Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Catalunya ja ha entrat en el període d’alt risc d’incendis forestals. El primer de la temporada va afectar 14,5 hectàrees a Cadaqués el cap de setmana del 15 de juny. Juntament amb l’acció humana —causant de 9 de cada 10 incendis—, el canvi climàtic també juga un paper cada vegada més rellevant en aquest tipus de catàstrofes, especialment en un clima propens a les sequeres com el mediterrani. En aquest sentit, la gestió forestal és la millor eina per reduir aquests incidents i intentar evitar-los.

“Necessitem models sostenibles de bioeconomia que retornin valor al bosc i que mobilitzin recursos públics i privats en una estratègia compartida”, assegura Carles Ribas, adjunt a Direcció General de la Fundació Catalunya La Pedrera, que és propietària i gestiona 6.000 hectàrees de boscos a Catalunya. Per a Ribas, els reptes a abordar en matèria de gestió forestal són clars: “L’abandonament de la gestió del bosc, la manca de relleu generacional i la intensificació dels efectes del canvi climàtic, sobretot els efectes de la sequera a la conca mediterrània”.

El Patronat de la Fundació Catalunya La Pedrera va decidir el 2023 evolucionar d’un concepte basat en l’educació ambiental cap a la gestió forestal, amb l’objectiu de fer els boscos més resilients i sostenibles davant el canvi climàtic. En el marc d’aquest canvi, es van dur a terme 23 actuacions durant el 2024: 14 destinades a millorar l’estat dels ecosistemes forestals, quatre d’elles vinculades al silvopastoralisme, la instal·lació de tres punts d’aigua i dues actuacions d’obertura de camins per executar altres intervencions forestals. Aquest any les actuacions se centraran a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat.

Reduir el risc d’incendis, recuperar oliveres i enriquir el paisatge de Collserola 

La Fundació treballarà a Collserola amb l’objectiu de restablir el paisatge agrícola del parc natural barceloní com a eina per a la prevenció d’incendis. En aquest sentit, s’ha iniciat una prova pilot per recuperar antics bancals d’oliveres a Sant Just Desvern, en col·laboració amb l’Olivera, el Patronat Parc Natural de Collserola i l’associació de propietaris Collserola Iniciatives.

“Busquem reduir la continuïtat forestal amb mosaics agroforestals que ajudin a disminuir la càrrega de combustible dels boscos, produeixin oli de qualitat i ofereixin oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió. És una intervenció que uneix prevenció, producció local i cohesió social”, explica Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Planes de Son i Montserrat 

El 2025 també es duran a terme treballs a Planes de Son (Alt Àneu) i a Montserrat. En el primer, es realitzaran millores forestals a l’entorn del centre MónNatura Pirineus, concretament al bosc comunal. “Es prioritzarà la resiliència del paisatge davant episodis climàtics extrems derivats de la sequera dels darrers anys, promovent models de silvopastoralisme en col·laboració amb ramaders locals”, assegura el director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Per altra banda, a Montserrat es finalitzaran els treballs forestals de les finques gestionades per la Fundació, especialment a Can Maçana, i també s’exploraran acords de custòdia forestal amb l’associació de propietaris Entorns de Montserrat.

Els casos d’Alinyà i les Gavarres 

Un dels casos gestionats per la Fundació és el de la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell). Allà, en el marc del projecte Bio For Piri, cofinançat amb els fons europeus Next Generation, es va avançar en la gestió sostenible de 40 ha durant el 2024. S’ha completat el 70 % dels treballs per obrir camins forestals, s’ha contractat un capatàs i dos peons forestals d’inserció laboral i, a més, s’ha impulsat la recuperació de 9 ha de pastures i sis fonts per al bestiar.

“Apostem per una gestió activa, sostenible i col·laborativa que combina la prevenció d’incendis, la dinamització de les poblacions rurals, la bioeconomia i la conservació de la biodiversitat. Creiem que els boscos han de deixar de ser un problema per convertir-se en una oportunitat”, apunta Carles Ribas. En aquest sentit, també destaca la importància de la col·laboració amb administracions, propietaris forestals i entitats locals. “És essencial. Cap actor públic o privat pot afrontar sol els reptes forestals actuals”.

Notícies relacionades

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

Un home asfixia i apunyala la seva dona i el seu fill de 2 anys

Un cas d’aquesta col·laboració és el de les Gavarres (Girona). Allà s’ha treballat conjuntament amb el Consorci de les Gavarres i la Diputació de Girona per fomentar la biodiversitat i reduir el risc d’incendi mitjançant accions compartides amb altres propietaris forestals. S’han netejat les masses de pinedes i s’han fet tales selectives de suros per adaptar el bosc a les noves condicions climàtiques, i s’ha impulsat la ramaderia extensiva amb vaques de l’Albera.

Enguany, els treballs continuaran amb l’habilitació de punts d’aigua i l’obertura de camins forestals. “Aquestes mesures són clau per a l’actuació dels equips d’extinció i per reduir el volum de combustible vegetal”, afirma Miquel Rafa. A les Gavarres, la Fundació Catalunya La Pedrera compta amb la finca Can Puig de Fitor, on ja segueix aquest model de gestió forestal i que promou la bioeconomia circular.