UNA pràctica delictiva IMPORTADA DE LLATINOAMÈRICA
No han segrestat el vostre fill
La nova modalitat d'estafa i extorsió s'ha disparat des del mes de gener
Delinqüents telefonen des de Xile fent creure que han retingut un familiar
No han segrestat el vostre fill. Tampoc tenen retinguda la vostra dona. La trucada telefònica des d'un número ocult en què un home us assegura que la vida del vostre ésser estimat corre perill i us exigeix el pagament d'un rescat és falsa. Mentida. Una estafa generalitzada a tot Espanya, que des de començament d'any ha provocat que les unitats de segrestos i extorsió de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza hagin llançat recentment missatges alertant la ciutadania perquè no piqui en aquesta modalitat de segrestos virtuals, que no cessen.
Fins ara, els quatre cossos policials comptabilitzen unes 300 denúncies per segrestos virtuals. En gairebé tots els casos, l'estafa no ha passat de temptativa. La víctima no ha pagat el rescat en cap dels 31 casos denunciats davant els Mossos d'Esquadra. Per cert, l'últim va tenir lloc dimarts passat, a les set del matí, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. El receptor de la trucada va penjar després de recordar que havia sentit comandaments policials alertar d'aquestes estafes. Després va presentar una denúncia en una comissaria dels Mossos.
A la resta d'Espanya sí que hi ha hagut persones que han donat veracitat a la trucada i han pagat un rescat. Però més que el pagament, el que és pitjor és l'angoixa i la por que genera.
Explicat així sembla una broma. És increïble que algú es pugui arribar a creure que han segrestat un familiar, donar-hi veracitat i pagar. Però està passant. I de fet, com destaquen tots els responsables policials consultats, «li pot passar a qualsevol perquè les víctimes es trien completament a l'atzar».
Anem a pams. ¿Qui truca? Es tracta d'una o diverses organitzacions criminals ubicades a Xile. «Fins ara totes les trucades que s'estan rebent tenen procedència xilena», assegura un responsable de la unitat de segrestos de la Guàrdia Civil. Això ha provocat que les últimes setmanes la Policia Nacional hagi desplaçat a aquell país un parell d'investigadors per treballar colze a colze amb les autoritats policials i judicials xilenes.
PAGAR RELIGIOSAMENT / Els investigadors estan estirant el fil a partir de les dades obtingudes en cada trucada. Però el gruix de la investigació és allà. A Xile es fa la trucada i es reben els diners. Per això és possible que tots els casos s'acabin agrupant a l'Audiència Nacional. Tant a Xile, com a l'Argentina, a Mèxic o a Colòmbia aquesta modalitat de segrest virtual està a l'ordre del dia. Allà les víctimes paguen religiosament perquè a les seves societats es conviu amb els segrestos. Només a la capital mexicana hi ha 250 segrestos reals al mes. Però no és el cas d'Espanya.
Ho recorda un responsable dels Mossos. «L'any passat no hi va haver cap segrest a Catalunya. I a la resta d'Espanya la xifra de segrestos en relació amb la resta de delictes és gairebé insignificant. Per això és molt important tenir en compte que és molt improbable que segrestin un familiar».
Fins ara la manera de procedir sempre ha sigut la mateixa. Les víctimes, la gran majoria homes, encara que els Mossos tenen la denúncia de la treballadora d'una gelateria de Badalona, reben una trucada des d'un número ocult. La primera cosa que senten és la veu d'un nen que entre crits i plors diu que està segrestat i demana al seu pare que l'ajudi. A partir d'aquí poden passar diverses coses. Primer, que el receptor de la trucada no tingui fills, pensi que es tracta d'una broma de mal gust i pengi i res més. Això ha passat. La següent cosa que sentirà serà la veu molt engolada d'un home que amb accent sud-americà li explica amb tranquil·litat que té el seu fill segrestat.
La següent cosa que pot passar és que l'home estigui en aquell moment amb el seu fill i, per tant, pengi també. Però a vegades passa que en aquell moment de tremenda confusió el receptor de la trucada, angoixat, es dirigeixi al seu fill pel seu nom, «Carlos, ¿què passa? ¿estàs bé?». En aquell moment, el fals segrestador ja té una informació clau per poder seguir endavant amb el seu estratagema: el nom del fals captiu, en aquest cas, Carlos. I a partir d'aquí l'extorsió incrementa la seva veracitat perquè el segrestador ja parla de Carlos, de la vida de Carlos, i del que està disposat a pagar el seu pare perquè a Carlos no li passi res.
Els investigadors han pogut disseccionar la manera de treballar d'aquests criminals perquè en alguns casos les víctimes, al rebre la trucada, van decidir gravar-la. I aquestes cintes demostren fins a quin punt són convincents els falsos segrestadors i com aconsegueixen enredar la víctima fins a portar-la fins a un caixer automàtic.
Notícies relacionades«Ells fustiguen la víctima i eviten que pengi el telèfon. La mantenen constantment en tensió al telèfon. No deixen que pengi. La fan anar al caixer. I després a un Western Union perquè enviï els diners del rescat», explica un responsable de la Policia Nacional.
Fins ara, la majoria dels casos no estan passant de temptatives d'estafa. Però hi ha una voluntat policial decidida d'acabar amb aquestes pràctiques perquè les víctimes, paguin o no paguin, pateixen una angoixa i una por indescriptibles.
