Alicia Luengas: «El tambor és el cavall que porta a una altra realitat»

Com a religiosa franciscana va conviure, durant set anys, amb indígenes mexicans, els yaquis (a Sonora) i els zapoteques (a la serralada de Oaxaca), fins que, amb el pas del temps, va arribar a convertir-se en la mà dreta de l'antropòleg Michael Harner, pioner en l'estudi del xamanisme. Alicia Luengas Gates (Veracruz, 1936) ha visitat Barcelona per impartir un curs.

-¿Què és un xaman?

-La paraula prové del tungust, una llengua siberiana, i significa el que viatja, el que sap, el que hi veu més enllà, el que cura.

-¿I vostè ho és?

-Ningú s'anomena a si mateix xaman; és la gent qui ho diu. A mi em diuen així, però jo dic que sóc practicant xamànica.

-¿I què fa?

-El xaman és un home o una dona que entra en un estat alterat de consciència, molt profund, on pot sortir de si mateix i traslladar-se a una realitat paral·lela, que és completament espiritual, on connecta amb els seus éssers d'ajuda.

-¿Com ho aconsegueixen?

-Mitjançant el so de percussió d'un tambor, que ha de ser monòton. Els xamans de Sibèria diuen: «El tambor és el cavall que ens condueix a la realitat espiritual». També poden fer servir el so de les maraques, però uniforme. I certs passos metodològics, és clar. No tothom qui viatja arriba a ser xaman.

-Certes tribus fan servir substàncies al·lucinògenes: ayahuasca, fongs, peiot…

-A mi no m'ha vingut de provar-les… Només el 15% dels xamans d'arreu del món entren en aquesta realitat amb la ingestió de plantes sagrades. La resta, el 85%, no en fa servir.

-I en el seu cas, ¿com va començar tot?

-Convivint amb els indígenes, vaig poder assistir a una cerimònia anomenada dansa del cérvol. És espectacular, perquè el dansaire es converteix en l'animal i reprodueix els seus moviments amb exactitud. Em vaig quedar hipnotitzada, i vaig descobrir dos animals espirituals que venien d'una altra realitat. Es van acostar a mi, ens vam convertir en un i vaig sentir una força increïble. No hi vaig tornar a tenir contacte mai més.

-Caram.

-Dotze anys després, en pocs mesos la meva mare i el meu germà van passar a una altra realitat -nosaltres no parlem de mort, perquè l'ànima continua-. Encara que jo ja no era franciscana, vaig percebre que m'estava fent falta no una religió, sinó una espiritualitat. Així que em vaig agafar un any sabàtic a la feina que tenia de comptable i vaig fer el meu primer viatge al món de sota. Allà vaig tornar a trobar-me amb els meus animals d'ajuda.

-¿D'ajuda?

-El xaman, en aquesta altra realitat, connecta amb avantpassats, ànimes, esperits d'animals... Són éssers de compassió que comparteixen la saviesa infinita del creador i tenen la capacitat de sanar, el xaman mateix, o bé de donar-li informació referent a la seva vida, aclarir-li coses. El xamanisme és un mètode, no es tracta d'una religió.

-¿I què es guanya anant a una altra realitat?

-Quan una persona està malalta, pot agafar un viatge xamànic, anar al seu mestre o al seu animal espiritual i demanar-li que l'ajudi. O quan té dubtes, sol·licitar-li informació.

-¿I vostè cura?

-Els esperits han estat molt generosos amb mi i han aconseguit curar molta gent. Però el procés de curació té un misteri: no totes les persones es curen, encara que tinguin el mateix mal.

Notícies relacionades

Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

-Ja.

-Si el teu esperit està complet i fort, tindràs més salut. El neuròleg treballa amb el sistema nerviós, el psiquiatre amb la ment, el metge amb els òrgans… Tots són prestadors de serveis de curació, i el xaman va directe a l'ànima, a la força vital; ni ho cura tot, ni supleix ningú.