Claudia Pina rescata Espanya

Si bé el final del partit el va escriure feliç Espanya, l’inici va ser frustrant. La selecció va tornar a retrobar-se, a combinar amb calma i gust. Es va veure bé i es va encantar amb la pilota als peus. Per fi tornava a ser aquesta Espanya letal i demolidora. Va crear ocasions de perill, tot i que no amb gaire contundència, que li van permetre cada vegada acostar-se amb més vehemència a la porteria de Hannah Hampton. Però amb això no en va tenir prou el conjunt de Montse Tomé. Salma Paralluelo va caure a la banda després que Niamh Charles la tombés amb una segada. No obstant, la col·legiada no va assenyalar falta i va deixar que l’acció continués. Anglaterra, amb la pilota en possessió, va ser vertical i en un espetec li va plantar la pilota a Alessia Russo. La davantera estrella de la Premier va deixar enrere Irene Paredes i es va plantar davant Cata Coll. Va aconseguir escorar l’esfèric al pal llarg i superar la portera espanyola.

Polèmica arbitral

Era injust. Espanya estava dominant i generant tot el futbol del partit. I el cop les va deixar una mica atordides els següents minuts. Allà, la col·legiada Katalin Kulcsar va tornar a ficar la pota. Un error clamorós per la seva banda va deixar sense sanció unes mans claríssimes de Charles dins de l’àrea petita. Però poc va durar el col·lapse de les de Montse Tomé. Espanya va tornar a recuperar el ritme i va acabar la primera part amb calma. La necessitava si volia donar-li la volta al marcador per no quedar fora de les semifinals de la Nations League, de la qual és l’actual campiona.

Però va entrar el revulsiu fet futbolista. Claudia Pina va trepitjar el verd tot just començar la segona part per Salma Paralluelo, que de nou no va tenir el seu dia, i la primera que va tocar va anar cap a dins. Després d’un rebuig defectuós de la defensa anglesa, Patri Guijarro va guardar l’esfèric. Es va perfilar i va habilitar la de Montcada i Reixac, que es va filtrar entre les defenses britàniques per sentenciar amb un xut creuat preciós Hampton. Va saltar i va aixecar el puny, amb ràbia i revenja. La seva temporada ha sigut preciosa, ella ha sigut decisiva tant amb el Barça com amb la selecció, a la qual va tornar a posar en les semifinals amb el seu gol.

Quin escàndol de futbolista. És una estrella, una killer, una davantera de les que amb el seu caràcter marquen la diferència. Va tornar a fer-ho gairebé sense immutar-se. Aquesta vegada des de la frontal de l’àrea, amb un xut amb la dreta antològic que va xocar contra la xarxa amb força. Claudia Pina li va tornar la vida i el somriure a Espanya amb el gol que li donava marge i tranquil·litat. Aquest ha sigut el seu any. L’exemple perfecte que quan se li dona temps i confiança a una futbolista que té un talent únic, res pot sortir malament. "Sabíem que ens valia l’empat, però volíem guanyar. En el segon gol no m’ho vaig pensar. Sabia on volia que anés, li vaig pegar amb l’ànima i va entrar", va dir l’estrella del partit.

Grades tenyides de vermell

Notícies relacionades

L’última i, difícil, successió a la porteria del Barça: Valdés, Bravo i Ter Stegen

Sinner fa gran la seva llegenda amb una altra pallissa a quarts

Pràcticament, era la primera vegada que la selecció espanyola femenina venia a Catalunya des de 1997. Cal remuntar-se a anys on el futbol femení acabava de legalitzar-se per trobar l’estampa. Ara, en ple 2025, la història és ben diferent. Amb un equip professional, ple d’estrelles a escala mundial, amb la major part de la plantilla que jugava ben a prop de les seves famílies.

L’RCDE Stadium va acollir i va venerar les seves jugadores, a qui van brindar una sonada ovació i van encoratjar en l’àrdua tasca de remuntar el partit, que es va posar molt costa amunt amb el gol de les angleses. Els aficionats que van tenyir de vermell les grades blanc-i-blaves van disfrutar del millor partit que es pot veure en el dia d’avui quant a seleccions femenines es refereix, ja que s’enfrontaven l’actual campiona del món i la campiona d’Europa. I amb el millor final possible. Espanya va certificar el seu pas a les semifinals de la Nations League, que es juguen el mes d’octubre vinent, amb bon futbol i una versió molt reconeixible del seu estil de joc. No hi ha millor manera de tancar l’últim partit abans de l’Eurocopa d’aquest estiu a Suïssa.