Morenos d'ulls blaus, així érem els europeus fa 7.000 anys

Fa 7.000 anys, els europeus teníem la pell fosca i els ulls blaus, un fenotip que avui dia ja no existeix, segons una investigació dirigida pel biòleg català del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Carles Lalueza-Fox.

El 2012, aquest investigador va analitzar part del genoma de dos caçadors del Mesolític trobats en el jaciment de La Braña-Arintero, a Valdelugueros (Lleó).

Les mostres van permetre llavors seqüenciar l'1% de l'ADN d'aquests individus i determinar que les poblacions ibèriques actuals no procedeixen genèticament d'aquests individus.

Gairebé un any després, el març del 2013, un cop de sort va fer que l'equip dirigit per Lalueza-Fox analitzés l'arrel del tercer molar d'un dels individus, el batejat com La Braña 1, una mostra que estava molt ben conservada i que va permetre desxifrar el genoma complet de l'individu.

El resultat d'aquestes anàlisis, realitzats en col·laboració amb el Centre for GeoGenetics de Dinamarca i publicats a 'Nature', va oferir diverses sorpreses.

La pigmentació clara dels europeus és el resultat de canvis en dos gens, "un tret que fins ara s'havia assumit que era bastant antic i que es remuntava al Paleolític Superior", ha explicat a Efe el biòleg català.

No obstant, "a l'estudiar els gens d'aquest individu vam descobrir que tenia les variants africanes i que, per tant, la seva pigmentació era més fosca que la dels europeus actuals", afirma l'investigador.

A més, a l'analitzar el color dels ulls, "hi vam trobar la mutació que en els humans produeix sempre ulls blaus".

La troballa mostra que, "malgrat l'estereotip que tenim que els ulls blaus acompanyen la pell clara, el cert és que aquestes dues característiques vénen marcades per gens diferents" i que "els ulls blaus van precedir la pigmentació clara dels europeus, cosa realment sorprenent" fins ara.

L'aparença externa no va ser l'únic aspecte analitzat pels investigadors espanyols i danesos; el nou tipus d'alimentació, els desafiaments metabòlics i immunològics també van ser analitzats.

El Mesolític --període que va posar fi al Paleolític fa 10.000 anys-- va acabar amb l'arribada de l'agricultura i la ramaderia, cosa que va donar pas a una nova era: el Neolític.

Amb el nou estil de vida, marcat pel sedentarisme, els homes van començar a cultivar plantes (i van passar així d'una dieta proteica a una altra de basada en carbohidrats) i a domesticar animals i contraure noves malalties víriques, com la grip o la verola (procedents dels animals).

El genoma de La Braña 1, assegura l'investigador, permetrà tenir una referència de "com és el genoma d'un caçador-recol·lector d'abans del Neolític", cosa molt útil per als que vulguin estudiar el canvi de dieta i de metabolisme, entre altres aspectes.

El jaciment de La Braña-Arintero va ser descobert casualment el 2006 i excavat per l'arqueòleg Julio Manuel Vidal Encinas.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

La cova, localitzada en una zona freda i muntanyosa, amb una temperatura estable, i a 1.500 metres per sota del nivell del mar, va propiciar l'"excepcional" conservació de l'ADN de dos individus descoberts al seu interior (denominats La Braña 1 i La Braña 2).

Segons Iñigo Olalde, primer firmant de l'estudi, "la intenció de l'equip és intentar recuperar el genoma de l'individu de La Braña 2, que està més mal conservat, per seguir obtenint informació sobre les característiques genètiques d'aquests primers europeus".