Joves extutelats, el difícil repte d'emancipar-se

Per molts xavals arribar als 18 anys és una il·lusió pel fet que se'ls obre un món de possibilitats, però per a d'altres darrere d'aquesta porta hi ha incertesa i por perquè els situa en un camí ple d'obstacles. És el cas dels joves que han patit una situació de desemparament perquè la seva família no se'n va poder fer càrrec o perquè van arribar sols al nostre país buscant una oportunitat i han estat sota la tutela de l'Administració en centres residencials. Un sostre que han d'abandonar a l'arribar a la majoria d'edat. Encara que són necessàries millores, Catalunya té una legislació pionera que des del 2010 inclou el suport als joves extutelats amb una prestació econòmica (663 euros mensuals fins als 21 anys si han estat més de tres anys tutelats) i plans d'emancipació en el marc dels quals poden accedir fins als 21 a una vivenda assistida i compartida vigilats per educadors d'oenagés de la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (Fepa).

Notícies relacionades

«Separar-me dels meus pares va ser positiu»

«He crescut més ràpid; si no, tot està perdut»

Actualment a Espanya hi ha 30.000 nens i joves tutelats i més de 5.000 d'extutelats. A Catalunya cada any la Generalitat atén 2.000 joves. Les associacions de la Fepa n'acompanyen uns 700. Darrere de les xifres, hi ha dures històries de xavals que no sempre accepten o aconsegueixen seguir un procés que els permet afrontar la majoria d'edat amb una mica menys de vulnerabilitat. Es tracta d'un col·lectiu amb una complexa situació, agreujada no tan sols per les dramàtiques xifres d'atur juvenil, sinó també per un nivell formatiu molt inferior a la mitjana i una edat d'emancipació molt més avançada. Per això després de la recent publicació de l'informe de la presidenta de la Fepa, Ana Villa, Joves­ extutelats. El repte d'emancipar-se avui, des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya han clamat, sobretot, per l'aprovació d'un marc legal estatal que inclogui la seva atenció complerts els 18 (a la manera catalana).

DIFICULTATS PER ALS IMMIGRANTS / Una de les injustícies més flagrants sobre la qual crida l'atenció Villa és el cas dels immigrants. La legislació actual els obliga a tenir una oferta laboral de jornada completa i d'un mínim d'un any per poder obtenir permís de treball. «És absurd, tenen la residència però no permís de treball, situació que sens dubte fa crònica l'exclusió social d'aquests nois», denuncia Villa. L'autora de l'informe també posa com a reptes continuar avançant en la igualtat d'oportunitats, garantir la formació dels menors i l'acció preventiva des d'adolescents potenciant els plans d'autonomia personal i les actuacions per ajudar-los a ampliar la seva xarxa social com a clau d'un bon procés d'emancipació.  Per aconseguir-ho, apunta, és necessària una millor coordinació entre departaments i voluntat política.