La pesta abans de la pesta

Va aparèixer a Constantinoble cap a l'any 540 després de Crist i, segons algunes estimacions, va deixar 50 milions de morts en dos segles en l'aleshores imperi bizantí -el que quedava de l'imperi romà-, així com a la resta d'Europa, a l'Àsia i a l'Àfrica. No obstant, fins ara no se sabia amb seguretat de quina malaltia es tractava. Un estudi publicat a la revista The Lancet Infectious Diseases ha confirmat finalment, basant-se en l'ADN extret de les dents d'un parell de víctimes d'aquell mal enterrades a Alemanya, que va ser una forma de pesta.

L'anàlisi també ha revelat que aquella pesta no procedeix de la mateixa soca de la mítica pesta negra que va causar estralls als segles XIV i XV. L'anomenada plaga de l'emperador Justinià es va extingir i, amb posterioritat, una nova pesta especialment mortífera es va generar en les rates a l'Edat Mitjana. Una de les conclusions de tot plegat és que, encara que els rastres de la pesta negra hagin desaparegut, no hi ha motiu que impedeixi que les rates tornin a generar una nova malaltia. No obstant, matisen els científics, la mortaldat seria avui dia molt més baixa gràcies a la millora de les condicions higièniques.

La plaga de Justinià és la primera de les tres grans epidèmies de pesta de la història. Després va venir la Pesta Negra, que va quedar latent fins a la tercera gran epidèmia, que va començar el 1850 a Hong Kong i es va difondre pel món, malgrat que amb escàs impacte a Europa. Encara avui dia, bacteris hereus d'aquella malaltia causen uns quants milers de morts cada any, amb petites epidèmies com una de recent a Madagascar. La malaltia es refugia en les rates i es transmet als humans a través de puces.

ANTICS COSSOS / L'equip autor de l'últim treball, coordinat per investigadors de la canadenca Universitat McMaster, ja havia seqüenciat el 2011 l'ADN de la pesta negra. El nou treball permet comparar les tres seqüències. Per fer-ho, s'han buscat dos cadàvers que estudis previs havien certificat com a morts per la plaga de Justinià, localitzats en un antic enterrament a Alemanya. Els científics es van fixar especialment en les dents perquè actuen com una càpsula del temps: preserven l'ADN durant segles al protegir-lo dels patògens externs.

«Les tècniques utilitzades per seqüenciar l'ADN són estàndard, tot i que d'allò més modernes. L'interès de l'estudi resideix sobretot en les seves conclusions», comenta Salvador Macip, biòleg de la Universitat de Leicester no implicat en la investigació. «Vam poder obtenir més del 99% de l'ADN del microbi causant de la malaltia», afirma David Wagner, coautor del treball, de la Nor-thern Arizona University. «La primera conclusió és que la plaga va ser efectivament causada per Yersinia pestis, el bacteri de la pesta», explica James Bliska, de la Stoneybrook University New York, també coautor. «En segon lloc, vam veure que és una soca diferent de la pesta negra», explica. Probablement, la plaga de Justinià es va extingir i la pesta negra va sorgir d'una altra soca de bacteris que van evolucionar en les rates i després van tornar a saltar als humans. «Això vol dir que aquest salt ha tingut lloc sovint al llarg de la història, i podria tornar a passar», comenta Macip.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

El que no ha quedat clar de la comparació és si hi ha algun gen en concret de la plaga més antiga que n'expliqui l'extinció, al contrari de la pesta negra, que segons els autors seria l'antecessora de la soca de l'epidèmia asiàtica i de les que circulen actualment. «El fet és que l'èxit o l'extinció d'aquestes malalties depèn molt de condicions externes, com per exemple la meteorologia, que afecta la població de rates, i de les condicions higienicosanitàries de les poblacions humanes», explica Wagner.

BIOTERRORISME / Per la mateixa raó, els científics no estan preocupats per si el seu treball podria atraure l'atenció de bioterroristes interessats a crear una nova pandèmia. «En les condicions actuals, pensar en la pesta per al bioterrorisme seria una cosa probablement abocada al fracàs. Altres malalties com la grip es contagiarien molt més fàcilment», observa Macip.