La universitat obre sense els alumnes de la selectivitat del setembre

El calendari de les proves d'accés no s'ha adaptat a l'avançament de la data d'inici de curs

Les classes han començat sense esperar els 6.000 estudiants que sabran les notes dijous que ve

Tres estudiants recorren un passadís buit a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on encara hi ha places vacants, divendres passat.

Tres estudiants recorren un passadís buit a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on encara hi ha places vacants, divendres passat. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Arribaran a la universitat amb dues setmanes de retard, en el millor dels casos. I si no hi ha canvis d'última hora, pagaran les mateixes taxes que els estudiants que es van matricular el juliol passat, tot i que aquests ja han fet 10 dies de classes. Els ajustats calendaris imposats per l'entrada de la universitat espanyola a l'Espai Europeu de l'Educació Superior, o pla Bolonya (que divideix el curs acadèmic en quadrimestres), han obligat la gran majoria de facultats catalanes a anar avançant progressivament la data d'inici del curs acadèmic, fins al punt que aquest any la primera jornada de classe s'ha avançat al 15 de setembre, el mateix dia que en l'educació no universitària. Això ha suposat que els gairebé 6.000 joves que es van examinar de les proves de selectivitat els dies 8, 9 i 10 de setembre no han pogut començar el curs perquè encara no tenen les notes.

De fet, no les sabran fins dijous que ve, dia 25, quan podran consultar el resultat per internet. Fins l'endemà no podran anar a recollir el certificat als centres on van cursar batxillerat. «Així que, com a molt aviat, si es matriculen el mateix divendres, podran començar a la universitat el dilluns següent, 29 de setembre», reconeixen fonts universitàries.

«Es tracta, certament, d'una distorsió, tant per a les universitats, que han de mantenir els terminis de matrícula oberts malgrat que el curs ja està en marxa, com per als estudiants, a qui l'adaptació a una nova dinàmica, com és la universitària, suposa un esforç addicional», admet Glòria González Anadón, vicerectora de Docència, Qualitat i Ocupabilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Cada vegada més aviat

No és el primer any en què els alumnes que fan les proves d'accés a la universitat en la convocatòria del setembre es troben en aquesta tessitura. La diferència és que aquesta vegada l'inici del curs ha estat molt d'hora: l'acte d'inauguració oficial del curs 2014-2015 es va celebrar el 8 de setembre passat, quan l'obertura del 2012-2013 havia tingut lloc un 17 de setembre, i la del 2011-2012, un 7 d'octubre.

«Les facultats que en aquestes dates reben un, dos o un nombre petit d'estudiants, pràcticament no veuen afectada la seva activitat lectiva», afegeix González Anadón. En aquests centres no estan previstes, en principi, mesures específiques per facilitar l'adaptació dels alumnes que hi arribin més tard, admet González Anadón, i ho corrobora Joan Puigdomènech, vicerector de Comunitat, Acció Social i Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A les facultats que al setembre tradicionalment registren una entrada important d'alumnes (la majoria de l'àrea d'Humanitats), s'acostuma a treballar amb aquesta previsió. A la UAB, «els estudiants de primer curs d'aquestes carreres comencen una mica més tard que la resta de cursos», mentre que a la UPC, «si el nombre d'alumnes que acaben d'arribar ho permet, s'obre un grup per a ells», indiquen els respectius vicerectors.

Desajust amb el CIC 

Notícies relacionades

Una cosa semblant passa a la Universitat de Barcelona (UB), on un portaveu de l'equip de govern recorda que, en qualsevol cas, és el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), un organisme en què estan representades les 12 universitats catalanes i que presideix la Generalitat, l'encarregat de convocar, organitzar i avaluar les proves de selectivitat. «És a ells a qui correspondria modificar el calendari de les proves perquè no es produeixi més aquesta disfunció», indiquen les mateixes fonts.

El problema, repliquen fonts de la secretaria general d'Universitats, és poder compatibilitzar el calendari de les universitats amb l'organització d'uns exàmens que s'han de fer de forma simultània a tot Catalunya, que requereixen tres dies per a la seva realització i en què intervenen moltes persones. «No són unes proves fàcils de preparar, es necessita una logística molt complicada», reconeix Glòria González Anadón. «A més a més -afegeix Joan Puigdomènech-, les dates de celebració de les proves les fixa, en una forquilla, el ministeri».