De Podem i Cs a Vox i Alvise: el ‘vot protesta’ baixa, però encara atrau el 25% de l’electorat i vira a la dreta

Si analitzem els resultats de l’actual cicle electoral, la dreta s’aproxima al 60% del vot i l’esquerra queda per darrere del 40% a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. El PP gairebé va igualar els resultats del 2011 a Aragó i a Extremadura, però es va quedar lluny dels seus millors registres a Castella i Lleó. El PSOE va obtenir la seva pitjor marca a Extremadura, però va superar la del 2015 a Aragó i Castella i Lleó. I Vox va pujar a les tres autonomies, però ho va fer amb més força a Aragó i Extremadura que a Castella i Lleó, on ja va créixer el 2022. Primera conclusió: en cada votació influeixen uns factors específics que no permeten extrapolar els resultats d’una a la següent.

La tendència que sí que es repeteix a totes les comunitats és l’evolució del vot que Podem i Ciutadans van treure al PSOE i al PP una dècada enrere: als tres territoris, un de cada quatre votants confia encara en els seus rivals directes a dreta i esquerra (Vox, S’ha Acabat la Festa, IU-Sumar i Podem). El percentatge ha baixat en gairebé tots els casos, perquè, el 2015, aquest vot va arribar a representar una tercera part de l’electorat, però, si llavors la major part d’aquestes paperetes eren en el bloc de l’esquerra, ara es concentren a la dreta i, sobretot, en Vox.

Comencem per Castella i Lleó. El 2015, el PP va obtenir el 37,7% de les paperetes i Cs, UPyD i Vox van sumar el 12,4%. El PSOE es va quedar en el 25,9%, perquè Podem i IU es van emportar el 16,3%. Comparats amb els resultats de fa una setmana, el PP ha recuperat el 85% del vot, però l’espai a la seva dreta (Vox i S’ha Acabat la Festa) suma set punts més que llavors. El PSOE ha millorat un 107% el seu registre del 2015, perquè l’espai de la seva esquerra s’ha deixat 13,4 punts. El vot alternatiu al PSOE i al PP ha passat del 28,7% al 23,2% en 11 anys, però d’una diferència de 3,9 punts a favor dels progressistes s’ha passat a 17,4 punts a favor dels conservadors.

El transvasament d’esquerra a dreta encara és més accentuat a Aragó. El 2015, el PP va guanyar les eleccions amb el 28,1% dels vots i Cs i UPyD van sumar el 10,3%. Però el PSOE, malgrat perdre amb el 21,9% dels sufragis, va recuperar l’Executiu autonòmic perquè Podem i IU van concentrar el 25,3% dels suports. Això significa que a Aragó, territori amb una tradicional fragmentació política, el vot alternatiu al PP i al PSOE va arribar a ser del 35,6% quan es va trencar el bipartidisme. En les eleccions del mes passat, el percentatge va caure gairebé 11 punts, al 24,7%.

El PP aragonès ha recuperat el 124% del vot que va perdre amb la irrupció de Cs i l’espai a la seva dreta (Vox i S’ha Acabat la Festa) ha crescut 10,4 punts des d’aleshores. El PSOE també ha millorat la seva collita, amb un 113%, perquè l’espai a la seva esquerra ha dilapidat ni més ni menys que 21,3 punts. El vot alternatiu al PSOE i al PP s’ha capgirat literalment, al passar d’una diferència de 15 punts a favor de l’esquerra a 16,7 punts a favor de la dreta.

Notícies relacionades

La rebaixa al 10% de l’IVA dels carburants entra en vigor aquest diumenge

El Suprem adverteix al Poder Judicial del risc de gravar les reunions

A Extremadura trobem una diferència significativa, ja que allí el ‘vot protesta’ no només no ha baixat en conjunt, sinó que s’ha disparat més de 10 punts en una dècada (del 17,4% al 27,8%), i la dretanització no ha sigut tan accentuada, perquè el bipartidisme havia resistit bé fins a les últimes eleccions. El 2015, Podem i IU van sumar el 12,4% del vot, mentre que Cs i UPyD ben just van reunir el 5%. Al desembre, Vox va obtenir el 17,4%, i Podem-IU (que en aquest cas sí que es presentaven junts), el 10,4%. Els 7,4 punts a favor de l’esquerra alternativa han passat a ser set punts a favor de la dreta alternativa, tot i que en aquest cas el transvasament entre blocs va ser inferior perquè hi ha menys fragmentació.

Quant als grans partits, Extremadura exemplifica millor el transvasament de vot del PSOE cap a la dreta. Del 2023 al 2025, els socialistes van perdre 107.519 paperetes. L’abstenció, que es va disparar, va augmentar en 83.217 persones, i Podem-IU van créixer en 17.705 paperetes. Almenys 6.597 vots se’n van anar a la dreta.