Retorn a Tàrraco

«Vaig anar a prendre un cafè i, al bar, dues senyores discutien sobre quin emperador havia sigut més important, si Cèsar o Pompeu», comenta amb orgull Magí Seritjol, director del festival de recreació històrica Tarraco Viva. Que la història salti del món acadèmic a la vida quotidiana és un dels objectius d'un festival atípic que va començar ahir i acabarà el 25 de maig vinent. La seva bandera és l'exigència de rigor històric i divulgar amb fidelitat la inacabable cultura romana. Aquest control ferri de la qualitat per sobre de la quantitat s'ha traduït en un festival que atrau milers de persones, amb un públic cada vegada més entès. «Saben què vénen a veure i enganxa», puntualitza Merxe Tubilla, directora del grup de recreació històrica Thaleia.

Thaleia la formen una setentena de persones de totes les edats

-en l'edició d'aquest any, debutarà un nadó de quatre mesos i la persona de més edat supera els 70 anys- i de diferents professions i formació unides per la seva afició a la civilització romana. «Així que s'acaba Tarraco Viva, ja comencem a treballar en la següent edició», assenyala Tubilla.

La tasca és àrdua. S'ha de plantejar un tema, investigar-lo i documentar-se a fons per representar-lo. Sovint, sense més pistes que alguna escultura, algun relleu, alguna descripció que es conservi. «Una vegada treballades les fonts antigues, es planteja el text, després els guions i a partir d'allà es recrea tot, des del vestuari fins als mobles», segons indica Tubilla.

Les sabates són de cuir i les fa a mida un artesà de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). La roba, la cusen ells mateixos o modistes amb els patrons fets per ells. Les perruques són de cabells naturals. El concepte disfressa és gairebé un anatema. Els membres d'un grup de recreació històrica «no es disfressen, es caracteritzen», aclareix Tubilla.

Aquesta edició de Tarraco Viva és especial. Coincideix amb el bimil·lenari de la mort de l'emperador August -que va estar dos anys a la Tarragona romana, durant els quals l'urbs va ser capital de tot l'imperi- i se centra en la figura de l'estadista que «va globalitzar el Mediterrani, una gesta mai repetida», fa notar Seritjol.

Thaleia recrea els bombers de l'època (vigiles), un cos paramilitar creat per August per prevenir els incendis en una Roma feta de fusta, il·luminada amb llums d'oli a la nit i plena de comerços i tavernes. «Més que apagar focs, els prevenien. També eren una espècie de guàrdia urbana». Cada detall, probablement, ha costat setmanes de feina.

Però compensa. «Recrear una bruixa romana, per exemple, és oblidar-se de tot i centrar-se en el teu personatge, entendre'l i fer-lo arribar a la gent que et mira. Això és molt més que una afició, és un revulsiu, una forma de viure», diu Reis Fabregat, del grup de reconstrucció Nèmesi, format per unes 30 persones també de tota mena de perfils. Aquest any recreen l'inici de la temporada marinera antiga a Altafulla (Tarragonès) -el festival creix cada vegada més en espais i en dies- i les festes dedicades al déu del vi a Falset, la capital del Priorat.

Sense ingredients d'Amèrica

Notícies relacionades

Els oceans, d’abocador a peça clau global, Tema del Diumenge

Juana Rivas, imputada per sostracció del seu fill menor

La figura d'August -déu i emperador alhora- és plena de clarobscurs que Tàrraco Viva intentarà transmetre. Amb aquest objectiu estrena l'espai del recinte firal, on s'ha recreat l'ara pace, l'altar de la pau d'August que es conserva a Roma, un monumental símbol de sis metres d'altura. «És un element de propaganda política enorme. Nosaltres ja no en tenim les claus, però els ciutadans de Roma entenien perfectament el missatge polític, religiós i artístic que resumia en només un element», assevera Seritjol.

El rigor també arriba al paladar. Entre els 800 actes que proposa el festival, gairebé 20 restaurants ofereixen Tàrraco a Taula, plats basats en la gastronomia de la Roma imperial, sense ingredients d'Amèrica. Fins i tot el pa està fet com el feien els romans.