Les aerolínies 'low cost' ofereixen la mateixa seguretat que les regulars

La tragèdia de l'avió de Germanwings, companyia de baix cost filial de Lufthansa, va obrir el dubte de si les low cost compleixen els mateixos requisits de seguretat que les tradicionals. La resposta és contundent: sí. Una altra cosa és que aquests estàndards siguin suficients, un punt en què, ­sobretot els pilots, consideren que podrien millorar, encara que reco­neixen que es compleix l'exigència legal.

El director general d'Aviació Civil, Ángel Luis Arias, destaca que totes les companyies, al marge del seu model de negoci, passen els mateixos controls de seguretat, tant els seus avions, com l'habilitació i formació dels pilots i el personal d'aviació. S'aplica el mateix reglament europeu, i en el cas d'Espanya l'organisme responsable d'això és l'Agència Estatal de Seguretat Aèria, dependent del Ministeri de Foment.

La tragèdia dels Alps seria el segon cas d'un accident d'una aerolínia de baix cost europea amb morts. El primer es va registrar el 2005, en un vol d'una firma xipriota a Grècia. El Centre d'Avaluació de Dades d'Accidents d'Aerolínies (conegut per les seves sigles en anglès Jacdec) publica anualment una llista de les companyies més segures, basant-se en el nombre d'accidents i la xifra de morts en relació amb el nombre de quilòmetres recorreguts, entre altres paràmetres, i en l'últim del 2014 situa quatre low cost entre les primeres 20 millors: Virgin Atlantic i Virgin Australia, Jetblue Airways i Easyjet. Ryanair apareix en el lloc 33, per davant d'Iberia.

Gustavo Barba, vicedegà del Col·legi Oficial de Pilots d'Aviació Comercial i expert en seguretat aèria, recalca que la irrupció de les companyies de baix cost no ha anat acompanyada de més accidents, i que en tot cas, si la xifra ha pujat ha sigut per l'augment global de vols de tot tipus en els últims anys. Encara que afegeix que amb la crisi totes les aerolínies, igual que s'ha fet en altres sectors econòmics, han limitat les despeses en seguretat al que els exigeix estrictament la llei. «Compleixen, però no van més enllà», recalca. I destaca també que aquest comportament s'accentua amb els avions més antics. Si hi ha innovacions s'apliquen en els nous, mentre que en els que finalitzen la seva vida útil només es compleix estrictament el reglament.

En aquest punt les companyies de baix cost originals, com Easyjet o Ryanair, que no són filials de tradicionals, poden considerar-se fins i tot més segures. Les seves flotes són de les més noves i es renoven cada 10 o 12 anys. Encara que Barba adverteix que succeeix com amb els cotxes: tots compleixen les normes de seguretat, però els de gamma alta donen més prestacions que un uti­litari.

CREIXEMENT 

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

A Espanya, l'increment de les línies de baix cost és espectacular. El 2000, les entrades de viatgers internacionals amb aquestes línies estaven per sota del 10%. El 2014, gairebé van arribar al 48%, segons l'Institut d'Estudis Turístics. Augmenten amb més força que les tradicionals.

Aquestes dades no inclouen el transport intern. A Barcelona, en el top 10 de les companyies amb més passatgers del 2014, les tres primeres van ser de baix cost: Vueling, Ryanair i Easyjet. Entre totes tres van acaparar gairebé el 58% de tot el passatge del Prat. A Madrid, la base d'Iberia, aquesta companyia es va mantenir en primer lloc el 2014, seguida d'Air Europa, però Ryanair ja es va situar en el tercer lloc, la filial de baix cost Iberia Express, en el quart, Air Nostrum en el cinquè, seguides d'Easyjet i Vueling. Les cinc de baix cost juntes van aportar el 31% de passatgers que van passar per Barajas.