Aleix Canals: "¿Quin sentit té una màquina amb emocions?"

Als 35 anys té el futur a les seves mans, o més ben dit, el carrega en una vella motxilla. El futur és una espècie de diadema amb un sensor frontal que registra l'activitat cerebral i comunica aquestes dades al mòbil, la tauleta o l'ordinador, que, al seu torn, reacciona a aquesta informació. Enginyer informàtic i màster en intel·ligència artificial per la Universitat Politècnica de Catalunya, Canals és cofundador amb Karim Ennakhli de Sekg (Sensing Emotional Knowledge), una de les primeres plataformes de tecnologia de biofeedback. L'entrevista arrenca a l'antiga capella que acull el superordinador Marenostrum del Centre de Supercomputació de Barcelona [a la foto].

-Aquest Marenostrum s'assembla a HAL9000, l'ordinador criminal de 2001: una odissea de l'espai. Esperem que no es rebel·li... 

-[riu] No ho farà si algú no el programa perquè ho faci. Abans hi havia més robots dolents, però els més joves han crescut amb Wall-e, Eva o Her i tenen una visió menys freda de la robòtica. Nosaltres ens dediquem a intentar que les màquines entenguin les emocions.

-¿Com ha d'entendre una màquina les meves emocions si a vegades no les entenc ni jo?

-És molt complex, però estem treballant-hi. La idea final és que les màquines s'adaptin totalment al nostre estat d'ànim.

-¿Per exemple?

 

-Que la màquina entengui que estàs trist i  cancel·li la reunió amb un client, prepari els dispositius de casa teva (música, llums...) per animar-te o et reservi taula en un restaurant especial. Nosaltres hem començat amb aplicacions senzilles: PayAttention!, que detecta quan estàs concentrat i bloqueja trucades i missatges que puguin distreure't, i TakeItEasy, que analitza el teu nivell d'estrès i ajuda a relaxar-te.

-Que registrin les teves emocions i et llegeixin el pensament fa por.

 

-És normal que hi hagi recels, però d'aquí uns anys això estarà més normalitzat. Nos­altres volem que tothom, i no tan sols les grans empreses, pugui treure profit d'aquesta informació. Una diadema amb un sensor que no costa més de 100 dòlars i que es comunica amb el teu mòbil, tauleta o ordinador pot millorar la concentració de nens amb dèficit d'atenció o millorar el teu rendiment laboral.

-¿És possible que un ordinador s'enamori com passa a la pel·lícula Her? 

-Tot és possible. Pots programar-lo perquè aprengui què és una emoció, la reprodueixi i sàpiga com l'afecta en el seu dia a dia. ¿Però quin sentit té que una màquina desenvolupi emocions? Nosaltres en tenim per una qüestió de supervivència i evolució, però les màquines no en necessiten. Crear-los una necessitat emocional és gairebé fer-los una mala passada.

-Que els ho preguntin als androides replicants de Blade runner...

-Eren tan perfectes que havien de passar un test d'empatia per distingir-los dels humans. Si programéssim les màquines per ser humans segurament serien més perfectes que nosaltres, però a la vegada això els faria menys humans.  ¿Com creure en qui no s'equivoca mai?

-El futur és fascinant però... ¿rendible?

-Començar és difícil. Ara mateix vivim d'antics desenvolupaments per a mòbil i de les tres F: Friends, Fools and Family.

-Amics, família ¿i qui són els fools?

-Els bojos que et deixen diners perquè confien en tu. Hi ha una quarta F, de Founders (fundadors), o sigui, els nostres estalvis.

Notícies relacionades

El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)

"No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona

-¿Renunciarien a Sekg per alguna oferta?

-Hem rebut ofertes de Google i Amazon, però res ens sembla més interessant que el que estem fent. El nostre projecte té molt futur. Això acabarà existint, ¿no? Doncs fem-ho nosaltres i fem-ho ara.