«He crescut més ràpid; si no, tot està perdut»

Una dura infància marcada per un pas que qualifica de traumàtic per tres centres de menors no esborren el somriure d'aquesta noia de 20 anys a qui ajuda l'entitat Invia, que l'acompanya en el seu pla d'emancipació fins als 21 anys. Prefereix guardar l'anonimat, perquè explica amb dolçor que sent pudor que se sàpiga del seu passat. Amb la mateixa dolçor i amb el mateix somriure comenta: «Sí, he crescut més de pressa. Si no, ho tens tot perdut. Has d'acceptar la situació i assumir que és la vida que t'ha tocat». A ella li va tocar separar-se de la seva mare als 7 anys.  L'Administració li va retirar la tutela. «Vaig viure sentint els educadors parlar malament d'ella. Em deien que no es mereixia ni que l'anés a veure… Tot i així, jo vaig créixer amb la convicció que als 18 me n'aniria a viure amb la meva mare. És cert que topem molt i que té una altra cultura -és d'origen magribí i la separació ha obert una bretxa important-, però ho volia intentar». No obstant, li van oferir anar a un pis amb noies en la seva mateixa situació i va acabar acceptant-ho. «Al final  em van posar la por al cos que no aniria bé i vaig triar el pis. A l'arribar estava perdudíssima, i a més una altra vegada amb educadores. Jo sempre havia desitjat complir els 18 i dir: 'Ara veuran, faré el que vulgui'… I em vaig trobar amb tres quarts del mateix». Diu que ho porta bastant bé: «Al principi costa perquè estàs tota la vida compartint, no sents mai res com una cosa pròpia…» Ha notat un gran canvi des que segueix el programa de joves extutelats de la mà d'Invia. «Ara em diuen que la família és important i m'avinc més amb la meva mare. A més, al centre em van empènyer a fer un grau mitjà perquè pugui tenir feina com més aviat millor, i a mi el que em venia de gust era fer el batxillerat», explica. Ara està centrada en aquest objcetiu. Vol anar a la universitat i estudiar Inef. El problema és que als 21 se li acabarà l'ajuda de 663 euros al mes de la tutela de la Generalitat. I això pot condicionar que segueixi o no permetent-se seguir estudiant.