Joan Anton Vendrell: «Si et passes de llest, el cavall et posa al teu lloc»

Aquest veí del barri de la Bonanova va fer realitat el seu somni de convertir-se encowboyi des de fa set anys regenta el ranxo TC Ranch de Wa-

shington (Texas). En aquesta conversa per videoconferència des dels Estats Units explica com aconsegueix domar els cavalls més rebels i com ensenya als humans a comunicar-se amb aquests animals.

-L'únic ranxo texà que coneixem bé a Catalunya és el de J.R. de Dallas. ¿Com és aquest lloc?

-Són 18 acres amb una casa, estables, corrals... La gent creu que Texas és sec i àrid, però és un estat molt gran, més gran que França i Anglaterra juntes, i aquesta part és molt verda. Estem en un poble molt petit, Washington, on es va firmar la independència de Texas. A 15 milles a la rodona no hi ha res més que petits ranxos disseminats.

-Veig que mira per una finestra. ¿Què hi veu?

-Prats, arbres, vaques i una casa lluny, el meumustang...

-¿Un mustang? ¿Un cotxe?

-Aquí unmustangés un cavall salvatge. Són animals que descendeixen dels que van portar a Amèrica els primers conquistadors espanyols.

-¿I com es diu el seu mustang?

-Talk is cheap, que significaParlar és barat[a la foto, entrenant-lo].

-¡Quin nom per a un cavall!

-A molta gent li agrada parlar massa («que si jo faig això, que si jo faig allò altre»), però després no fan res. Amb aquest cavall vaig voler demostrar que parlar és molt fàcil, tothom ho pot fer, però elhorsemanship, que és el tipus d'entrenament que jo practico i que a vegades es tradueix per doma natural, no és teoria, sinó pràctica.

-No sé si el segueixo...

-Jo havia domat molts cavalls abans deTalk is cheap, però mai un cavall salvatge. Sabia que era arriscat, però vaig aconseguir domar-lo en quatre mesos. Aquests animals s'han criat aïllats de l'espècie humana i han hagut de sobreviure i buscar-se una posició en la manada. Si en la seva primera trobada amb un ésser humà li dius que ha de fer una sèrie de coses, o l'hi expliques molt bé o pots trobar-te amb un bloqueig total.

-¿I com se li parla a un cavall salvatge perquè et faci cas?

-Amb tots els cavalls has de partir de ser molt humil amb tu mateix. Si et passes de llest, el cavall ràpidament et posarà al teu lloc. Has de saber quins són els teus límits i quins els seus. Si el poses en una situació que supera la teva habilitat o que sobrepassa la capacitat de l'animal, el portaràs al fracàs, et perdrà la confiança i no intentarà fer res de bo per tu. Però si no el defraudes, ho intentarà tot per tu.

-Sona a coaching i lideratge.

-Quan estàs davant un cavall t'enfrontes una mica a tu mateix. Es necessita molta paciència, autoreflexió i capacitat d'improvisar canvis en segons. Si fracasses, pots dir que el cavall és dolent, però en el fons saps que la culpa és teva, que no ets tan bo com et creies.

-No hi ha cavalls dolents, sinó mals genets.

-Jo prefereixo un cavall problemàtic, que ningú pot muntar, que clava puntades, i a partir d'aquí treure'n el millor. Tots els cavalls tenen alguna cosa bona i la gràcia està a treure de cada un el millor que té.

-La competència deu ser dura al paradís dels cowboys.

-El dia 15 vinent se celebra el Horsemen's Re-Union, l'exhibició dehorsemanshipmés important dels Estats Units. Consisteix a domar dos poltres en cinc dies i m'han invitat juntament amb els millors entrenadors del món, entre ells Larry Mahan, vuit vegades campió mundial de rodeo. Quan m'ho van dir, vaig pensar que era una broma.

Notícies relacionades

El mosquit tigre ja es troba en 1.760 municipis espanyols

L’Agència Estatal de Salut Pública rep avui la llum verda

-¿No hi havia prou cavalls aquí que va haver d'anar-se'n a Amèrica?

-Vaig començar a muntar amb 6 anys. M'atreia la idea delcowboyi pensava que algun dia aniria als Estats Units. Fins que un dia vaig dir: «¿I per què no? Només es viu una vegada». En aquesta vida has d'intentar fer coses perquè t'apassionen i no perquè guanyaràs més o menys. Al final, l'única cosa que t'emportes són les experiències.