Viktoria Alekseeva: «Malgrat la por que em feia, el català m'atreia»

És llicenciada en llengua i literatura russes i domina la llengua anglesa i la castellana. Tot i això, planteja fer l'entrevista via correu electrònic en català, tot un repte donat que únicament fa un any que l'estudia a la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia). Aquest és el magnífic resultat del repte.

-¿D'on és vostè?

-Vaig néixer prop de la frontera amb Letònia. La meva infantesa va ser dura perquè va transcórrer a Vorkutà [ciutat situada 50 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic que fou centre dels camps del gulag] als anys 90, que van ser sinistres a Rússia. La meva mare, que em va criar, és geofísica i el meu pare era escriptor.

-«Pensàvem que si cercàvem els bassals hi trobaríem estrelles. I que l'endemà la pluja ens netejaria les mans». ¿Com es pot fer un tuit tan preciós només amb el nivell B1 (elemental) de català?

-Tot aquest lèxic com ara «estrella», «pluja», «cercar» i «netejar» és del nivell A1- A2 [bàsic]. La resta és pura imaginació. Però és sorprenent que en català el relat soni millor que en rus. He intentat traduir-lo però faltava alguna cosa. Va néixer per existir només en català.

-¿En què es va inspirar? 

-En el temps a Sant Petersburg. Veig tantes pluges i bassals que és impossible no posar-m'hi a pensar, no associar-los amb la vida que passa al voltant.

-¿Quan va sentir a parlar de Catalunya?

-Vaig començar a estudiar castellà i sentia moltes coses, més aviat mites que veritats. Per a mi aleshores Catalunya era una terra incògnita amb un nom preciós que em recordava els ducats medievals.

-¿D'on li ve l'interès per la llengua?

 

-Quan vaig visitar Catalunya, me'n vaig enamorar. A Barcelona em topava amb el català per tot arreu, però llavors em feia més por perquè no l'entenia. Més tard vaig notar que, malgrat la por, m'atreia. M'agrada com sona, com s'escriu. És una llengua molt elegant i alhora té molt contingut històric, és dramàtica i ambigua.

-Hi ha qui pensa que estudiar català com a llengua estrangera no serveix per a res.

-Aquí mai no he sentit aquesta opinió. Al meu entorn s'acostuma a estudiar diversos idiomes -fins i tot de molt exòtics- i no per raons pràctiques, sinó per afició. Aprendre una llengua és un pur plaer de submergir-te en una nova realitat. I, en qualsevol cas, mai saps què passarà. Com més llengües parles, millor.

-¿Coneix autors catalans?

-No tinc prou nivell per gaudir de la literatura catalana d'una manera seriosa. Però he llegit relats de Quim Monzó i unes pàgines de la novel·la Al vertigen, de Núria Perpinyà. El meu poeta preferit és Miquel Martí i Pol. Els poemes que he llegit d'ell són senzills, sincers i profunds. M'encanta aquesta combinació. Voldria traduir-lo al rus.

-¿Quines notícies arriben a Rússia sobre el procés independentista català?

-Des d'aquí es veu com una cosa llunyana i no gaire seriosa. Aquí encara s'explota una imatge de Catalunya com un autèntic paradís ple de Gaudí, platges i palmeres.

-¿Què en pensa del que passa a Ucraïna?

-Tinc sang ucraïnesa i molts familiars i amics allà. Em compadeixo de les seves pèrdues i espero que la situació millori. Però, en realitat, crec que a tots dos costats de la frontera la gent està sent enganyada i manipulada pels de dalt. Com sempre. Els temps passen, però les trampes no canvien.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

-¿Veu relació entre Crimea i Catalunya?

-Si n'hi ha cap, és que són les terres més belles que he vist mai. Crimea mai ha volgut la independència, tan sols ha canviat de govern. Allà la gent és ingènua i confia fàcilment en les promeses. Espero que els catalans siguin més crítics i conscients.