L'ONU condemna Espanya per no evitar l'assassinat d'una nena

El 24 d'abril del 2003 l'exmarit d'Ángela González va matar la filla de tots dos, Andrea, de 7 anys, durant una trobada inclosa en el règim de visites dictat pels tribunals a pesar que la mare havia presentat 30 denúncies per maltractament. Més d'11 anys després, en un dur text condemnatori, el Comitè de les Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDA­W) ha retret a l'administració espanyola  no haver protegit amb la deguda «diligència» els drets d'Ángela i la seva filla per evitar el tràgic succés i també per haver-se negat a atorgar a la mare «les mesures reparatòries» que aquesta ha estat reclamant des del 2003 en un autèntic calvari judicial.

La resolució del comitè insta Espanya a concedir a la mare «una indemnització integral i proporcional a la gravetat de la conculcació dels seus drets», així com a portar a terme «una investigació exhaustiva i imparcial amb vista a determinar l'existència d'errades en les estructures i pràctiques estatals que hagin ocasionat una falta de protecció» de la dona i la seva filla. El Govern disposa d'un termini de sis mesos per informar l'ONU de l'execució d'aquestes mesures, a les quals està obligat com a firmant del protocol que regula el funcionament del comitè.

LA PRIMERA VEGADA / És la primera vegada que un organisme internacional retreu a Espanya la seva falta d'encert en la defensa de les dones. «La condemna és contundent i una oportunitat perquè Espanya sigui conscient que no n'hi ha prou de canviar la legislació sinó que s'ha de millorar tot el sistema, inclosa la mentalitat dels que han d'aplicar-la. El comitè reconeix que els estereotips afecten el dret de la dona a un procés judicial imparcial, cosa que en el cas d'Ángela les va col·locar a ella i la seva filla «en una situació de vulnerabilitat», va advertir Viviana Waisman, presidenta de Women's Link Worldwide, l'organització que ha representat Ángela davant l'ONU. «N'hi ha prou de mirar els noticiaris per veure que, per més que s'hagi fet des del 2003, encara queda molt per fer», va recordar Waisman.

UNA MULTA DE 45 EUROS /Ángela González va fugir de casa seva el 1999 amb la seva filla de 3 anys farta de patir maltractaments des que es va quedar embarassada. Quan F. R. C. la va amenaçar amb un ganivet no va poder més i se'n va anar. Malgrat que el jutge va dictar diverses ordres d'allunyament, l'exmarit les va incomplir en reiterades ocasions per insultar-la i amenaçar-la. Les 30 denúncies presentades per la dona davant la Guàrdia Civil només van obtenir una ridícula condemna per «vexacions» equivalent a 45 euros de multa.

A petició de l'exdona, el jutge va concedir al pare un règim de visites molt restringit i tutelat. Veia la seva filla una hora a la setmana amb la presència d'un assistent social, però després dels informes d'aquest i d'un psicòleg, el magistrat va estimar el recurs de l'exmarit i va permetre que veiés la nena a soles. «El dret del pare a la relació amb la filla va prevaler sobre la necessitat de protegir-la», va lamentar la presidenta de la Women's Link.

Notícies relacionades

Com demanar una revisió dels exàmens de la selectivitat a Catalunya?

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

TRES TRETS / El 24 d'abril del 2003, després d'una vista judicial sobre l'ús de la vivenda familiar, al sortir de l'edifici, el maltractador es va acostar a la víctima i li va dir que li «prendria el que més s'estimava». Aquell mateix dia a la tarda la nena va complir la seva visita al domicili del seu pare a Arroyomolinos (Madrid) però no va tornar mai més. Aquest li havia disparat tres vegades i després es va llevar la vida.

Després de conèixer la resolució, Ángela va preferir no fer declaracions a aquest diari. «Està massa emocionada i prefereix pair primer el contingut del text de l'ONU», va assenyalar un portaveu de Women's Link. Només va llançar un breu missatge inclòs en el comunicat difós per aquesta organització. «Després d'11 anys de recerca de justícia, hi ha un pronunciament que no tan sols em satisfà a mi, sinó que es converteix en una oportunitat perquè no hi hagi més dones i nenes que hagin de passar pel que la meva filla i jo vam viure», deia el text.