Els vigilants de seguretat privada podran detenir al mig del carrer

El Congrés va aprovar ahir una norma que comportarà importants conseqüències a peu de carrer. Literalment. Quan la llei de seguretat privada entri en vigor, cosa per a la qual encara falta un temps ja que ha estat traslladada al Senat, els vigilants podran reclamar identificacions i fins i tot practicar detencions no només en els immobles que protegeixin, sinó també en plena via pública. Aquest canvi normatiu ve d'un pacte a la comissió d'Interior de la Cambra baixa entre el PP, CiU i el PNB, i amplia enormement les competències dels treballadors de seguretat privada, tot i que estan sotmesos a molt pocs controls per part de l'Administració. Per poder formar part d'aquest col·lectiu, només cal aprovar exàmens teòrics i pràctics en acadèmies privades.

Segons l'acord dels conservadors amb els nacionalistes catalans i bascos, els vigilants podran portar a terme les «comprovacions, registres i prevencions necessàries per al compliment de la seva missió». En principi, dins les instal·lacions on hagin estat contractats per portar a terme la seva tasca. No obstant, la norma també permet que es practiquin escorcolls i arrestos a la via pública en determinats supòsits. Entre altres, més enllà dels casos en què el delinqüent sigui «enganxat en un delicte flagrant», quan aquests treballadors manipulin «béns valuosos», quan retirin o reposin «fons en caixers automàtics», quan vigilin o protegeixin «recintes i espais oberts que es trobin o puguin ser delimitats de qualsevol manera» i quan es desplacin a l'exterior «per a la realització d'activitats que estiguin directament relacionades amb les seves funcions».

Aquests dos últims supòsits atorguen un ampli marge de maniobra als vigilants. Segons el Govern, es tracta de legalitzar unes conductes que ja s'estaven realitzant de facto. La posició de CiU, que ha aconseguit mantenir algunes de les actuals competències de les autonomies en aquesta àmbit, és diferent. Malgrat recolzar la norma, la federació catalana pretén que els vigilants només puguin detenir a la via pública quan hi hagi hagut una autorització prèvia de les Forces i Cossos de Seguretat, cosa en la qual continuarà insistint al Senat.

Notícies relacionades

Obre el pàrquing de Bonaire a Aldaia, símbol de les mentides de la dana

Doctora Andreea Ciudin: "Prendre l’Ozempic per a l’‘operació biquini’ és una frivolitat perjudicial"

Tot i així, algunes de les seves esmenes es dirigeixen en sentit contrari. En els seus termes originals, la llei, que també permet a les empreses de seguretat privada el control exterior de les presons i centres d'internament d'estrangers, assenyalava que els vigilants estaven legitimats per practicar arrestos en els seus desplaçaments a l'exterior només en casos «excepcionals». CiU va proposar, i va aconseguir, que se suprimís aquesta última paraula. D'acord amb el portaveu d'Interior dels nacionalistes, Jordi Jané, es va tractar d'un «error» en la tramitació parlamentària.

UN COS PARAL·LEL / «Les empreses de seguretat estan d'enhorabona. Són les grans beneficiades d'aquesta llei», va dir el diputat socialista Antonio Trevín. Igual que IU-ICV, el PSOE considera que la norma autoritza a crear un cos policial paral·lel i pot comportar la privatització d'un àmbit tan sensible com aquest. «La llei trenca amb la concepció de la seguretat ciutadana com a servei públic atribuït a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat -va concloure Trevín-. A partir d'aquest moment, les seves funcions podran ser exercides per la seguretat privada segons criteris econòmics. És a dir, el que sigui més barat».