¿Què passarà amb la llei d’amnistia després de l’aval del Tribunal Constitucional? ¿I ara què?

Repassem a continuació algunes instàncies judicials que continuaran abordant l’amnistia.

El TC ha resolt només que la norma és constitucional, però no ha entrat en l’àmbit de la seva aplicació, per la qual cosa no ha abordat els casos concrets de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de líders de l’1-O, a qui el Tribunal Suprem (TS) es nega a aplicar el perdó perquè considera que el delicte de malversació no és amnistiable. L’alt tribunal va fer dependre les seves decisions de la interpretació jurídica de la llei, no de la seva constitucionalitat, raó per la qual, a priori, la sentència del TC no influeix en les seves decisions.

En conseqüència, es mantindran les ordres de detenció contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com les penes d’inhabilitació de Junqueras i els altres condemnats, que arriben fins al 2031 i que els impedirien, per exemple, presentar-se a unes eleccions. No obstant, és previsible que tots facin valer la sentència del TC en els seus recursos, per això el Suprem deixa la porta oberta a presentar la seva pròpia qüestió prejudicial a la justícia europea.

El TJUE serà la instància europea a què arribarien aquestes hipotètiques qüestions prejudicials del Suprem. Però abans, el 15 de juliol, el tribunal de la UE celebrarà dues vistes que delimitaran si dos delictes més poden ser amnistiats. La primera és per la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes per l’ús de diners públics en el procés, causa que afecta 35 ex alts càrrecs de la Generalitat, entre ells Puigdemont, Junqueras i Artur Mas, i que va quedar vista per a sentència a l’espera del TJUE. Si dona la raó al tribunal, els implicats haurien d’abonar 3,1 milions d’euros.

La segona vista és pel delicte de terrorisme, arran de la qüestió plantejada per l’Audiència Nacional per la causa de 12 membres dels CDR detinguts en el marc de les protestes contra la sentència del procés i acusats de fabricar explosius. En aquest cas, el TJUE ha de dirimir si l’amnistia vulneraria la directiva de la UE contra el terrorisme.

El TC no ha dit la seva última paraula sobre l’amnistia. Després de l’estiu, continuarà amb els altres recursos contra la llei, presentats per les comunitats autònomes on governa el PP i Castella-la Manxa, presidida pel socialista Emiliano García-Page, per seguir amb les qüestions formulades pel Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’Audiència de Madrid, i rematarà amb els recursos d’empara que puguin presentar els líders del procés si el TS no els concedeix l’amnistia. El Constitucional haurà d’estudiar les novetats que plantegi cada impugnació, que en total són una trentena, però aquesta primera sentència servirà com a guia.

Notícies relacionades

Junts demana al TC que utilitzi «mesures coercitives» contra el Suprem si no aplica ja l’amnistia

Illa exigeix al Suprem que apliqui «amb diligència» l’amnistia: «No té sentit que l’obstaculitzi»

El tribunal d’Estrasburg continua analitzant si el procediment judicial del procés va vulnerar drets reconeguts a la Constitució i la Carta de Drets Fonamentals de la UE. El secretari general de Junts, Jordi Turull, i l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart van demandar l’Estat basant-se en el fet que els dos vots particulars de la sentència del procés qüestionaven l’ús de la via penal davant les reivindicacions independentistes.

Encara sense data, l’Audiència de Barcelona ha de jutjar quatre policies nacionals que l’1-O van participar en una de les càrregues contra els manifestants en els punts de votació, en què Roger Español va perdre l’ull dret per l’impacte d’una pilota de goma. El tribunal va rebutjar aplicar l’amnistia als agents al considerar que la llei no assumeix «els actes dolosos contra les persones que haurien produït la pèrdua o inutilitat d’un òrgan o membre». La fiscalia demana l’absolució.