El mirall de Mundet

Pionera en investigació i amb la solera que donen diverses dècades d'activitat docent pràcticament ininterrompuda, la facultat d'Educació és el primer fruit del pla posat en marxa aquest any per la Universitat de Barcelona (UB) per modernitzar la seva estructura, reorganitzar les seves facultats i, de passada, retallar despeses. La creació del nou centre, que fusiona els estudis de Magisteri (implantats a la capital catalana des de 1845) i la tradició pedagògica que va impulsar l'actual escola catalana (amb facultat pròpia des de 1929), estava cridada a ser el model a seguir en la resta de processos d'unificació que la UB preveu per a gran part de les seves 19 escoles actuals, que els pròxims anys han de passar a 10.

Segons el que està previst als estatuts de la universitat, en vigor des d'aquest estiu, Infermeria i Odontologia s'han d'unir, en els pròxims dos o tres anys, sota el paraigua de Medicina. També hi haurà una nova facultat de Ciències Naturals i de la Vida, que serà fruit de la fusió de les de Biologia i Geologia i una altra de Ciències i Enginyeria, que es nodrirà de les actuals de Física, Matemàtiques i Química. Filosofia i Filologia s'uniran també en un mateix centre, i Belles Arts, Biblioteconomia, Geografia i Història i els departaments que imparteixen matèries de Sociologia formaran la futura facultat d'Arts, Humanitats i Socials. I encara que, d'entrada, el procés costarà uns 13 milions d'euros, l'objectiu final és que, amb aquesta nova estructura, «molt més racional», segons ha insistit repetidament el rector Dídac Ramírez, la UB acabi estalviant diners.

Per això, pel caràcter estratègic que té aquesta primera fusió de centres, tant la degana d'Educació, Anna Escofet, com els portaveus del rectorat van insistir ahir que els problemes de falta de plantilla viscuts aquests primers dies de curs «són completament aliens al procés d'unificació», va declarar Escofet. «No hi ha hagut ni un sol acomiadament en els serveis d'administració, de manera que no es pot atribuir el retard en les contractacions a la falta d'efectius a les secretaries», va sentenciar la degana.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

Però no només els ulls de la resta de responsables de la Univeritat de Barcelona estan posats sobre aquest centre, situat al campus de Mundet, al nord del barceloní districte d'Horta-Guinardó. Una de les herències que la nova facultat rep de l'anterior Formació del Professorat és el pla de millora dels estudis de Magisteri, en què ja fa dos cursos que treballen la Generalitat i les universitats catalanes que imparteixen aquesta carrera. I la de la UB és una de les escoles que més fort han apostat per aquest pla (no en va, el seu coordinador és professor del centre), amb què es pretén millorar la qualitat dels futurs mestres.

El contratemps ocasionat en aquest inici de curs per la falta de professors associats no deixa de ser una taca en una facultat que està intentant elevar el seu propi llistó, que des d'aquest any exigeix proves específiques per als alumnes que hi accedeixen per primera vegada i que ha començat a captar els batxillers més brillants, gràcies a la creació del doble grau d'Infantil i Primària.