Minories contra el diccionari

Divendres vinent tindrà lloc una insòlita protesta davant la seu de la Real Academia Española (RAE). Col·lectius gitanos recolzats per Amnistia Internacional (AI) es manifestaran contra una de les accepcions  del terme gitano que figuren a l'acabada de publicar 23a edició del diccionari. La consideren discriminatòria i potenciadora dels estereotips negatius amb la seva ètnia. I no és l'únic grup disconforme amb la imatge que es transmet des de l'oracle del llenguatge. També els jueus han fet sentir la seva queixa perquè «el significat d'algunes paraules només reflecteix prejudicis antisemites d'una altra època». La resposta de la RAE és la de sempre: el diccionari recull les paraules que es fan servir.

L'accepció número cinc de l'entrada gitano del nou diccionari remet a trapacero, que apareix definit així: «que amb astúcia, falsedats i mentides procura enganyar algú en un assumpte». Una espècie de triler, vaja.

AVANÇAR-SE / «Que aquests prejudicis quedin reflectits al diccionari no fa res més que potenciar-los. Els diccionaris els llegeixen els nens. ¿Quina educació els estem donant? Una institució que rep diner públic i a la qual es donen premis s'hauria d'avançar a la societat i no legitimar  tòpics tan negatius». Són els arguments que esgrimeix María José Jiménez Cortiñas, presidenta de l'Associació Gitanes Feministes, l'entitat que ha organitzat la protesta davant el palau de la paraules, a la qual, assegura, «vindrà gent de tot Espanya».

En l'anterior versió, la que encara figura a la pàgina web de la RAE, sense remetre's a cap altra paraula, s'hi deia això: «Que estafa o obra amb engany». «Es deuen creure que posant-hi trapacero pel mig ja ho han arreglat, però és el mateix», considera Jiménez, que creu que ja ha arribat el moment d'acabar amb un significat d'ús que «la mateixa societat està desterrant».

La pugna dels jueus espanyols ve de molt lluny. Fa anys que intenten convèncer la RAE que suprimeixi les definicions d'alguns termes, perquè «no tenen res a veure ni amb el seu autèntic sentit ni amb la veritat», segons el president de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Isaac Querub. Però el resultat ha estat fins i tot contraproduent. Si en la 22a edició no hi sortia cap definició negativa de jueu, la nova inclou la següent: «Dit d'una persona avariciosa o usurera». Però n'hi ha més. Judiada, que ara es defineix com una «mala passada o acció que perjudica algú», en l'anterior versió s'hi advertia com a mínim que es tractava d'un concepte tendenciós, negatiu.

DECEPCIÓ / «Estem decebuts amb la RAE. Les definicions pejoratives de judiada o sanedrín («junta o reunió per tractar sobre alguna cosa que es vol ocultar») només reflecteixen prejudicis antisemites d'altres èpoques i aporten confusió», lamenta Querub, que llança una «nova crida a la RAE «perquè s'adapti, tal com ho fa en altres àmbits, als nous temps deixant de costat llegendes negres pròpies de la Inquisició o del nazisme».

La institució en discrepa completament. L'acadèmic i director del diccionari, Pedro Álvarez de Miranda, admet que «hi ha qui desitja que aquest es faci servir per canviar la realitat, quan això és impossible». «El diccionari no pot canviar la realitat, la seva funció és reflectir-la. Si no ens agrada la realitat, tampoc ens agradarà el seu reflex, però canviant el reflex no es canvia la realitat. És com trencar el mirall perquè no ens agrada el que hi veiem», exemplifica .

Notícies relacionades

L’examen de Llengua passa per la premsa i la comprensió lectora

La policia reprèn la recerca de Madeleine McCann

El preàmbul de la 23a edició ja s'avança a les crítiques i adverteix que la institució «procura contrastar al màxim les definicions perquè no resultin gratuïtament esbiaixades o ofensives, però no sempre es pot atendre algunes propostes de supressió, ja que els sentits implicats han estat fins fa poc o segueixen estant perfectament vigents». «A l'incloure'ls ni s'està incitant ningú a cap desqualificació ni presta la seva aquiescència a les creences o percepcions corresponents», conclou Álvarez de Miranda.

CARME RIERA I GOYTISOLO / Altres acadèmics consultats a títol individual, com l'escriptora mallorquina Carme Riera o el català Luis Goytisolo, coincideixen que si hi ha un ús real d'un terme el diccionari no en pot ser aliè. «Qui fa servir un diccionari ha de poder trobar-hi el que sent o llegeix. Aquesta és la funció del diccionari. Només quan una paraula entra en desús es pot suprimir. Però no podem prohibir uns usos estesos», assenyala Goytisolo. «Quan la societat canviï i evolucioni canviarà el diccionari, però és aquesta la que ha de canviar si volem acabar amb el lèxic discriminatori», afegeix Riera.