La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb menys aprovats

Malgrat que la xifra global d’aprovats no sembla catastròfica –la caiguda no ha sigut tan pronunciada com alguns temien quan es van donar a conèixer els models 0 de la nova prova a l’octubre–, la selectivitat 100% competencial s’ha estrenat a Catalunya amb un descens tant de notes com d’aprovats (tal com ha passat a Andalusia, les Balears, Madrid, Euskadi i la Comunitat Valenciana). L’any passat van superar les proves un 97% dels alumnes (dos punts més que aquest any), i la nota mitjana va ser de 6,747 a les PAU i de 7,276 a la nota d’accés.

En un primer avenç de dades fet públic ahir a primera hora del matí es destaca també que totes les matèries [35, l’any en què n’hi havia més varietat] han obtingut una nota mitjana superior a 5. És a dir, malgrat el descens d’aprovats i de notes, aquest any no hi ha hagut cap matèria amb un suspens de mitjana, com sí que va passar l’any passat amb les Matemàtiques del científic. De fet, aquest any va generar molt més malestar l’examen de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials que el de les Matemàtiques de Ciències (una cosa que ha sigut confirmada amb les notes: les Mates del social són la pitjor mitjana en aquesta selectivitat, amb un 5,06). Confirmat així el sentir generalitzat al finalitzar la majoria d’exàmens: "No ha sigut per a tant". La pròxima data important al calendari ara és la de la primera assignació de places, l’11 de juliol.

Igual que l’any passat, aquest any no hi ha hagut cap 10 (l’últim va ser el de Carla Vendrell el 2023) i la millor nota ha sigut un 9,9, que han obtingut Berta García, Catalina Goytisolo i Raquel Giménez, tres alumnes de la província de Barcelona. A la resta de demarcacions, les qualificacions més altes han sigut un 9,80 a Girona, a l’Institut Frederic Martí i Carreras; dos 9,50 a Tarragona, a l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus i a l’institut L’Arboç, i dos 9,30 a Lleida, als instituts Joan Brudieu de la Seu d’Urgell i Lo Pla d’Urgell de Bellpuig.

El fet que siguin tres noies les millors notes no és aïllat. En general, les noies han obtingut millors resultats que els nois tant a la nota mitjana de les PAU (6,462 versus 6,412) com a la nota mitjana d’accés (7,221 versus 7,133). Per matèries, destaquen per sobre de la mitjana Anglès (6,82), Història (6,95) i Tecnologia i Enginyeria (6,82), encara que la nota mitjana més alta en aquesta selectivitat ha sigut el 8,13 de Cor i Tècnica Vocal, matèria que s’estrenava aquest any.

Sense lectures obligatòries

El primer any sense lectures obligatòries en la selectivitat, ni a Català ni a Castellà, ha baixat la nota mitjana en totes dues. La mitjana a Llengua Catalana i Literatura és 6,30 –l’any passat va ser 6,53– i, a Castellà, 6,40, per sobre del Català, tot i que més baixa de l’any passat, que va ser 6,86. De fet, les notes mitjanes d’aquestes matèries són les més baixes des del 2016, en el cas de Català, i des del 2018, en el cas de Castellà.

També és rellevant que la mitjana d’Història (6,95) és superior a la d’Història de la Filosofia (6,89), un any en el qual la meitat de l’alumnat havia optat per Filosofia per evitar Història. Encara que aquest 6,95 d’Història és el pitjor resultat des del 2022. El de Filosofia és inferior al de l’any passat (6,91) però millor que el del 2023.

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

Les qualificacions en Anglès també baixen (6,82), i arriben al seu punt més baix des del 2020. Suposa un descens de tres dècimes respecte a l’any passat i de set respecte al 2022. Aquell mateix any, a Matemàtiques es va registrar una mitjana de 6,12, la mateixa que aquest juny, un resultat millor que el del 2023 i que el suspens del 2024.

Dels 8.766 estudiants que només s’han examinat de la fase específica (per apujar nota i entrar al grau aspirat), n’han aprovat 3.238 procedents de batxillerat i 2.916 procedents de cicles formatius de grau superior.