L’Espanya de les mares coratge

"He canviat el cognom perquè la meva mare ens ha donat la vida i ha posat en joc la seva per tirar-nos endavant. Ho ha donat tot perquè la meva germana i jo tinguéssim la millor vida possible fins i tot quan no teníem res. Espero fer grans coses perquè el seu cognom sigui conegut", apunta Samu, que va entrar a Espanya a la panxa de la seva mare i va viure durant els seus primers anys en un centre d’acollida a Melilla.

Fills agraïts

"Jo he sigut un jugador molt humil i la meva mare m’ha ensenyat a tocar sempre de peus a terra. A no creure’m més que ningú per ser on soc, sobretot ara", afegeix amb timidesa malgrat el seu imponent 1,93.

El del Porto no és l’únic internacional que reivindica el paper matern en la seva carrera futbolística. Fabián Ruiz, Nico Williams i Lamine Yamal també han assenyalat les seves mares com a culpables del seu èxit esportiu. "La figura de la mare és molt important, però no només per a nosaltres. Nico, Lamine i jo tenim ascendència d’altres continents. I, per venir d’on venim, les nostres mares no ho han tingut fàcil per donar-nos una bona vida. En aquesta selecció presumim de mares, perquè hem vist com han renunciat a tot per donar-nos-ho a nosaltres. Estem agraïts i volem que se sàpiga", afirma Samu categòricament.

Nico, Lamine i Samu formaran la davantera del futur en aquesta selecció multicultural en la qual trenca tabús, encara que es continuïn produint episodis racistes en el nostre futbol. Samu, que també els ha patit, prefereix mirar endavant: "He tingut algun problema de racisme, però no val la pena recordar-ho. Tot i que siguem d’una altra raça o d’ascendència diferent, Nico, Lamine o jo ens sentim espanyols perquè ho som. Jo vaig néixer a Melilla i em vaig criar a Sevilla; Nico, entre Pamplona i Bilbao; Lamine és català... Per això estem representant aquest país i ho donarem tot per deixar Espanya a dalt de tot, perquè som espanyols".

Aquesta jove selecció ha naturalitzat l’aparició de jugadors d’una altra raça, origen o creença, una cosa que Samu creu que "és normal i ja ha passat en llocs com França. Aquí als camps de futbol, igual que als carrers, cada vegada hi ha més gent de color. Vivim en societats multiculturals i Espanya no és diferent. Estic convençut que Espanya no és un país racista, però, com a tot arreu, hi ha gent que ho és. Que Nico, Lamine i jo estiguem en la selecció no normalitzarà res. Es normalitza perquè avui en la societat espanyola hi ha gent de moltes ascendències i cultures".

Notícies relacionades

L’última i, difícil, successió a la porteria del Barça: Valdés, Bravo i Ter Stegen

Sinner fa gran la seva llegenda amb una altra pallissa a quarts

El davanter afirma "mantenir amb Lamine i Nico una relació especial". "Sembla que ens coneixem de tota la vida. Estic còmode amb ells i agraeixo com s’esforcen per ajudar-me a integrar-me en el grup. És un luxe per a algú que ha viscut el que jo he viscut en el futbol ser aquí amb ells". Dels dos destaca "la seva humilitat, són dos xavals normals. Com a futbolistes són dels millors d’Europa i hem de gaudir d’ells. ¿Lamine, Pilota d’Or? S’ho mereix i tant de bo la guanyi, però crec que tampoc ha de tenir pressa, perquè guanyarà totes les que vulgui. Té un do".

Sevilla, Granada, Vitòria, Madrid, Porto... Amb 21 anys no ha parat de viatjar, una cosa que confessa que "és complicada per a un xaval que només fa dos anys que és professional. Però em toca ser una esponja, perquè el que aprengui ara em forjarà com a futbolista i persona per al futur". I en la seva curta carrera parla de Kike García com "un pare futbolístic. Em va ajudar molt i sempre em dona consells perquè ningú coneix millor l’ofici de davanter".