Nathan Higgs: «Ensenyant anglès puc seguir vinculat al bàsquet»

-Miri, abans de començar a jugar a bàsquet em vaig preocupar d'acabar el col·legi. I sempre he sigut conscient que això ja ho tenia.

Nathan Higgs, Nate per als amics, va néixer el 1970 al petit poble de Tarboro, a Carolina del Nord (EUA). Basquetbolista professional, la seva carrera esportiva l'ha convertit en un rodamón de primera.

-No estic exagerant, ¿o sí?

-No, no. He jugat en 20 països.

Contesta, amb un somriure, alt i afable. A Espanya va arribar el 1999 per jugar al TDK Manresa, després se'n va anar, més tard va tornar i aquí va jugar en diversos equips, l'últim d'ells el CB Hospitalet. «¿Retirat? No,  no em considero retirat. Si vull, ara mateix em poso l'uniforme i torno a jugar». ¿Què fa llavors, ja que no juga? Fa classes. D'anglès i bàsquet. Per això és tan important haver acabat el col·legi.

-Expliqui'm, per favor: per què es va decantar per l'ensenyament.

-Suposo que en algun moment vaig pensar: «¿I ara què faré?». I sobretot: «¿Què faré per no allunyar-me del bàsquet?». Volia ensenyar el que sabia, i en el primer que vaig pensar va ser a fer-me entrenador.

-¿I què va passar?

-El que va passar és que ho vaig intentar, però que vaig descobrir que per tenir llicència d'entrenador a Catalunya t'has de sotmetre a una burocràcia esgotadora, això per una banda. I per l'altra, la impressió que em va donar és que per aconseguir entrenar un equip has de ser sibil·lí, actuar d'esquena a un altre entrenador, maniobrar, conspirar per treure-li el lloc. O estar enxufat, en resum: la classe de coses que jo no penso fer.

-¿I llavors? ¿Què va fer?

-El que tenia clar és que volia seguir fent alguna cosa vinculada al bàsquet. I vaig pensar: «Bé, ja buscaré una altra cosa». Llavors se'm va ocórrer que podia ensenyar bàsquet i anglès: evidentment no tots els nois que fan classes de bàsquet tenen intenció de ser professionals, però quan ets professional saps que l'anglès i el bàsquet van de la mà. És la llengua que tothom fa servir. Per això és un bon vehicle per ensenyar-la.

-I… ¿tenia llicència per ensenyar?

-I tant, tinc els certificats per ensenyar anglès. ¡Tinc vocació!, he, he. ¿Sap qui feia de traductor als equips on vaig jugar? Bé, no en tots, en alguns, és clar: jo. Sé molt bé com costa anar a un altre país i haver de sobreviure en un altre idioma.

-Expliqui'm on va començar.

-Vaig començar a ensenyar anglès a la Santa Clara School, a Barcelona. Em van contractar per fer classes de reforç, així que el meu objectiu era preparar els alumnes per als exàmens. Ells em preguntaven molt per la meva carrera, pel bàsquet, fins que un dia vaig agafar el vídeo del concurs de mats…

-¿El del 2000? ¿El que va guanyar?

-Aquell. El concurs de mats de l'All Star del 2000. L'època en què jugava al Manresa. Vaig agafar el vídeo i amb allò vaig fer una classe.

-I això és el que fa. Una barreja de bàsquet i anglès.

-Ja fa un temps que ho faig. Si mira a Youtube veurà que hi ha vídeos de les classes que he fet en diverses colònies d'estiu. Per tot Espanya. És la meva combinació, bàsquet i anglès: així els nois aprenen l'idioma i l'apliquen jugant. I per a mi és fantàstic. Ensenyant anglès he aconseguit mantenir-me vinculat al bàsquet.

-¿On ensenya ara?

-En una escola privada. CIC Escola d'Idiomes , es diu.

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

-¿Està content?

-M'ho passo bé, però només és el que faig ara. Demà, vés a saber.