Una indústria mexicana

«Som els Zetas». Aquesta presentació telefònica terroritza els mexicans. «Tenim la teva filla». Des d'aquesta segona i demolidora frase, fins i tot un rector universitari i un industrial, que se sàpiga, han caigut en la trampa mexicana del segrest virtual. Tot va començar 14 anys enrere, i el nombre d'extorsions, igual que el de segrestos reals, segueix tan en augment com el de mòbils. Més de 100.000 segrestos de tota mena a l'any, més d'un milió de trucades telefòniques. Diu un segrestador virtual: «Pendejos, me he cogido un chingo, por eso sigo trabajando».

Des que fa un segle una banda va segrestar la filla d'un empresari francès i va demanar 100.000 pesos en or per tornar-la maltractada, l'espiral del segrest ha anat creixent a Mèxic, s'ha estès en èpoques de crisi enmig de la impunitat i la corrupció de la policia, i s'ha desfermat des que els narcos van passar a dominar totes les branques de la delinqüència. A aquestes altures, «la mida del problema és monstruosa», diu la presidenta de l'associació Alto al Segrest, Isabel Miranda. «Mai en la història hi ha hagut tants segrestos com ara», sentencia Miranda.

El primer senyal d'alarma sobre la modalitat virtual va saltar fa 10 anys. L'ajuntament de la capital va advertir de la «proliferació de trucades d'extorsió i segrest virtual», la majoria provinents de nou presons al voltant de la ciutat. Va donar la llista dels seus 400 telèfons públics -«consulteu-la en cas necessari»- i va prometre «bloquejar el senyal de cel·lulars». La prova, al Reclusorio Norte, va deixar sense senyal els barris veïns.

A finals del 2006, el Govern va declarar la guerra als càrtels de la droga. Un any després la policia va parlar de «10.000 segrestos virtuals exitosos». El Govern va intentar un registre nacional d'usuaris de mòbils, un altre programa que es va enfonsar davant la resistència del 40% dels usuaris i, a més, les seves dades, segons alguns, van acabar a la venda a internet. I a principis del 2008, el suposat segrest d'un diplomàtic xilè a l'Argentina, amb la seva dona deixant les seves joies i 3.400 dòlars en una paperera, va disparar l'alarma internacional.

«¿Ets Chuy?»

Aquell any, el segrest i assassinat del fill del propietari de la principal botiga d'esports del país va començar a aixecar la protesta popular. El 2010, la gravació d'una trucada en la qual una noia, Marcela, va preguntar al principi «¿Ets Chuy?» i va acabar burlant-se de l'extorsionador (https://www.youtube.com/watch?t=395&v=ip89KHzyT_4) va portar una glopada d'alleujament als mexicans, paralitzats com no ho havien estat mai per la violència rampant. Però ja es comptaven més de 900 bandes que intentaven unes 4.400 extorsions al dia des de les 430 presons del país. Un terç de les víctimes pagaven.

Notícies relacionades

5.000 euros per amor paternal

No han segrestat el vostre fill

El 2013, en el marc d'una plaga de segrestos virtuals de turistes, almenys cinc empresaris espanyols i els quatre membres del grup Delorean van creure que estaven segrestats a Mèxic després de ser coaccionats a canviar d'hotel. «Durant 30 hores l'amenaça de mort va ser real per la manipulació psicològica infligida pels nostres segrestadors», van dir després els músics. Encara l'any passat, un altre empresari, un empleat i un equip de televisió espanyols van rebre aquesta trucada interminable.

El fenomen s'ha estès. Sobretot per l'Argentina i Xile, encara que la policia xilena assegura que són més les trucades a l'exterior que les víctimes al país. I pel nord fins a Nova York, on l'FBI va parlar al mes de gener d'«un gran problema, amb centenars i centenars de trucades d'homes amb accent hispà».