Gent corrent
Francesc Riart: "Si haguessin existit, Astèrix i Obèlix vestirien faldilletes"
El sastre de la història. Amb el llapis corregeix el vestuari dels herois, des de gals i escocesos fins al 1714.
«Si haguessin existit, Astèrix i Obèlix vestirien faldilletes»_MEDIA_1 /
Per tradició li tocava ser sastre, però va triar la seva vocació i va abandonar el seu poble natal de Peramola (Alt Urgell) per estudiar pintura a Barcelona, on va fundar l'Acadèmia Maldà. No obstant, els gens familiars van acabar fent-se un lloc en el seu currículum i avui és un dels pocs il·lustradors especialitzats en vestuari bèl·lic. Al seu estudi del carrer Portaferrissa hi guarda milers de dibuixos, des de la prehistòria fins avui.
-¿Com descriuria la seva professió?
-M'he hagut de fer el nom a mida: sóc dibuixant i documentalista d'arqueologia i història. Toco temes civils, militars, religiosos, arquitectònics... La guerra no és políticament correcta, però a mi tant me fa dibuixar capellans que militars.
-En els seus llibres amb l'historiador Francesc Xavier Hernàndez ha vestit els combatents catalans de totes les èpoques.
-I vam descobrir que hi havia un munt d'errors. Els pintors històrics del segle XIX van fer una bona feina pedagògica, però pel que fa a vestimenta s'ho van inventar gairebé tot. El dibuix històric és ple de pífies i una bona mostra n'és l'11 de setembre.
-¿Per què ho diu?
-En el famós quadro d'Antoni Estruch Onze de Setembre [que precisament es presenta avui al Museu d'Història de Catalunya] tothom hi apareix vestit amb espardenyes i barretina. Però si tot Europa vestia a la moda barroca, ¿per què aquí havíem de ser diferents?
-...
-Els pintors del XIX no van investigar i els van representar a tots tal com recordaven que vestien els seus avis i besavis. Fins ara a ningú li havia interessat saber com es vestia realment el 1714.
-¿Com vesteixen els herois del 1714 després de la seva investigació?
-Barroc rococó total. Un altre tòpic és la guerra dels Segadors. La imatge dels segadors amb la falç també se la van inventar al XIX. ¿O vostè creu que es podia anar a assaltar el palau del virrei amb una falç? Això és creure en el Pare Noel. El van assaltar amb pedrenyals, espases i mosquets.
-¿Com es documenta per als dibuixos?
-M'agrada l'arqueologia, llegeixo tot el que es publica i entre els meus amics hi ha Eudald Carbonell. He visitat jaciments, museus, arxius, he consultat llibres de patrons de fa 500 anys i milers d'inventaris post mortem de ciutadans de totes les èpoques... Quan era professor a l'acadèmia treballava tres hores al dia, però això m'absorbeix gairebé tot el meu temps. Li he d'agrair a la meva família la seva paciència.
-¿Les pífies en el dibuix històric només afecten Catalunya?
-Tot Europa. Una pel·lícula com Braveheart té un vestuari infecte. ¡Les faldilletes van ser un invent del renaixement escocès! El víking amb banyes és un altre cas.
-¿Wickie el víking era un fake?
-Era el prototip de víking del segle XIX. ¿Vostè sap el que els ha costat als danesos canviar la imatge dels víkings amb banyes? Un altre exemple és l'Astèrix.
-¿Què passa amb l'heroi gal?
-El vestit gal amb els pantalonets és un invent. He revisat tot l'estatuari i la imatgeria de l'època i no hi ha ni rastre d'uns punyeters pantalons. Si haguessin existit, l'Astèrix i l'Obèlix vestirien faldilletes.
Notícies relacionades-¿El sorprèn alguna cosa de la moda actual?
-La seva poca valentia. En el passat es van produir grans evolucions en a penes una generació: de la moda sòbria i severa de Felip II es va passar al colorit brutal de Lluís XIV. Un canvi tan dràstic equivalent avui seria que els homes portessin faldilla. Però fa gairebé 200 anys que no hi ha hagut un canvi important en la moda masculina. A part de perdre el barret, seguim amb el mateix model de camisa, pantalons i americana des de principis del segle XIX.
