Porta oberta a una nova vida

Malgrat les aparences, no totes les furgonetes blanques són iguals. N'hi ha una que, per dins, és com una casa, un primer lloc on aixoplugar-se per començar de nou. Aquesta furgoneta, aparcada discretament als voltants dels Jardinets de Gràcia, és de l'Associació Rauxa. Cada nit, un parell de voluntaris recorren Barcelona per explicar a la gent que és addicta a l'alcohol i està al carrer que, si volen, tenen un lloc per dormir. Ramón Aguayo, un d'aquests voluntaris, hi va dormir un mes i ara està rehabilitat. «Jo vaig estar tres dies al carrer, i quan em van oferir la furgoneta, em vaig dir a mi mateix: 'Estic salvat'», explica. «Aquest vehicle és la porta d'entrada a una nova vida», diu Josep Guerrero, rehabilitat des de fa quatre anys. «I si la gent a qui li ofereixes que hi dormi té ganes de sortir de l'infern perquè ha tocat fons, aquesta mena d'ajuda funciona», afegeix. «L'únic que els exigim és que dins de la furgoneta no es pot fumar ni beure. Aquesta norma s'ha de respectar», diu Aguayo.  Tots dos parlen amb agraïment de Rauxa, que els ha permès, diuen, «sortir de l'infern».

L'Associació Rauxa és una oenagé declarada d'utilitat pública que acaba de complir 25 anys i tracta la dependència de l'alcohol i altres addiccions per a alcohòlics sense casa. Al capdavant hi ha la doctora María Luisa Marín. «L'alcohol és una malaltia devastadora a nivell biològic, psicològic i social. És la substància que fa més mal», comenta la doctora Marín. «A la nostra associació és clau la participació dels mateixos malalts en la recuperació. Els alcohòlics rehabilitats actuen com a catalitzadors del canvi, i mostren de forma fefaent que es pot arribar a portar una vida digna amb abstinència total», afegeix.

A Rauxa hi treballen 18 persones, set d'elles rehabilitades, i 41 voluntaris. En tot el temps que fa que funciona ha atès 1.455 persones, unes 1.200 contactades a través del treball de carrer i que han estat a la furgoneta. Des de l'associació remarquen que la societat és consumidora i que «l'alcohol és una droga legal. Per això a un alcohòlic se l'anomena a vegades viciós», explica Pilar Masvidal, treballadora social de l'entitat des de fa 19 anys.

El treball d'ajuda que porten a terme a l'associació es desenvolupa en cinc fases que duren dos anys i mig. La primera és la de captar la gent al carrer a través de la furgoneta utilitzant «la saviesa dels rehabilitats». «Són monitors que han fet un màster», diu amb un somriure. «Allà és on intentem convence'ls per iniciar la rehabilitació».

La segona fase és l'entrada en una comunitat terapèutica. Es tracta d'una casa organitzada en què els alcohòlics s'han d'organitzar per si mateixos. Han d'escombrar, fregar, tenir-ho tot en ordre. Aquí es fan teràpies individuals i de grup per tractar temes com les addiccions al tabac, l'alcohol, la cocaïna o abordar els problemes de convivència amb la família. També s'ofereix als que segueixen el tractament activitats com natació, ioga o la possibilitat de fer cicles de grau mitjà o superior. «Aquesta és una fase en què fan una parada perquè han decidit que volen canviar l'estil de vida que portaven. Per a ells és el moment de deixar córrer problemes que tenien i de deixar anar llast», explica Masvidal, que repeteix un detall: «L'alcohòlic sempre serà alcohòlic. Es rehabilita però no té cura. Però hi ha estratègies de recaiguda», afegeix.

Des de l'associació assenyalen que no tothom que té problemes d'addicció a l'alcohol és de classe social baixa. «Aquí ha vingut gent amb nivells socials i culturals altíssims. L'addicció no hi entén de nivells socials o econòmics», afegeix l'assistenta social. En un moment de l'entrevista amb ella, entra un senyor a la sala. És José Manuel Pedregosa, un dels alcohòlics en tractament. «Vaig entrar aquí l'11 d'abril del 2002. Ja fa gairebé 13 anys i estic content. Hi hauria d'haver entrat abans», diu quan li comenten que s'escriurà un reportatge sobre l'associació en aquest diari.

En una tercera fase, les persones en tractament conviuen en grups de tres, i diàriament són supervisades per treballadors. S'observa que tinguin bona relació amb els veïns  i que se sàpiguen organitzar. Actualment hi ha cinc pisos a tot Barcelona destinats a aquest objectiu. «Creiem que una persona pot entrar en un d'aquests pisos quan agafa consciència del que té, ho admet i pot aplicar les estratègies de prevenció de recaiguda. Que ho vegi en ell o en un company», explica Masvidal.

Notícies relacionades

Mor una netejadora de BCN mor després de treballar tot el dia al sol

Dues dècadesde bodes LGTBI

REINSERCIÓ / La quarta fase és la de la reinserció laboral. «Intentem que la gent aprengui a estar en situació d'estrès i que ho pugui resoldre sense recórrer a l'alcohol i a les drogues. Que la seva capacitat volitiva torni a funcionar. Moltes vegades, aquesta capacitat està anul·lada. Un addicte no és lliure». L'última fase de tot el procés és l'alta.

A Rauxa hi treballa gent amb perfils diferents, però tots estan d'acord en el poder de la persona. «La trobada amb un altre ésser humà és transformadora i potencialment guaridora», explica la doctora Marín. «Deixar les drogues és molt dur, però quan algú et diu 'ajuda'm', això és molt bonic», diu Ramón Aguayo, voluntari de Rauxa. Després de parlar amb aquest diari, tanca les portes de la furgoneta i es disposa a fer voltes per la ciutat. Potser aquesta nit podrà ajudar algú.