li va indicar el mosso de la unitat de segrestos que tenia en aquell moment a l'altre costat del telèfon. El negociador de segrestos, després de tranquil·litzar la mare, li va donar instruccions per intentar gravar la trucada, però es va tallar. No van tornar a trucar.