Educació
La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb menys aprovats
El 95% dels estudiants superen les PAU, dos punts menys que el 2024, amb una nota mitjana de 6,440, mentre que la qualificació d’accés a la universitat és de 7,181, lleugerament inferior a la del 2024.

El 94,97% dels joves catalans han superat les temudes PAU 2025 –les primeres de la nova era 100% competencial, sense lectures obligatòries–, segons va informar ahir el Departament de Recerca i Universitats. Tal com estava previst, des de primera hora d’ahir l’alumnat podia consultar a través d’un enllaç directe uns resultats que, malgrat ser més baixos que el curs anterior, no van ser un drama ("no s’han passat amb nosaltres", tal com deia una estudiant després d’examinar-se). La nota mitjana de la selectivitat 2025 ha sigut de 6,440 i la nota mitjana d’accés a la universitat (la mitjana de batxillerat, amb un pes del 60% i les PAU, amb un pes del 40%) ha sigut de 7,181.
Malgrat que la xifra global d’aprovats no sembla catastròfica –la caiguda no ha sigut tan pronunciada com alguns temien quan es van donar a conèixer els models 0 de la nova prova a l’octubre–, la selectivitat 100% competencial s’ha estrenat a Catalunya amb un descens tant de notes com d’aprovats (tal com ha passat a Andalusia, les Balears, Madrid, Euskadi i la Comunitat Valenciana). L’any passat van superar les proves un 97% dels alumnes (dos punts més que aquest any), i la nota mitjana va ser de 6,747 a les PAU i de 7,276 a la nota d’accés.
En un primer avenç de dades fet públic ahir a primera hora del matí es destaca també que totes les matèries [35, l’any en què n’hi havia més varietat] han obtingut una nota mitjana superior a 5. És a dir, malgrat el descens d’aprovats i de notes, aquest any no hi ha hagut cap matèria amb un suspens de mitjana, com sí que va passar l’any passat amb les Matemàtiques del científic. De fet, aquest any va generar molt més malestar l’examen de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials que el de les Matemàtiques de Ciències (una cosa que ha sigut confirmada amb les notes: les Mates del social són la pitjor mitjana en aquesta selectivitat, amb un 5,06). Confirmat així el sentir generalitzat al finalitzar la majoria d’exàmens: "No ha sigut per a tant". La pròxima data important al calendari ara és la de la primera assignació de places, l’11 de juliol.
Igual que l’any passat, aquest any no hi ha hagut cap 10 (l’últim va ser el de Carla Vendrell el 2023) i la millor nota ha sigut un 9,9, que han obtingut Berta García, Catalina Goytisolo i Raquel Giménez, tres alumnes de la província de Barcelona. A la resta de demarcacions, les qualificacions més altes han sigut un 9,80 a Girona, a l’Institut Frederic Martí i Carreras; dos 9,50 a Tarragona, a l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus i a l’institut L’Arboç, i dos 9,30 a Lleida, als instituts Joan Brudieu de la Seu d’Urgell i Lo Pla d’Urgell de Bellpuig.
El fet que siguin tres noies les millors notes no és aïllat. En general, les noies han obtingut millors resultats que els nois tant a la nota mitjana de les PAU (6,462 versus 6,412) com a la nota mitjana d’accés (7,221 versus 7,133). Per matèries, destaquen per sobre de la mitjana Anglès (6,82), Història (6,95) i Tecnologia i Enginyeria (6,82), encara que la nota mitjana més alta en aquesta selectivitat ha sigut el 8,13 de Cor i Tècnica Vocal, matèria que s’estrenava aquest any.
Sense lectures obligatòries
El primer any sense lectures obligatòries en la selectivitat, ni a Català ni a Castellà, ha baixat la nota mitjana en totes dues. La mitjana a Llengua Catalana i Literatura és 6,30 –l’any passat va ser 6,53– i, a Castellà, 6,40, per sobre del Català, tot i que més baixa de l’any passat, que va ser 6,86. De fet, les notes mitjanes d’aquestes matèries són les més baixes des del 2016, en el cas de Català, i des del 2018, en el cas de Castellà.
També és rellevant que la mitjana d’Història (6,95) és superior a la d’Història de la Filosofia (6,89), un any en el qual la meitat de l’alumnat havia optat per Filosofia per evitar Història. Encara que aquest 6,95 d’Història és el pitjor resultat des del 2022. El de Filosofia és inferior al de l’any passat (6,91) però millor que el del 2023.
Les qualificacions en Anglès també baixen (6,82), i arriben al seu punt més baix des del 2020. Suposa un descens de tres dècimes respecte a l’any passat i de set respecte al 2022. Aquell mateix any, a Matemàtiques es va registrar una mitjana de 6,12, la mateixa que aquest juny, un resultat millor que el del 2023 i que el suspens del 2024.
Dels 8.766 estudiants que només s’han examinat de la fase específica (per apujar nota i entrar al grau aspirat), n’han aprovat 3.238 procedents de batxillerat i 2.916 procedents de cicles formatius de grau superior.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Balanç de la temporada alta El nombre de turistes continua creixent a Espanya, però el consum es refreda
- Meteorologia El Meteocat emet un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluges a Catalunya
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- Les apps per fer amics triomfen a BCN
- Alimentació El consum de peix cau un 30% en una dècada i força el tancament de més de 5.000 peixateries a Espanya
- Cimera de l’OCS Xi i Modi certifiquen la nova sintonia sino-russa en una cimera en què també participa Putin
- Conflicte al Pròxim Orient Israel confirma haver matat el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida
- Seguretat europea Andrius Kubilius, comissari de Defensa de la UE: «Els líders europeus i nord-americans han de decidir quin tipus de garanties de seguretat donaran, no demanar permís a Putin»
- La caixa de ressonància Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners