Un tresor pròxim a l'extinció

La meitat de les vinyes de garnatxa blanca que hi ha al món estan situades a la Terra Alta, una DO amb capital a Gandesa de tradicionals vins blancs de tons préssec. «En deien el raïm de la por, perquè s'oxidava molt aviat», recorda Joan Àngel Lliberia, propietari del celler Edetària, el principal recuperador d'aquesta varietat, que es troba també a l'Empordà i el sud de França. «És el raïm que millor s'adapta i s'expressa amb la nostra climatologia, i ens permet ser singulars i diferents», afirma.

La garnatxa blanca i la garnatxa peluda estaven fins no fa gaire en perill d'extinció, amb poques hectàrees cultivades, perquè «deien que donaven vins assilvestrats, amb poc color, però era un repte», assenyala. Ara Lliberia elabora tres tipus de vi: un amb ceps de 80 anys, plantats pel seu avi, que és l'estrella del celler; un altre de 40 anys, amb vinyes plantades pel seu pare, amb una part de viognier, i un monovarietal de vinyes joves.

Notícies relacionades

El poder d'un raïm lleuger

El vi català es llança al rescat del raïm autòcton

La fe de Lliberia en la garnatxa blanca arriba al punt de pagar-se la selecció i clonació de mostres dels seus ceps per poder-los replantar sense haver d'incorporar material genètic d'altres zones del món. «Aquí hi ha qui està plantant garnatxa blanca de Califòrnia, que és fenotípicament diferent i que està evolucionada en altres ambients. Estem buscant viveristes que tinguin ganes de multiplicar les nostres, que tenen entre 60 i 80 anys», afirma.

Lliberia assegura que a l'estranger la garnatxa blanca té mercat, com a Suïssa, on la complexitat d'un vi blanc és molt apreciada, encara que la premissa per cultivar-la, diu, no han de ser les modes. «Les coses s'han de fer perquè un hi creu. La garnatxa blanca aporta coses xules a un vi. El vi al final hi és per beure i per obtenir plaer, més enllà d'orígens», insisteix.