Siru Laine: "Una llengua minoritària t'obre més portes del que et penses"

Va néixer a Turku (Finlàndia) i des de fa quatre mesos treballa a Barcelona per a una multinacional de la traducció. Per ella, tan important és l'anglès, amb 1.000 milions de parlants, com el feroès, amb els seus 70.000.

-¿Quantes llengües diu que parla?

-¡Uf! Són tantes... Diàriament faig servir finès, islandès, suec, anglès, italià, alemany,  castellà i esperanto.

-¿Esperanto?

-El vaig aprendre per casualitat. Volia saber com funciona i de sobte vaig començar a parlar-ne. És interessant veure com una llengua artificial evoluciona com un llenguatge natural, amb argots i diferències geogràfiques. Aquí la comunitat esperantista és molt activa i tinc amics a tot el món amb els quals no em podria comunicar d'una altra manera.

-¿Quins altres idiomes coneix?

-N'he estudiat bé 10, entre ells llatí i grec clàssic, i n'entenc 10 o 12 més: rus, francès, danès, noruec, estonià, portuguès, sard [de Sardenya], cors [de Còrsega], feroès [de les illes Fèroe], romanès, català i gallec. I a la tardor començaré a estudiar basc. Això és tot. Crec.

-¿Holandès?

-L'entenc.

-És clar, quina pregunta... ¡I pensar que aquí l'anglès ja ens costa!

-Com més llengües parles, més fàcil és aprendre'n altres perquè la base ja la tens. El que no sé és si jo ara podria aprendre japonès, perquè és completament diferent. A més, una cosa és parlar fluidament una llengua i una altra entendre-la. ¡Jo no sóc un diccionari de 20  llengües!

-Hi ha qui pensa que aprendre una llengua minoritària és una pèrdua de temps.

-No crec que sigui una pèrdua de temps parlar qualsevol idioma. Des d'un punt de vista empresarial les llengües més grans poden ser més útils, ¿però per què tots hauríem d'aprendre les 10 llengües principals? Les llengües minoritàries són tan importants com les més parlades i et poden obrir més portes del que et penses.

-¿D'on ve la seva afició lingüística?

-La meva mare va estudiar les llengües ugrofineses [finlandès, hongarès i estonià], que  no formen part de la família indoeuropea, i jo volia ser com ella. Per a mi el més important no és poder parlar amb la gent en el seu idioma; això m'agrada, però el principal és aprendre com funciona una llengua i entendre per què una és diferent d'una altra.

-¿Com porta el català?

-Ho entenc tot, però no m'atreveixo a parlar-lo. És una llengua molt interessant i és una vergonya que encara no hagi après a parlar-la. Hi influeix molt el fet que no sigui una llengua obligatòria: si no l'haig d'utilitzar, no la utilitzo. En canvi, si vols estudiar o treballar a Islàndia, com vaig fer jo, has d'aprendre islandès obligatòriament.

-¿Creu que quan parli castellà i català amb fluïdesa canviarà la seva manera de relacionar-se amb la gent?

-Això espero, perquè ara em sento com una persona que vol caminar però no té gambes.

-¿Gambes? Vol dir cames.

-[riu] Sí, això, cames. Gamba és cama en italià. ¡Quina ràbia! Necessito parlar bé l'idioma perquè no m'agrada que la gent em prengui per una turista i que em cridin: «¡Tu, rossa, vine cap aquí!».

-Em temo que la mala educació és més difícil de corregir que el monolingüisme.

-Quan vivia a Sardenya això no em passava. Potser allà la gent és més tancada i, encara que ho pensin, no ho diuen.

Notícies relacionades

Un dels mossos que va participar en el rescat d'una menor al Cardener: "Em va sortir de dins, veia que la nena s'estava ofegant"

Lleó XIV nomena el barceloní Daniel Palau nou bisbe de Lleida

-Quan algú li torni a dir una cosa així, deixi-li anar un bon insult poliglot.

-¡Jumalauta! ¡Cazzo! ¡Che palle!