Homosexuals, els invisibles del futbol espanyol

'Don't ask, don't tell'. No ho preguntis, no ho expliquis. Va ser durant llargs anys la política oficial de l'Exèrcit dels EUA per fer invisible l'homosexualitat a les tropes, fins que Barack Obama va abolir la norma. A Espanya, el tabú continua viu en un altre àmbit on preval l'estereotip homòfob de masculinitat: el futbol. ¿Com és possible que cap futbolista espanyol hagi reconegut que és gai? La resposta s'ha de buscar en un món on perduren estigmes de mascle alfa i dolorosos prejudicis. Però també en polítics que miren a un altre costat.

L'últim exemple, al Congrés dels Diputats. Esquerra Plural ha plantejat una proposició no de llei que insta el Govern a elaborar un document similar al de la Bundesliga alemanya per fer front a la invisibilitat dels esportistes gais i per arrencar als clubs el compromís públic de respectar l'homosexualitat en el futbol. La proposta ha estat rebutjada amb els vots del PP, que considera que les lleis ja els protegeixen. «Hi ha àmbits en la vida social espanyola on ser gai és impossible, com el futbol, perquè és un món homòfob, és un terreny vedat als homosexuals», diu Ricardo Sixto, el diputat que va defensar la iniciativa al Congrés.

EL TÍPIC INSULT / Altres països, com França, Alemanya o el Regne Unit ja han adoptat mesures. Fins i tot els líders de partits conservadors s'hi han compromès, com la cancellera Angela Merkel, que va engrescar els jugadors a sortir de l'armari. «Viviu en un país on ja no s'ha de tenir por», els va dir Merkel. El primer ministre britànic, David Cameron, també es va reunir amb directius, activistes i exjugadors per mostrar el seu suport a les sortides de l'armari.

A Espanya no existeixen exemples similars, encara que hi ha iniciatives, com la llei contra l'homofòbia que tramita el Parlament i que preveu, entre altres mesures, sancions contra els insults homòfobs. «El món del futbol és bastant homòfob, de fet l'insult que més se sent és 'maricon'. Si algú falla un penal és 'maricon', si falla un xut a porta és 'maricon'», diu Emilio Ruiz, president del Casal Lambda a Barcelona, que veu amb esperança la futura llei.

Mentrestant, el 'coming out', la sortida de l'armari, continua sent un tabú immens, alimentat per pors, prejudicis, pressions i soledat. «El que es necessita és recolzar els jugadors perquè perdin la por a la reacció del club, de la federació. No n'hi ha prou amb unes declaracions aïllades parlant de respecte, tenim un problema greu i es necessiten campanyes, mesures de foment de la diversitat», diu Joan Miró, coordinador de l'Agrupació Esportiva Ibèrica LGTB. Luis Pérez, vicepresident del Club de Tennis de Madrid, creu que mentre no hi hagi campanyes educatives, els jugadors no s'atreviran a sortir de l'armari. «O tens una personalitat imparable o digue'm com t'enfrontaràs tu sol al món, a les marques, al club, a l'afició que crida. És duríssim encara que tinguis suport. Imagina-t'ho sense ell».

Notícies relacionades

L'abisme doble del jugador gai

Laura del Río: "A porta tancada et diuen: 'Si ho ets, calla'"

EDUCACIÓ / ¿Recorden la revista 'Zero'? Miguel Ángel López en va ser el director que aconseguir l'èxit amb les sortides de l'armari de capellans i militars. No ho va aconseguir mai amb un futbolista. Avui, López dubta de si aquell era el millor sistema, i aposta per l'educació. «És important evitar que els milions de nens que practiquen el futbol caiguin en l'homofòbia. És paradoxal que ho digui jo, perquè durant un temps em vaig dedicar a això, però ara sóc crític amb la forma que té la societat de treure de l'armari les persones; no és la forma correcta d'atacar l'homofòbia, és una cosa que s'hauria de fer des de la base. En el futbol de base és on haurien d'existir protocols; el futbol és un reducte de masclisme insultant per a l'època que estem vivint».

Les institucions es van esforçar a activar canvis socials. Si et pega, no t'estima. Si beus, no condueixis. Els clubs de futbol, també. Hem vist el jugador madridista Guti en una campanya a favor del reciclatge. Hem vist els clubs prestant la seva imatge per a campanyes contra el treball infantil. Contra la violència de gènere. Contra la pirateria a internet. Però contra l'homofòbia, no. De moment. Mentrestant, l'arc de sant Martí es fa invisible en els estadis. I els nens segueixen idealitzant els futbolistes. Quan guanyen, són herois. Quan perden, uns mariques.