La còlera de Rosario

Aquesta informació es va publicar el dia 07/10/2013. El contingut fa referència a aquesta data.

Hi ha crims sense mòbil i amb perquès que ens entestem a buscar enmig d'un camp adobat per la bogeria i l'absurd. ¿Què passa pel cap d'una mare aparentment feliç que presumptament mata una filla? A vegades no passa res, perquè els psicòtics no necessiten una causa per justificar la seva acció. Encara falten les anàlisis psiquiàtriques a les quals en els pròxims dies serà sot-mesa Rosario Porto, Charo, Charitín per als seus desconcertats amics. Però es pot construir un retrat a partir del relat de familiars i amics d'una dona que dorm, des de fa vuit nits, en una cel·la compartida de la presó de Teixeira, a la Corunya, acusada juntament amb el seu exmarit, Alfonso Basterra, de matar Asunta, la filla que aquests dies hauria complert 13 anys.

Amb el trist pas de les setmanes a Santiago, refrescades per les primeres pluges de tardor, l'inicial cop de ràbia i dolor ha deixat pas al record d'episodis en la vida de Rosario que, filtrats pel tamís de la tragèdia, adquireixen un altre sentit. El juliol passat marca un abans i un després en la vida de Rosario, l'inici d'una caiguda en barrina que a ningú del seu entorn se li va acudir que pogués tenir conseqüències tan dramàtiques. Rosario, de 44 anys, tenia el cor trencat. Feia temps que mantenia una relació amb un empresari gallec, casat, amb qui anhelava iniciar una vida en comú. Junts havien viatjat diverses vegades al Marroc per uns negocis immobiliaris que no acabaven d'anar del tot bé. Expliquen que va ser durant aquella última escapada al país africà, a finals de juny, quan l'home va trencar la seva promesa. No només no pensava separar-se de la seva dona, sinó que estava embarassada, i donava per acabada la seva relació amb Rosario. Li va demanar que s'oblidés d'ell. Com si l'amor que Charo portava dins es pogués treure només amb paraules. Al tornar d'aquell viatge van passar diversos successos estranys.

Rosario va ingressar a l'Hospital General de Santiago, a l'àrea de neurologia, on compartia habitació amb una dona que havia patit un ictus. A ella la va tractar l'equip de psicòlegs i psiquiatres. S'hi va estar tres setmanes, durant les quals Alfonso Basterra, de 49 anys, el marit a qui va fer fora de casa quan es va enamorar d'un altre, no es va separar del seu llit. Aquells dies, Basterra va intentar sanar el cor que havia trencat un altre i recuperar la seva vida amb la seva filla i la seva dona. Al sortir de l'hospital, els tres, pares i filla, van passar uns dies en una de les cases heretades després de la mort dels pares de Rosario, a Vilagarcía de Arousa, a prop del mar.

L'estrany incident

Immediatament després va tenir lloc l'estrany incident del suposat home de negre, amb passamunta-nyes i guants de làtex que, segons ella, va descobrir dins del seu pis de Santiago intentant asfixiar Asunta. Un incident que va voler primer denunciar a la comissaria, però quan l'agent que la va atendre li va demanar que anés a l'hospital i tornés amb un comunicat de lesions, perquè tenia alguna esgarrinxada a la cara, ella ja no va tornar. Va recordar l'incident, però, el dissabte 21 de setembre, a dos quarts d'onze de la nit, quan, del braç del seu exmarit, va tornar a la comissaria a presentar una denúncia perquè la seva filla havia desaparegut. Tot just quatre hores després, el cadàver de la petita va ser trobat en una pista forestal de Cacheiras, ja al terme municipal de Teo, a només quatre quilòmetres de la casa familiar, heretada també per la dona al morir els seus pares.

Temps enrere, a Rosario li havien diagnosticat un lupus, una malaltia reumàtica crònica que pot afectar gairebé tots els òrgans. El lupus és com el llop, d'aquí ve el seu nom; d'origen desconegut i que et devora de mica en mica per dins. La depressió està entre els símptomes d'aquesta peculiar patologia. Hi havia una mica d'això, també, en aquell còctel interior amb què Rosario batallava en els últims temps i que va rebentar al setembre amb el presumpte assassinat de la filla.

Rosario i Alfonso es van plantejar l'adopció quan van confirmar que la maternitat seria un camí molt complicat i arriscat per a ella. Asunta va ser la primera nena adoptada que va arribar de la Xina en tot Galícia. Els veïns de Santiago es giraven al veure-la, pel seu exotisme, i perquè la seva mare la portava empolainada com una princesa. Asunta va créixer i es va convertir en una nena especial, de qui mare i pare parlaven amb moltíssim orgull. Estudiava a l’institut Rosalía de Castro, el mateix al qual va anar la seva mare, i anava gairebé dos cursos avançada per a la seva edat. Parlava perfectament gallec, castellà i anglès, i tenia nocions molt avançades de xinès i francès. Tocava el piano, el violí i anava a classes de ballet. Encara li quedava temps d’escriure, inventar històries increïbles que sortien d’una imaginació privilegiada.

