L'arquebisbe Sistach es resisteix a demanar perdó pel franquisme

Sí però no. El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va demanar ahir perdó pels errors de l'Església «en un passat més o menys recent». No obstant, va evitar concretar la disculpa pel seu paper en la guerra civil i la dictadura de Franco, com han reclamat recentment diversos sectors de l'Església catalana, des de cristians de base fins a l'abat de Montserrat. A parer de Sistach no n'hi ha encara «estudis històrics objectius», tesi que els historiadors consultats per aquest diari rebaten amb contundència.

Minuts abans de presentar a Barcelona el seu llibre Cristianos en la sociedad del diálogo y la convivencia, el cardenal escrivia a Twitter: «Dels errors que els membres de l'Església hagin pogut cometre en un passat més o menys recent, els bisbes humilment en demanem perdó», parafrasejant la genèrica declaració dels bisbes catalans a la pastoral Al servei del nostre poble (2011). A la roda de premsa posterior, va considerar «suficient» aquesta disculpa, referida «a tots els temps, als més recents, al període franquista i a tots». «¿Per què s'ha de tornar a demanar perdó?», es va preguntar, si bé va aclarir que pel que fa a la guerra civil i al franquisme «farien falta estudis històrics més concrets i objectius, i per a això hauran de passar bastants anys».

L'arquebisbe va sostenir així mateix que la «virtut» de demanar perdó «hauria de ser més universal». «Ens hem de perdonar tots i donar el tema per acabat. Si sempre hem de demanar perdó no acabarem mai», va dir.

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

«FILAR MOLT PRIM» / «És una manera de llançar pilotes fora», replica Jaume Botey, professor d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de Cristianisme al Segle XXI. «Està tot molt documentat. Hi ha estudis més que de sobres i prou imparcials perquè això no es pugui dir. Són ganes de filar molt prim», afegeix.

Coincideix en això Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i autor de Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. «La bibliografia objectiva és immensa, i això malgrat que l'Església no ho ha posat fàcil per investigar», assegura. Els dos historiadors citen una llarga llista d'autors, de l'«indiscutible» Julián Casanova al monjo de Montserrat Hilari Raguer i el seu «decisiu» La pólvora y el incienso (2001), passant pel jesuïta Alfonso Álvarez Bolado, que a Para ganar la guerra, para ganar la paz (1995) va recopilar en 716 pàgines les pastorals de totes les diòcesis espanyoles entre 1936 i 1939.