S'enlairen els primers satèl·lits operatius de la xarxa Galileu

El coet Soiuz encarregat de posar en òrbita els dos primers satèl·lits operatius de la xarxa Galileu, l'alternativa europea al sistema GPS nord-americà, es va enlairar ahir sense contratemps des del port espacial de Kourou, a la Guaiana francesa, i poc després els enginys van iniciar el viatge en solitari cap a la seva òrbita definitiva. Després del llançament de quatre satèl·lits de prova durant els anys 2011 i 2012, l'Agència Espacial Europea (ESA) informa que els nous Galileu permetran iniciar l'explotació del servei a finals de l'any que ve, encara que sigui de forma embrionària.

La xarxa, que constarà d'una trentena de dispositius, no estarà plenament operativa fins al 2020, molt després del que es va arribar a preveure al començar el projecte.

LLESTOS A LA TARDOR / Quatre hores després del llançament, els satèl·lits número 5 i 6 de la sèrie Galileu van arribar a la seva òrbita, situada a uns 23.000 quilòmetres d'altitud sobre la Terra, amb una inclinació de 56 graus respecte a l'equador. Començaran a ser operatius a la tardor.

L'ESA preveu el llançament de dos nous satèl·lits a finals d'any. A partir del 2015, la previsió és llançar-ne sis anualment, sempre des de Kourou, i per a això  s'utilitzaran tant coets russos Soiuz com Ariane, de fabricació europea.

Quan estigui a ple rendiment, la xarxa Galileu -de concepció civil i no militar com el GPSSEnDoferirà una precisió 10 vegades superior a la del sistema nord-americà. El marge d'error, com explica l'ESA, serà de quatre metres per als serveis gratuïts i de menys d'un metre per als clients de pagament.

Notícies relacionades

"El diazepam és pitjor que la cocaïna"

La tornada al col·le dispara l’ansietat

Les aplicacions de Galileu podran utilitzar-se en l'administració del trànsit aeri, rodat, marítim i ferroviari, en la gestió de situacions d'emergència i salvament, en la logística, les comunicacions, l'agricultura i la pesca o el sector energètic, entre altres.

Galileu té un cost total estimat de 5.000 milions d'euros. El projecte, que originalment es va preveure com una col·laboració publicoprivada, ha acabat sent finançat al 100% per la Comissió Europea.