Globus blancs al pati

En els dos casos van sortir al pati, van llegir uns versos i van llançar al cel uns globus blancs. Després van tornar als pupitres, a les pissarres, amb l'única intenció que la mort d'un company de classe deixés de turmentar-los. Ningú està preparat per perdre un amic, i menys a una edat tan primerenca. Dues escoles de Barcelona, una a Sants-Montjuïc i una altra a Nou Barris, van haver de fer front a la mort d'un alumne, un nen de 10 anys que va morir en un accident durant una excursió i una adolescent de 15 que no va poder més amb la seva vida. En tots dos casos es va comptar amb psicòlegs externs perquè el centre no disposava de les eines, i segurament de les forces, per abordar una situació tan tràgica. Els seus directors, a qui anomenarem Toni i Andreu perquè volen mantenir-se tant ells com el centre en anonimat, reviuen aquells dies des de l'afecte i el respecte.

«Teníem molt clar que en cap cas havíem d'anul·lar les classes encara que hagués sigut un cop emocional molt dur. No volíem tallar amb la rutina perquè hauria significat magnificar la tragèdia i després hauria sigut molt difícil tornar a la normalitat». El Toni manté molt nítids aquells dies. Va succeir fa dos anys i no amaga que va ser «un xoc per a tothom». Explica que van rebre suport de l'ajuntament a través del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUES), i que el recolzament de l'Administració «va ser clau» per poder seguir endavant. Ells van ser els primers desencaixats, els tutors. Els primers a adonar-se que no sabien com gestionar la mort d'un dels seus nens «perquè passa una mica com amb els accidents de trànsit, que no t'ho planteges fins que un familiar teu mor a la carretera».

L'Andreu va haver de gestionar un suïcidi, en una edat molt complicada per als nois d'un institut. També van comptar amb suport extern, però des del principi van tenir clar que no s'havia d'incidir en l'angoixa de l'alumnat. «Vam celebrar un comiat al pati on van assistir familiars i amics de la noia que no estudiaven al nostre centre. Va ser una cosa molt sòbria, laica i simbòlica. S'ha de tenir en compte que l'entorn és molt voraç i que donar tant de pàbul a l'angoixa podria conduir algun noi a una secta o moviment pseudoreligiós que li prometés respostes i canalitzar tota aquella tristesa».

 

Treure-ho tot

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

Treure-ho totIsabel Ferrer és la psicòloga responsable del CUES, un equip d'unes 70 persones que, entre altres tasques, assisteixen familiars o amics de persones mortes en circumstàncies tràgiques, ja sigui un accident de trànsit o, com en el cas que aquí ens ocupa, el decés d'un estudiant. Acostuma a ser l'escola la que demana ajuda a l'Administració per tractar els temes relacionats amb la violència, la mort o el suïcidi. L'ideal, detalla, és que es treballi amb els professors, i que siguin ells els que es dirigeixin als estudiants. En el cas del suïcidi, al tractar-se d'adolescents, sí que es va parlar directament amb la classe. Es va fer un taller on tots van poder treure la ràbia continguda, la incomprensió davant la decisió d'acabar amb la pròpia vida. «És important que no es guardin res, que els primers dies parlin del que senten, que no deixin sentiments pendents».

José Luis Regojo és professor d'institut i autor del llibre Max y su sombra, que intenta explicar el suïcidi als menors. «Ningú ens explica res sobre la mort quan som petits. La tenim molt amagada i, si es tracta d'un suïcidi, molt més encara». Va escriure això pensant en els nens, però molts adults li agraeixen també la publicació. Tampoc ells s'havien enfrontat mai a la mort.