La radiació a Mart supera els límits permesos per als humans

El robot 'Curiosity', que des de l'agost explora la superfície de Mart, ha confirmat que els nivells de radiació que suposaria un viatge al planeta vermell superen els límits establerts per Agència Espacial nord-americana (NASA) per a la salut dels astronautes, ha informat l'agència.

No obstant, la NASA es va mostrar optimista i va dir que aquests mesuraments realitzats pel vehicle estan proporcionant la informació necessària per dissenyar sistemes que protegeixin els exploradors humans de l'exposició a la radiació en les expedicions futures.

El detector avaluador de radiació del laboratori que porta a bord el robot va mesurar per primera vegada la radiació a què s'exposaria un ésser humà en un viatge d'anada i tornada (de vuit mesos de durada), i això suposa "una informació vital" per dissenyar una futura missió d'humans a Mart. El càlcul no inclou la radiació a què s'exposarien durant l'estada a la superfície del planeta, la qual augmentaria en gran manera la quantitat calculada en aquest primer estudi.

Els alts nivells de radiació a què s'exposaria un ésser humà en un eventual viatge a Mart és un dels grans reptes a què s'enfronta la ciència, per l'increment exponencial de les possibilitats de desenvolupar càncer a causa de la radiació. Els resultats obtinguts pel 'Curiosity' es publiquen al número del 31 de maig de la revista 'Science'.

Viatges privats previstos

Els tipus de radiació que són perjudicials per als humans són els raigs còsmics galàctics (GCR, en anglès), partícules causades per les explosions de supernoves i altres cossos d'alta energia fora del sistema solar, i les partícules energètiques solars (SEP) associades a les erupcions del Sol.

"Basant-nos en els mesuraments, tret que els sistemes de propulsió avancin ràpid, una gran part de l'exposició a la radiació de la missió serà durant el viatge d'anada i tornada, quan la nau espacial i els seus habitants s'exposin a la radiació ambiental en l'espai interplanetari, protegit només per la nau espacial", va explicar Cary Zeitlin, científic principal de l'estudi.

Algunes companyies privades preveuen que el primer viatge humà a Mart es podria fer el 2018, mentre que altres ens, com la NASA, són més cauts i calculen que podrà ser l'any 2030.

Còdols arrodonits

El 'Curiosity' també ha descobert còdols arrodonits a la superfície de Mart que indiquen que un corrent d'aigua va fluir alguna vegada en el planeta vermell. Els còdols arrodonits d'aquesta mida són coneguts per formar-se només quan es transporten a través de l'aigua al llarg de llargues distàncies i aquests van descoberts entre el cantell nord del cràter Gale del planeta i la base del Sharp, una muntanya a l'interior del cràter.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

La troballa representa la primera evidència in situ d'un flux constant d'aigua en el paisatge de Mart i és compatible amb les perspectives que el planeta una vegada hauria pogut ser capaç d'albergar vida. "Trobar els còdols arrodonits que es van dipositar fa més de 2.000 milions d'anys era una qüestió d'aterrar al lloc correcte", va explicar el geòleg de la Universitat de Califòrnia, Davis, als Estats Units, Dawn Sumner, coinvestigadora del Laboratori de Ciència de Mart de la NASA i coautora de l'estudi.

La troballa prové de l'exploració del 'Curiosity' de la superfície de Mart durant els seus primers 100 sols (102,7 dies a la Terra) o dies marcians. Durant aquest temps, el vehicle va viatjar a uns 400 metres del seu lloc d'aterratge, i va examinar diversos afloraments de lloses de pedra, de les quals el 'Curiosity' va captar imatges d'alta resolució en tres llocs coneguts com a Goulburn, Link i Hottah. La mida del gra, la rodonesa i altres característiques de les pedres van portar els investigadors a la conclusió que havien estat transportades per l'aigua.