Xavier Bermúdez: «Qui entri en política esperant que el felicitin s'equivoca»

Com a arqueòleg li interessa com era la vida quotidiana de la gent corrent en el passat; com a polític, li interessa millorar el dia a dia del ciutadà. Nascut l'octubre del 1978, com EL PERIÓDICO, és l'únic regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya, a l'oposició, a l'Ajuntament de Vilanova del Camí (Anoia).

-¿Creu que podrem arribar al final de l'entrevista sense parlar d'independència?

-¡Oi tant!

-D'acord. ¿Va néixer a Vilanova del Camí?

 

-Sí, jo vaig néixer aquí, però els meus pares són de dos petits municipis del nord de Huelva. Van venir a Catalunya als anys 70.

-¿Els seus pares són de Huelva i vostè és un regidor independentista? A la tercera pregunta, ja estem tocant el tema.

-Dels 12.000 habitants del municipi, tres quartes parts són la gent que va venir des d'altres punts d'Espanya a treballar en el tèxtil i els seus fills. És el nostre perfil sociològic.

-¿I com ho porten els seus pares?

 

-Ells són d'una generació que veu el simple fet d'implicar-se en política com un factor de risc perquè van viure la repressió franquista. No m'han dit mai '«¿per què Esquerra?»', però sí que m'han advertit que la política porta molts maldecaps i que la gent només es queixa.

-Com a bon fill, no va fer cas dels seus pares i es va presentar a les municipals del 2007.

-Vaig escoltar el seu consell i m'ho vaig plantejar seriosament, perquè realment és una activitat bastant desagraïda. Qui entri en política, municipal o d'un altre nivell, esperant rebre felicitacions s'equivoca. És una feina grisa i poc visible, sobretot en el meu cas, que estic a l'oposició. Tens la satisfacció personal de saber que estàs fent el millor per al teu poble, però res més.

-Vostè és arqueòleg de formació.

 

-Sí. La crisi va tancar les grans empreses d'arqueologia que intervenien quan una obra afectava una zona de restes arqueològiques i, davant la falta de feina, fa un any vam muntar una microempresa, Ipat Serveis Culturals. Volem anar més enllà d'intervencions puntuals per obres i acostar l'arqueologia a la societat, perquè al capdavall es tracta de les arrels del poble.

-¿Quina ha estat l'última intervenció?

 

-El castell de Jorba. La gent de Jorba tenia la il·lusió de plantar una senyera al capdamunt del turó on hi ha el castell medieval i vam buscar una ubicació per al pal de la bandera que no afectés les restes.

-¡La senyera! ¡Una altra vegada se'ns cola el tema! ¿Què diu l'arqueologia del poder?

-Es diu que l'arqueologia és la disciplina més democràtica dins la història. L'escriptura era monopoli de la noblesa, l'Església i el poder i els documents que es conserven amb prou feines reflecteixen la vida de la gent corrent. En canvi, l'arqueologia recull dades sobre la vida quotidiana de totes les persones i dóna als poderosos la representació que els toca, un 1%.

-¿El seu interès pel dia a dia de la gent corrent és el que l'ha portat a la política?

-En el nostre grup creiem que s'han de facilitar les coses senzilles que la gent troba a faltar en el dia a dia, sí; per això els nostres programes electorals són els menys lluïts, perquè no creiem en grans obres que siguin les estrelles de la legislatura. També hi ha influït un factor biogràfic: fa 34 anys que tenim el mateix alcalde [Joan Vich (PSC)] i hi ha un salt enorme no només a nivell generacional i de manera de pensar sinó d'actitud a l'hora d'aferrar-se al poder.

-¡34 anys! No és possible.

Notícies relacionades

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

Set anys de presó per a dos mossos per una detenció violenta

 

-Sí, des de les primeres eleccions democràtiques. És un dels pocs que encara queden a Catalunya. ¡Estic fent oposició al mateix alcalde que governava quan jo tenia vuit mesos!