Un agònic Barça aconsegueix sobreviure a Màlaga i guanya a la pròrroga

Quedaven 2,5 segons per al final del partit. I el Barça perdia 85-83, però Justin Anderson disposava de tres tirs lliures. Va anotar, amb una lliçó de sang freda i serenitat, els dos primers. Tot i que va fallar el tercer, escopit de forma burleta pel cèrcol, on va rebotar en un parell d’ocasions, i el partit (85-85) se’n va anar a la pròrroga. Anderson, que portava quatre de quatre en tirs lliures, es va quedar en sis de set, i va donar vida a un Unicaja que estava ja més que condemnat.

En el temps addicional, Anderson es va aixecar amb un monumental triple, continuat després per un altre de majestuós de Parker, que va estar serenament lúcid, igual com Punter. Entre els dos van liquidar l’Unicaja en aquells minuts decisius que van ser, en realitat, un exercici de caràcter i punteria per resistir després de quatre quarts i una pròrroga amb un triomf agònic (97-101). I aquesta victòria li proporciona el tresor de poder resoldre al Palau Blaugrana aquest play-off de la lluita pel títol.

Bon inici, millor final

Per al Barça, la trobada va començar de meravella amb un rotund parcial de 0-8, però se li va complicar en el primer i segon quart quan l’Unicaja va tenir la capacitat i, sobretot, el joc per esquivar un inici tan horrible. De manera inesperada, el conjunt de Peñarroya es va desplomar de tal manera que no trobava la porta de sortida al laberint en què s’havia ficat a Màlaga. Trobada, tot cal dir-ho, just a temps. En la pròrroga.

Arribat el descans, i amb un desavantatge de nou punts (46-37), Peñarroya marxava amb rostre de seriosa preocupació al vestidor. No havia trobat el fil del partit que tan bé havia començat. D’allà, la inquietud, i amb tota la raó del món, del tècnic blaugrana, per molt que hagués aturat la tremenda hemorràgia soferta en el primer quart. El Barça estava espès en el llançament exterior, i es va ficar en un embolic a què va trobar la solució en el tercer quart i que va tenir a la seva mà amb aquest últim tir lliure d’Anderson, que hauria evitat la pròrroga. Però ni així es va ensorrar el conjunt blaugrana, que va reaccionar amb energia per firmar un triomf molt valuós.

Notícies relacionades

La tarda que Lamine va fer un petó a l’escut

El Barça s’aferra al seu atac

El Madrid agafa avantatge

Al Madrid, que porta ja 163 dies i 23 partits invicte a la Lliga ACB, 429 dies i 27 partits sense que ningú conquereixi el Movistar Arena, que en aquells llunyans temps, el març de l’any passat, encara es deia Wizink, no hi ha ningú que li tussi. La ratxa prodigiosa blanca en el bàsquet espanyol continua el seu curs i ni Pablo Laso, qui més i millor ha vençut en la pista madrilenya en els últims temps, va ser capaç de frenar-lo ahir amb el seu Baskonia (82-76). Un Tavares de nou aclaparador es va envoltar d’habituals secundaris com Llull, Feliz i Abalde per no llançar per la borda la brillant fita d’acabar la lliga regular en primer lloc.