Aviv Kruglanski: "Si estàs present i atent surten coses positives"

Aficionat a reciclar acrònims aliens, és cofundador del Centre de Cultius Contemporanis del Barri, el CCCB de Poble-sec. En aquest modest local del carrer de la Puríssima Concepció -afectat per un pla urbanístic des de 1991-, Aviv mira de cosir relacions amb els veïns a través de tècniques tèxtils com el ganxet i el brodat. El seu projecte no resistiria una auditoria de PriceWaterhouseCoopers, però per fortuna encara queden activitats humanes els beneficis de les quals no es poden mesurar.

-Aviv és hebreu. ¿Va néixer a Israel?

-Sí, a Tel Aviv. Però fa uns 14 anys que visc a Barcelona.

-¿I sempre s'ha dedicat a l'art?

-Bé... sí. Agafo la identitat d'artista quan em convé.

-I quan no li convé, ¿quina agafa?

-Cap. Tampoc significa res que jo sigui d'Israel. No m'agraden les etiquetes. Quan et posen una etiqueta, la gent deixa d'escoltar perquè ja sap el que hi ha.

-Doncs aquí en té una altra: vostè va ser un dels introductors a Barcelona de la moda de fer ganxet amb intenció social, ¿no?

-Pot ser, però com amb totes les coses que estan de moda, si no hagués sigut jo, seria un altre. No me'n puc atribuir l'autoria.

-No es preocupi, ja l'hi atribueixo jo. ¿Quan va començar a teixir?

-[riu] Als anys 90 vivia a Chicago, on noies de l'àmbit punk ja començaven a reivindicar el ganxet. Cap al 2000 em vaig involucrar en moviments socials de Barcelona. Les assemblees eren eternes. ¡Tant parlar em tornava boig! Llavors li vaig demanar a la meva mare que me n'ensenyés i vam  acabar quatre homes fent ganxet a les assemblees. Després vaig fer classes.

-Aquesta barba de ganxet que porta a la foto no l'hi devia ensenyar la seva mare...

-Es pot fer ganxet de moltes maneres. Jo gairebé no utilitzo patrons. Per a mi és un procés molt meditatiu, en el sentit que amb cada punt pots prendre una decisió totalment diferent que et pot portar a un resultat sorprenent. És un procés de descobriment continu.

-¿Què diuen els veïns al veure'l filar llana o fer ganxet davant del CCCB?

-La gent s'acosta i a poc a poc estableixes una relació, comences a veure quines dinàmiques hi ha i a conèixer la història del carrer, que va tenir la seva època d'esplendor i ara pateix 20 anys d'abandonament. Fem ganxet, sopars amb plantes silvestres, exposicions i una part del local serveix de plató per entrevistar veïns, però l'espai més important és la porta oberta.

-¿Però on està el canvi social? ¿De què li serveix a la gent entrar aquí?

-Bona pregunta. No sé si serveix, però sigui el que sigui quan actuem ho fem a poc a poc, a través d'un procés d'escolta i de presència. Sovint s'actua de forma contundent, com quan un moviment social fa una campanya i aconsegueix canviar una llei, però es queda en l'aspecte simbòlic i no aconsegueix un canvi profund.

-Actua com amb el ganxet, sense un objectiu predeterminat, a veure què surt.

-I al final potser t'adones que tens una peça. És difícil predir el resultat, però si hi estàs present i atent, a l'escolta, sempre surt alguna cosa positiva.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

-Quan es publiqui aquesta entrevista vostè serà a Bòsnia.

-Amb Vahida Ramujkic fem brodat documental. Compartim espai públic amb veïns de barris que estan vivint algun tipus de transformació i documentem aquesta realitat brodant. Hem estat tres vegades a Israel i ara anem a Mostar, on diverses ètnies de l'antiga Iugoslàvia coexisteixen de forma conflictiva. A cada lloc hi deixem un tapís.