Només medecines barates

La penúria financera en què es troben la majoria dels 3.100 farmacèutics de Catalunya, a conseqüència dels impagaments del Servei Català de la Salut (CatSalut), els ha portat a prescindir de molts dels medicaments que habitualment omplien les seves prestatgeries i a reduir a molt pocs els envasos de reserva que mantenen en estoc. Aquest desproveïment, que afecta especialment els fàrmacs amb un preu per envàs que supera els 50 o fins i tot els 20 euros, sol ser temporal, ja que el farmacèutic que no disposa d'un producte informa el malalt que el pot tenir hores més tard, una vegada el sol·liciti al seu distribuïdor. O li suggereix que el busqui en una altra farmàcia.

«Això de dir-li al malalt que torni a la tarda i que tindré el que demana m'està creant conflictes horrorosos, perquè no tots es fan càrrec de la meva situació -explica Laura Mercader, farmacèutica de Sabadell-. He reduït els estocs al mínim. No compro cap medicament que costi més de 20 euros, perquè no tinc capacitat econòmica per a més. Serveixo sobre la comanda, a mesura que els clients porten la recepta. Les meves prestatgeries estan com les d'una farmàcia cubana».

Els pagaments fraccionats i aleatoris que els arriben des del CatSalut no els permeten saldar deutes i restablir-se. Dimecres van cobrar el 70% de la factura del gener passat, però els segueixen devent les dels mesos de novembre i desembre. «Al banc ja no li interessa donar-me crèdits. No confia que ens paguin

-prossegueix Mercader-. Treballo en un barri humil on la gent es compra les cremes hidratants al supermercat, no a la farmàcia. Estic totalment ofegada».

«La meva farmàcia es mor»

La seva situació, que relata amb certa angoixa, no és una raresa en el sector. «He reduït els meus estocs a menys del 50% del que tenia anys enrere. Veig com la meva farmàcia es va morint, però no hi puc fer més -explica Tomás Berasategui, farmacèutic de Gràcia-. No disposo de cap medicament que em costi més de 50 euros, excepte si són coses vitals que sé que em demanaran: insulina, pegats de morfina, Vàlium... Compro el que podré pagar, i punt, perquè no em vull endeutar. Dono llibertat al malalt perquè esculli farmàcia».

Dels productes més infal·libles

-aspirina, Omeprazol o Gelocatil, entre ells- no acumulen més que el que és imprescindible. «Si abans tenia sempre 50 envasos d'aspirina, ara en tinc 10, i així amb tota la resta», explica Berasategui.

Les repetides reduccions del preu dels fàrmacs marcades pel Ministeri de Sanitat en els últims anys han situat més del 70% dels medicaments d'ús habitual en un cost inferior als 15 euros. Això significa que els fàrmacs que costa localitzar, perquè les farmàcies no els compren, són de baix consum, encara que solen tractar malalties greus o complexes. Fins fa poc, les farmàcies no dubtaven a tenir-los disponibles.

És el cas dels fàrmacs que tracten la demència senil -que ha d'autoritzar un inspector mèdic-, amb un cost que s'acosta als 150 euros per envàs; les injeccions antitrombòtiques indicades després d'una cirurgia, que arriben als 350 euros, o el producte que s'anuncia com «el fàrmac contra la ceguesa», que tracta la degeneració macular i costa 1.380 euros.

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

Poca producció

En alguns casos, l'escassetat a les farmàcies es deu a les restriccions de producció que han imposat en les seves seus espanyoles nombrosos laboratoris farmacèutics. Espanya és, en l'actualitat, un dels països amb finançament públic dels fàrmacs que paga uns preus més baixos pels productes subjectes a recepta oficial. «Els demanes vuit envasos d'alguna cosa i te'n serveixen dos, perquè només fabriquen el que creuen que té una venda assegurada», assegura Berasategui. «Fa poc vaig haver de buscar per tot Espanya un medicament oncològic, barat, de 12,50 euros, del qual el laboratori fabrica la quantitat justa -relata el farmacèutic-. Finalment, el vaig trobar a Logronyo».