Mare i filla vivien juntes des de la separació, tot i que Asunta passava moltíssim temps amb el seu pare, que havia llogat un pis a pocs metres de la casa. Es veien diàriament. I era costum, com el dissabte de l’assassinat, que ell cuinés a casa seva per a tots tres, com quan vivien junts.

 Mandonguilles amb salsa de xampinyons, un dels plats preferits d’Asunta. Aquest va ser l’últim menú de la nena. Una delícia que el pare, basc i amant dels fogons, va cuinar amb cura. A la menor li van subministrar en aquell dinar lorazepam

(un ansiolític que té com a marca més coneguda Orfidal). La prova d’orina d’Asunta va determinar primer la presència del sedant, el mateix que prenia la mare per prescripció mèdica. L’anàlisi de sang, aquesta mateixa setmana, ha revelat la presència de 0,68 micrograms per mil·lilitre, una dosi 17 vegades més elevada a la recomanable i que en l’experiència clínica només s’ha registrat en adults que havien intentat suïcidar-se a l’ingerir cinc capses del medicament. Si Asunta hagués mort com a conseqüència d’una dosi letal i no per asfíxia, fonts de la investigació apunten que podria haver estat lligada de mans després de morir per traslladar-la fàcilment. El setge encara es va estrènyer una mica més el divendres, al saber-se que les restes de corda trobades al costat del cos coincideixen amb la bobina que hi havia a la casa familiar pròxima a la pista forestal.

 Als 13 anys, que hauria complert dilluns passat, Asunta s’havia convertit en una doneta. Li passava gairebé el cap a la seva mare, i la relació entre totes dues no era fàcil. La nena passava més temps amb el pare, i aquests dies apareix el record d’escenes protagonitzades per totes dues. Rosario perdia les formes amb la seva filla, que la feia sortir de polleguera.

Visita a la perruqueria

Primer va ser una farmacèutica del centre de Santiago que relata que, fa tot just quatre setmanes, la mare va renyar de forma «violenta i fora de si» la filla perquè li havia demanat passar a l’altre costat del taulell per veure com treballava la farmacèutica. A la dona la va sorprendre l’actitud «callada i amb el cap cot de la nena». «Em va fer molta pena, i ho vaig comentar amb les companyes», va afegir, sense voler facilitar el seu nom.

En un altre local, una botiga de roba, la mare va iniciar una discussió que va provocar la mirada de reprovació de les moltes persones que hi havia a l’establiment. «Ella va perdre els papers i va començar a cridar a la nena, que no es va atrevir a obrir la boca. Estava fora de si», va explicar la botiguera.

El dia abans de l’assassinat, Rosario va anar a la seva perruqueria de tota la vida, al centre de Santiago. Li van rentar els cabells i la van pentinar, com quasi cada setmana. Era una dona a qui li agradava sortir al carrer impecable, com va aprendre de la seva mare, catedràtica d’Història de l’Art i molt activa en la vida social i cultural de Santiago. Aquella visita ara fa esgarrifar, i més si s’acaba confirmant que mare i pare es van confabular per planificar la mort d’Asunta.

Els investigadors de la Guàrdia Civil de la Corunya no tenen cap dubte que Rosario i Alfonso, que aquest divendres es van negar a participar en una reconstrucció dels fets, van matar la seva filla, i així ho creu també el magistrat José Antonio Vázquez Taín, que els va enviar la setmana passada a la presó acusats d’homicidi, amb la possibilitat de variar la imputació a assassinat si les anàlisis toxicològiques confirmen que hi va haver planificació. Segons l’acte enviat als imputats, el jutge considera que Rosario estava amb Asunta en el moment de la mort.

Notícies relacionades

Se suïcida a la presó Rosario Porto, condemnada per assassinar la seva filla, Asunta

Asunta va ser drogada amb una dosi quasi mortal abans de ser asfixiada

 ¿Com la van matar? A aquestes altures de la investigació, potser és la part més clara. Intoxicada, potser asfixiada, lligada i abandonada a la pista forestal, per ser trobada per dos veïns que es dirigien a un club de cites pròxim. ¿Per què? És la part més complexa. Però en els últims dies, l’amor submís i incondicional d’Alfonso per la que va ser la seva dona s’ha trencat. El cap de setmana passat van coincidir a la zona dels locutoris, i ell, visiblement afectat, li va advertir: «Aquest marró no me’l penso menjar jo sol». I això que fins a l’últim moment ha intentat protegir la dona de qui es va enamorar perdudament. «No et preocupis, carinyo, tot sortirà bé i trobaran els assassins», li va dir quan el furgó de la Guàrdia Civil els va traslladar junts a la presó. Fins i tot l’avi patern reconeix la submissió del seu fill: «És un infeliç que sempre ha fet el que ella li ha demanat. No m’estranyaria gens que ella matés la nena i ell l’ajudés per protegir-la».

Els enigmes, dia a dia, es van aclarint. Però el gran misteri –el perquè de la mort– segueix deixant més preguntes que respostes.